Heretem els somnis dels 36: investigant en basc en la fibrosi quística

2022/07/18 Jon Zarate Sesma - EHUko irakasle agregatu doktorea, NanoBioCel ikerketa taldea, Kudeaketa Linguistiko eta Kulturala Pazientean Zentraturiko Osasun Arretan graduondoko espezialista tituluko zuzendaria Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Berdintasuna
• Medikuntza
• Genetika
• Historia

“Avui és el primer de desembre, dos mil vuit, el mestre s'ha partit del regne de les coses petites”. Així comença el cant de Ruper Ordorika en homenatge a Mikel Laboa. Precisament el mestre que ens va deixar el mateix dia de desembre, fa tretze anys, vaig decidir escriure aquest article. Record com ahir el dia que ens va ser el gran referent del somni fet realitat.

Podríem continuar somiant perquè van somiar i somiaran perquè continuarem somiant. Però somiem que els somnis es facin realitat algun dia, i això és el que van aconseguir els nostres predecessors: establir les bases perquè els estudis universitaris, les tesis doctorals i la recerca punta siguem en euskara.

Fent nostres les paraules del llibre del professor Mikel Aizpuru, som hereus d'un somni (figura 1). A la tardor de 1936 el Govern Basc va crear l'Escola Superior de Música d'Euzkadi. Una universitat pública arrelada al País Basc que va somiar amb la internacionalització, ^i, encara que en un principi el camí de la guerra va fer impossible el somni, ara, 85 anys després, gràcies a aquell somni, podríem investigar en basc. Aquest somni ens demostra que creient en un col·lectiu arrelat en el basc i donant-nos suport en el treball en equip, els somnis es poden fer realitat. Perquè van tenir aquell somni, puc explicar-los en basc el camí que estem recorrent en la recerca de la fibrosi quística a la recerca de nous somnis. Un camí amb una mirada internacional inclusiva, que integra a investigadors estrangers però, sobretot, amb el basc com a eix central.

La fibrosi quística és una malaltia monogénica, hereditària, crònica i degenerativa. L'origen de la malaltia es troba en la mutació del gen CFTR. Aquest gen se situa en el locus 7q31.2 del setè cromosoma i codifica la proteïna de transport de l'ió clor de cèl·lula membrana. La mutació produeix l'acumulació d'un líquid gruixut i viscós en els pulmons, pàncrees i intestins que s'assembla als mocs. Aquest líquid també pot acumular-se en les glàndules sudorípares i en el sistema reproductiu dels mascles. Els pacients amb fibrosi quística poden manifestar símptomes o signes d'asfíxia, cansament, tos contínua, dolor estomacal, pèrdua de restrenyiment, obstrucció intestinal i esterilitat masculina. Quan la situació empitjora, sofreixen infeccions severes i poden ser diabètiques, és una malaltia d'alta mortalitat. Als països pobres és rar que aquests pacients continuïn somiant a partir dels 20 anys, mentre que als països rics amb un diagnòstic precoç i tractaments més adequats viuen entorn dels 45 anys. Actualment no hi ha tractament 2 ^(figura 2).

Una vegada practicada la prova de taló al nounat, els professionals sanitaris de la unitat de part de l'Hospital d'Encreuaments han de donar una mala notícia a un de cada cinc mil progenitors amb un fill amb fibrosi quística. No obstant això, és molt pitjor, com ocorre en altres llocs, no poder ser diagnosticat en els nounats, ja que és molt important que s'iniciï el tractament de manera seqüencial. Encara que després de la mala notícia ve la negació, passar com més aviat millor a l'acceptació i començar a somiar és imprescindible per a avançar, com en 1936. Els pacients amb fibrosi quística i les seves famílies estan somiant col·lectivament. L'Associació de Fibrosi Quística del País Basc fa les funcions d'altaveu de tots aquests somnis, i el dia vuit de setembre, cada any, coincidint amb el Dia de la Diàspora, se celebra el Dia Internacional de la Fibrosi Quística amb la finalitat de sensibilitzar a la societat. Igual que la fibrosi quística, el basc també té el seu dia internacional (3 de desembre), però per a tots dos no hem trobat encara una cura. La UNESCO ha declarat recentment el XXII. la desaparició de set mil llengües per al segle XX, el 903% de les llengües del món, ^entre les quals podria trobar-se el basc. Els parlants bascos necessitem excuses per a somiar com les fibrosis quístiques. Per això, amb la finalitat d'evitar la desaparició del basc i al mateix temps avançar en la recerca de la fibrosi quística, publiquem les nostres troballes en revistes científiques en basca com Ekaia i Osagaiz (figura 3).

Curiosament, i encara que a alguns els sembli massa metafòrica, observo algunes similituds amb la fibrosi quística i la transmissió del basc. La mutació més freqüent del gen CFTR és l'eliminació de la fenilalanina, denominada F508del, en la posició 508 del setè cromosoma. Atès que la fibrosi quística és una malaltia autosòmica recessiva, el nen ha de rebre el gen defectuós de la seva mare i del seu pare, és a dir, tots dos han de transmetre al nen el gen CFTR afectat per al seu desenvolupament. Alguna cosa semblança ocorre amb la transmissió del basc. Segons els estudis sociolingüístics, que tots dos cònjuges siguin bilingües és gairebé imprescindible perquè les seves filles i fills rebin el basc com primera llengua. Així doncs, com la durada de la malaltia depèn del nombre de pares capaços de transmetre la mutació, la durada de la vida en basca està també condicionada pel nombre de parlants.

Em dirigeixo cada matí al laboratori de recerca que tenim al Campus d'Àlaba de la UPV/EHU amb la mateixa il·lusió que el dia anterior. Galeno donava molta importància als mètodes de preparació de medicaments. Podríem dir que Galeno preveia centenars d'anys abans l'art de la formulació magistral que després es va establir en el Renaixement. Gairebé 2000 anys després del naixement de Galeno, la revolució tecnològica en el camp de la nanotecnologia i la genètica ens obre noves portes al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada. En aquest llarg camí haurem de travessar aquestes noves portes i aprendre a combinar tecnologies biofarmacéuticas de nanopartícules, microfluídica, bioimpresión 3D i tècnica gènica com la tècnica CRISPR (figura 4).

A més dels somnis, l'esperança de vida dels pacients amb fibrosi quística depèn en gran manera de totes aquestes tecnologies. De manera similar podríem dir que amb l'esperança de vida del basc. És a dir, si s'apliquen correctament una sèrie d'estratègies i mètodes elaborats per experts en sociolingüística, el basc pot romandre. D'una banda, em refereixo a la tècnica CRISPR i, per un altre, a la metodologia Eusle 5. Ambdues s'assemblen, encara que procedeixin d'àmbits molt diferents. Actualment, el CRISPR ens permet tallar i pegar fragments de material gènic en qualsevol cèl·lula. Les possibilitats d'aquestes tisores moleculars són enormes. Per això, va ser el major avanç científic de 2015, si bé encara se sap molt poc del seu impacte. Com ja s'ha comentat, la tècnica CRISPR presenta similituds amb la metodologia Eusle dissenyada pel Clúster de Sociolingüística per al canvi d'hàbits lingüístics. Eusl pot modificar el costum de parlar en castellà i resoldre la mutació del gen CFTR danyat pel CRISPR, retallant la seqüència genètica incorrecta i pegant la nova. A més, la tècnica CRISPR pot servir perquè els pacients amb fibrosi quística mantinguin la seva esperança i, al mateix temps, la metodologia Eusle continuï vivint en basca. Per tant, pot dir-se que els membres del nostre equip de recerca som portadors de l'ús del basc científic. Encara que en l'activitat investigadora l'anglès és l'idioma principal, sempre intentem donar cabuda al basc, fins i tot en les comunicacions en congressos internacionals. I, clar, cada dos anys no faltem mai al Congrés Ikergazte de la UEU, l'únic congrés mundial internacional i en basc (figura 5).

Hem de portar el pòster per a presentar-lo en el congrés d'Ikergaztea en el seu canutillo perquè arribi sense danyar a l'esdeveniment. Així mateix, el transport de l'àcid nuclear dissenyat per a reparar la mutació gènica fins al nucli cel·lular requereix el desenvolupament de complexos nanosistemas. En el nostre laboratori produïm nanopartícules formades per lípids i polímers, també anomenats vectors no virals. En el cas de la fibrosi quística, aquestes nanopartícules ens ajuden a protegir l'àcid nucleic dissenyat amb la tècnica CRISPR i a orientar-lo fins a la cèl·lula amb mutació F508del. Igual que el poster al congrés, el camí de l'àcid nucleic a la cèl·lula és sinuós, més si vol fer-ho en basc. El futur de la recerca en basca depèn dels qui la investiguen en basca. Si el basc no és funcional i no serveix per a investigar, la recerca en basca desapareixerà. Si els científics bascos no parlen basc, ho tenim clar. Existeixen diversos investigadors en el món que proporcionen informació científica sobre la fibrosi quística en castellà. Però no som tants per a informar en basc en els informatius d'EITB o en el portal web del Zientzia Kjai de la Càtedra de Cultura Científica de la UPV/EHU, això sí, cada vegada som més els que estem fent realitat el somni.

Sens dubte, com els del 36, hem triat un camí ple d'ignoràncies i tenim un repte contundent. Però ningú i res ens llevessin ganes de continuar fent realitat el somni. Nosaltres vam néixer perquè els altres neixen del mateix tronc!

Bibliografia:

1.- Aizpuru M. Som hereus d'un somni. UPV/EHU; 2012

2.- Wikipedia contributors. (2022, Febrer 1). Cystic fibrosi. En Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 23.50, Febrer 9, 2022, from https://en.wikipedia .org/w/index.php?title=Cystic_fibrosi&oldid=1069363177.

3.- Eberhard DM, Gary FS, Charles DF (eds. ). 2021. Ethnologue: Languages of the World. Twenty-fourth edition. Dallas, Texas: SIL International. En línia version: http://www.ethnologue.com.

4.- Govern Basc. Transmissió intergeneracional del basc en la CAPV. Servei Central de Publicacions del Govern Basc; 2008.

5.- Jauregi P, Suberbiola P. “La metodologia Eusle: dels hàbits lingüístics fixats en castellà als de basc en el món laboral”. Revista Sociolingüística BAT 2018; 107(2): 97-131.

6.- Hodges CA, Conlon RA. “Delivering on the promise of gene editing for cystic fibrosi”. Gens Dis 2018; 6: 97-108

7.- Sainz-Ramos M, Villate-Beitia I, Gallego I, A L Qtaish N, López-Mendez TB, Eritja R, Grijalvo S, Pures G, Pedraz JL. “Senar-viral mediated gene therapy in human cystic fibrosi airway epithelial cells recovers chloride channel functionality”. Int J Pharm. 2020;588:119757.