6è Confirmació independent d'esdeveniments
2020/11/12 Elhuyar Zientzia
400
Sempre que sigui possible, ha d'existir una confirmació independent dels fets o afirmacions. És a dir, qualsevol altra persona ha d'obtenir els resultats obtinguts en una recerca utilitzant el mateix mètode que es planteja en la fase experimental de la recerca.
Per què diem “si és possible”? Perquè no es compleix el criteri de repetibilidad en totes les ciències. En les ciències més teòriques, com la història, on els fenòmens no poden repetir-se de manera controlada o artificial, no és possible reproduir fets històrics a través d'un experiment. En altres ciències, en canvi, sobretot en les experimentals, la repetibilidad donarà credibilitat a les conclusions inferides a través de resultats basats en l'experimentació.
Per tant, la replicabilidad és una de les característiques bàsiques per a consolidar els avanços científics. Quan se socialitzen els resultats d'una recerca seguint l'últim pas del mètode científic, és a dir, quan es publica una informació, la seva credibilitat està garantida quan l'experimentació per a corroborar la hipòtesi de la recerca és realitzada per qualsevol altra persona i aconsegueix els mateixos resultats i conclusions. L'anàlisi de la repetibilidad permet reforçar els resultats i conclusions o detectar errors i fraus inesperats. Si no es pot repetir no es pot comprovar i per tant no és creïble.
En la majoria dels casos no podrem repetir les proves o experiments necessaris per a verificar les informacions que ens arriben, per la qual cosa per a contrastar la informació que ens arriba en el nostre dia a dia es recomana conèixer l'opinió d'experts en la matèria. De fet, és molt útil conèixer l'opinió de la comunitat científica per a analitzar la credibilitat de qualsevol informació que rebem; ens ajudarà a analitzar si la informació que tenim entre mans és creïble.
Per a comprendre millor tot l'anterior, vegem alguns exemples que ens serviran per a analitzar la repetitividad dels experiments amb els elements que podem tenir a casa: has rebut algun repte o challenge que s'hagi fet viral en les xarxes socials? Utilitzarem un exemple d'aquests reptes per a aclarir el concepte de repetibilidad i veure si el que es planteja en aquest repte és real: “El repte de la cadira” (#ChairChallenge).
Aquest repte es va estendre molt a través de les xarxes socials, potser com a clau de tanta difusió, per exemple, perquè només les dones podien superar-lo. Alguns dels titulars que es van publicar en diversos periòdics i revistes sobre el repte van ser: “Chair Challenge, l'últim repte viral no és adequat per als homes” (El Mundo, 04/12/2019), “#Chairchallenge, el nou repte viral que només poden superar les dones” (El Periódico, 04/12/2019), “‘Chair Challenge’, el nou repte viral que només poden fer les dones” (Womallensh, 2019).
A més, durant aquests dies es van projectar nombrosos vídeos en les xarxes socials, mostrant la facilitat amb la qual les dones aconseguien el repte i la malaptesa dels homes.
Segons els titulars apareguts en els mitjans de comunicació i la majoria dels vídeos publicats amb l'etiqueta #ChairChallenge, era evident que només les dones poden arribar a aquest repte, però consideraries creïble aquesta afirmació només per les notícies dels periòdics i la pila de vídeo que es van viralitzar? Un pensador crític agafa una cadira i seguint les instruccions que es donen per a reptar, fa la seva pròpia observació.
Si vols començar a posar en pràctica el teu pensament crític, els passos a seguir per a intentar reptar són:
Situar-se enfront d'una paret i retrocedir tres passos (tenir la cadira a mà).
Inclina el cos cap endavant 90 graus fins a tocar la paret.
Sense canviar de posició, agafa la cadira amb les dues mans i acosta't al pit.
Intentar aixecar la cadira sense deixar anar.
Per a veure el vídeo de les explicacions del repte punxa aquí.
Si la mostra que s'utilitza per a fer el repte és petita, és a dir, si el grup de persones que intenten completar el repte és petit, és molt possible que es repeteixi el mateix resultat que es va viralitzar i que s'accepti la informació dels titulars dels periòdics i dels vídeos. Malgrat els resultats que coincideixen amb la informació difosa, un pensador crític qüestionaria la hipòtesi de gènere i intentaria plantejar i provar una nova hipòtesi: és possible que l'èxit per a completar el repte estigui en funció de les característiques morfològiques de les persones?
Per a provar el plantejat en la pregunta anterior, la mostra ha de ser més gran i heterogènia, és a dir, hem de prendre moltes persones amb diferents característiques fisionómicas. Així, comprovaràs que el repte no té res a veure amb el gènere, ja que la capacitat d'aconseguir el repte depèn de les característiques morfològiques i antropomètriques de cada persona.
Per tant, és mentida que només les dones són capaces de reptar, ja que els homes amb unes característiques morfològiques concretes també són capaces de fer-ho. També hi haurà dones que per la seva morfologia i característiques antropomètriques no són capaces de completar el repte. Les característiques morfològiques generals dels cossos femení i masculí fan que les dones siguin més capaces de reptar que els homes, però no per ser dones o homes, per la qual cosa la informació aportada en el titular no és correcta.
Un altre exemple similar: Basat en un missatge de la NASA, el repte de l'escombra (#Broomstick Challenge) és un altre dels reptes que es va obrir àmpliament en les xarxes socials. A mitjan març de 2020, quan estàvem en quarantena a casa per la pandèmia creada pel covid-19, el repte de l'escombra es va viralitzar amb força en molts països. El repte no amaga grans secrets: l'objectiu és posar dempeus una escombra i mantenir-la dempeus sense que ningú arribi ni suport. Nombrosos vídeos i fotografies van ser compartides en les xarxes socials com a mostra del repte viral superat. El missatge que es va difondre en les xarxes socials per a presentar el repte va ser el següent:
“Avui és, segons la #NASA, l'únic dia en què una escombra es manté sense ajuda per la inclinació de l'eix terrestre, cada 3.500 anys” (Twitter, @karenmercadop, 17/03/2020)
Però no era la primera vegada que aquest missatge es transmetia en les xarxes socials. Un missatge similar publicat anteriorment és:
“Bé, la NASA va dir que avui era l'únic dia que una escombra aguantaria dempeus sense ajuda, a causa de l'atracció gravitatòria... Al principi no me'l vaig creure, però el meu Déu!” (Twitter, @Mikaylaaaaa, 10/02/2020)
Els missatges anteriors que es van viralitzar per a plantejar el repte tenien algunes particularitats: d'una banda, que la possibilitat de completar el repte estigui limitada a un dia concret (un dia diferent en tots dos missatges) i que no es podria repetir fins als 3.500 anys. D'altra banda, l'esment a la NASA suggereix que l'origen de l'afirmació estaria en l'organització espacial.
Què faria un pensador crític en rebre un dels missatges anteriors? És clar, primer es tractaria d'agafar una escombra i posar-la dempeus. Imaginem que, com en les fotos i vídeos que es van difondre en les xarxes socials amb l'etiqueta #Broomstick Challenge, aconsegueix posar l'escombra dempeus i mantenir-la dempeus sense cap mena d'ajuda. Creuria el que planteja el repte? No, no ho creuria, perquè només es confirma una de les afirmacions que planteja el repte: en aquest dia concret l'escombra es manté dempeus. Per a garantir la credibilitat de l'afirmació, s'intentarà indagar sobre el tema i mantenir l'escombra dempeus un altre dia. Una vegada fet això, observaria que el que es diu en els missatges és fals, ja que qualsevol dia es pot posar dempeus l'escombra i mantenir-la dempeus. Depenent de la mena d'escombra, el repte serà més o menys fàcil, però no té res a veure amb la inclinació de l'eix de la Terra ni amb la força de gravetat de la Terra.
Quant a l'origen de la informació, es creu que NASA va ser qui va dir que el repte només es pot fer aquest dia, però no hi ha indicis d'això. Per tant, el missatge que es va difondre va ser un amén. Els missatges relacionats amb el repte es van difondre tant que la pròpia NASA va publicar un ocell que desmenteix les afirmacions plantejades en el repte. El missatge publicat per la NASA en resposta al repte que es va viralitzar el 10 de febrer de 2020 amb l'etiqueta #Broomstick Challenge deia:
“L'astronauta Alvin Drew i la científica Sarah Noble han respost a la #Broomstick Challenge i han demostrat que la física bàsica funciona tots els dies de l'any, no sols el 10 de febrer”
Amb aquests exemples es posa de manifest la importància de la confirmació independent dels fets en el desenvolupament del pensament crític. Sempre que sigui possible, és convenient que la confirmació dels fets sigui realitzada per un mateix, però perquè els resultats d'aquesta experimentació siguin satisfactoris és imprescindible que la comunitat científica conegui la seva opinió sobre aquest tema.
Per a descarregar el document prem aquí.
