Incineradors alemanys, crònica de la visita
2003/12/02 Pikabea Amundarain, Nerea - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
El 15 d'octubre, tots els grups polítics municipals representats en la Junta de la Mancomunitat de Sant Marcos van triar una parcel·la de l'Ajuntament d'Urnieta per a la instal·lació d'incineració en el polígon industrial d'Erratzu, però el 26 d'aquest mes el Ple de l'Ajuntament d'Urnieta va acordar sol·licitar la resolució de la Mancomunitat. En conseqüència, la Mancomunitat durà a terme una nova recerca que analitzarà a tot el territori de Guipúscoa per a determinar la ubicació d'aquesta instal·lació. La incineració és l'única alternativa viable, segons la Diputació. Així es recull en el propi Pla de Residus de Guipúscoa.
L'Abocador de Sant Marcos s'omplirà en 2006, per la qual cosa a partir d'aquí estan prenent pressa per a decidir què fer amb les escombraries. A més, la directiva europea aprovada en 2000 prohibeix l'abocament d'escombraries no tractades prèviament.
En alguns sectors de la societat s'aprecia amb desconfiança la idea de realitzar una incineradora. Davant aquesta situació, la Mancomunitat de Sant Marcos ha iniciat una campanya de sensibilització i conscienciació. En aquest sentit, ha organitzat tres viatges a Alemanya per a visitar dos de les seves plantes incineradores: una per als representants municipals d'Urnieta, una altra per als agents socials locals (entre ells membres del col·lectiu Arnasa, un equip recentment format en contra de la construcció de la planta incineradora) i una altra per als mitjans de comunicació. La invitació va ser acceptada per 22 mitjans de comunicació de Guipúscoa i prop d'una trentena de periodistes vam poder veure el nostre propi procés d'incineració. Al costat dels periodistes, van ser tècnics de la Mancomunitat de Sant Marcos i redactors del Pla de Gestió de Residus Urbans de Guipúscoa.
Plantes incineradores a Alemanya
Els periodistes vam poder veure dues plantes de valorització energètica a Alemanya els dies 20 i 21 de novembre, una de Bonn i una altra de Leverkusen, totes dues en el centre i oest d'Alemanya. Totes dues instal·lacions d'incineració es troben situades en el propi nucli urbà.
No hi havia olor en l'exterior, però vam tenir una calor i una olor increïbles a l'interior. Vam tenir l'oportunitat de xerrar amb alguns dels ciutadans de Leverkusen i no tenen cap postura contrària a la incineradora.
La instal·lació que volen realitzar en el polígon industrial Erratzu d'Urnieta seria similar a la d'aquests. En totes dues instal·lacions, a més de la crema de residus urbans, es generen energia elèctrica i energia tèrmica. Aquesta energia s'emporta als hospitals, escoles, hostaleria i llars de la zona.
Planta de valorització energètica de Bonn
La planta de Bonn està en funcionament des de 1991. Cremen 216.000 tones de residus a l'any i dóna servei tant als 300.000 habitants de Bonn com als veïns de les comarques pròximes. Genera anualment uns 171 milions de kilowatios per a calefacció i uns 71 milions de kilowatios per a corrent elèctric.
Consta de tres línies d'incineració independents. Cadascuna pot cremar entre 10 i 12 tones per hora.
La planta de Lebverkusen és més antiga. En funcionament des de 1970. Allí es cremen 210.000 tones de residus a l'any i dóna servei a 800.000 habitants.
Consta de tres línies d'incineració independents. Cada persona pot cremar fins a 9 tones per hora.
A Alemanya hi ha cinquanta-sis incineradores i s'estan construint cinc noves. En l'estat espanyol hi ha nou i s'estan construint dos nous.
Procés d'incineració
Els residus que no han estat recollits selectivament o que no han pogut ser aprofitats d'una altra manera arriben a la planta incineradora.
Una planta d'incineració consta de tres zones bàsiques: un forn d'incineració, una caldera d'escalfament i una instal·lació de depuració de gasos d'incineració. A més disposa d'una sala de control. En aquesta sala es controlen les tres línies del procés d'incineració i les mesures de gasos que s'estan emetent a l'atmosfera des de la xemeneia.
Porten les escombraries a la planta en camions i la tiren en un gran forat per a acumular-la. Aquestes escombraries són sacsejades periòdicament a través d'una grua a l'hora d'introduir-la en el forn crematori per a poder cremar-la amb la major homogeneïtat possible.
Mitjançant la grua porten les escombraries fins a la tremuja del forn on l'empenyen fins a la graella del forn. La temperatura dels gasos utilitzats en la crema dels residus ha de ser com a mínim de 850 graus centígrads, segons una directiva europea sobre incineració de residus aprovada en 2000. D'aquesta forma es garanteix el 100% de les escombraries.
Es necessita hora i mitja per a cremar les escombraries. La capacitat dels forns per a cremar les escombraries són diferents. Podem trobar en el mercat tant cinc tones com trenta cremes per hora.
El 68% de les escombraries que es crema en una incineradora es converteix en gas i s'emet a l'atmosfera. Per a això s'utilitzen unes xemeneies de 100 metres d'altura. Prèviament es realitza un procés de depuració a aquests gasos per a eliminar la major part de les substàncies tòxiques, entre elles dioxines i furans. El procés de filtrat consta de diverses fases. Les dioxines i furans són especialment perilloses per la seva toxicitat per al medi ambient i els éssers vius. Segons Xabier Garmendia, autor del Pla de Gestió de Residus Urbans de Guipúscoa, surt gas net per la xemeneia.
En cremar les escombraries, escalfant l'aigua que hi ha en alguns tubs del forn, es produeix electricitat i calor. Aquests gasos despresos durant la incineració escalfen les parets de la caldera d'aigua i, amb això, els conductes de l'aigua. Aquest aigua es converteix en vapor. Aquest vapor s'envia a una altra instal·lació al costat de la incineradora. Allí es transforma en electricitat i calor per a calefacció.
El 25% de les escombraries que arriba a la incineradora, una vegada cremada, és tractada en una instal·lació de reciclatge per a posteriorment ser utilitzada com a material de construcció de carreteres i aparcaments. Un altre 2% o 3% és ferro i alumini i s'utilitza en la indústria.
El 4% o 5% de les escombraries és cendra i no es pot eliminar, reduir més ni reutilitzar. És un residu perillós que s'emporta a un abocador de seguretat. A Alemanya, per exemple, aquest residu s'emmagatzema en les antigues mines utilitzades per a l'extracció de sal.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia