Ceguesa cap a les espècies autòctones, problema de la societat basca

2022/06/23 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena
• Zoologia
• Ekologia
• Botanika

En l'estudi s'ha demanat a 1.000 joves d'entre 12 i 13 anys que enumerin animals i plantes que coneixen i només un 7,4% ha tingut la capacitat de nomenar deu plantes. De mitjana, només han estat capaces de nomenar quatre o cinc plantes. S'ha identificat entre els joves la ceguesa cap a les plantes.

Segons Oihana Barrutia Sarasua, investigadora de la UPV/EHU, aquesta síndrome recull una sèrie d'actituds: “No paren esment a les plantes, no tenen coneixements bàsics sobre elles, per la qual cosa les menyspreen. No entenen la importància de les plantes, la qual cosa té un efecte preocupant: no perceben la importància que tenen les plantes per a garantir la sostenibilitat del planeta i els objectius que poden ajudar-nos a aconseguir”.

A pesar que s'ha demostrat una major capacitat per a designar als animals, es constata que posseeixen un escàs coneixement de les espècies autòctones. S'esmenten sobretot les exòtiques i les que s'han convertit en icones internacionals. Els investigadors han identificat la falta de consciència sobre les espècies autòctones. “La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són un dels grans reptes que tenim en aquesta societat. Com afrontem si el nostre coneixement de la biodiversitat és cada vegada més escàs? No és una petitesa”, reflexiona Iñaki Sanz -Azkue, investigador d'Aranzadi. “La colonització d'espècies foranes és una de les principals causes del declivi de la biodiversitat. I només si coneixem les espècies autòctones podrem començar a comprendre com funcionen els ecosistemes i el medi ambient d'aquí”.

“Aquí hi ha moltes espècies en perill d'extinció i no s'adonen del perill que això suposa”, afegeix Barrutia. “Donarien diners més fàcils per a protegir l'os colla que per a protegir una salamandra d'aquí. Potser a Euskal Herria hauríem de triar algunes espècies icones autòctones”.

Espècies icòniques

Els investigadors es mostren preocupats per la disminució de l'atenció als éssers vius locals i de la memòria col·lectiva, que pot conduir a l'extinció social de les espècies, posant en perill els objectius de recuperació de la biodiversitat. “Està demostrat que el coneixement i la designació d'espècies provoca la seva adhesió”.

És l'animal llop autòcton més citat. Tan sols un percentatge de persones assenyala els amfibis com els més amenaçats. “Què simbolitza el llop?”, diu Sanz -Azkue. “Otsori ja no existeix al País Basc, només entra ocasionalment a Àlaba. Un dels quals no han vist és el més nominat? Això vol dir que els animals no han estat coneguts en la seva relació directa amb la naturalesa, tal vegada en documentals i zoos”.

Reflex de la societat

Els investigadors consideren que el que s'ha vist en els joves és un reflex de tota la societat. És a dir, que les generacions majors també tenen aquesta dificultat. “Ara tenim l'oportunitat de fer una profunda reflexió i dissenyar com volem fer la transmissió de cara al futur”.

En la recerca han volgut aclarir si els factors socioeconòmics dels joves influeixen en el coneixement dels éssers vius, i han vist que es deu sobretot a la grandària del seu poble. Els habitants dels pobles petits tenen més capacitat que els ciutadans per a conèixer els seus habitants.

El repte de l'educació

Els investigadors consideren que l'educació pot ser clau per a recuperar l'alfabetització de la biodiversitat i afrontar el greu problema mediambiental actual. Subratllen la importància que els llibres i materials audiovisuals que s'utilitzen a les escoles es refereixin, per exemple, a les espècies autòctones. I, Sanz -Azkue, “la naturalesa no s'aprèn dins de l'aula, cal fer-ho en espais exteriors. I com es preparen les classes de matemàtiques o d'anglès, cal preparar les classes en espais exteriors”.

“En primer lloc, és important que el professorat es formi adequadament i aprofundeixi en el coneixement de les espècies autòctones, ja que tenen el mateix problema que els joves. A més, és imprescindible desenvolupar una metodologia per a donar a conèixer als habitants del lloc i transmetre com observar la naturalesa. En aquest context, els propis nens i nenes començaran a adquirir coneixements i a plantejar preguntes. Cal tractar de discutir sobre aquestes hipòtesis sorgides a partir de les petites situacions que es produeixen en elles”. L'adhesió a la naturalesa és un dels grans reptes actuals de l'educació.

Els investigadors han vist la necessitat d'investigar més la relació entre naturalesa i cultura, i per a això veuen clau la construcció de ponts de col·laboració entre investigadors universitaris i agents educatius. Els resultats de la recerca han estat publicats en la revista Environmental Education Research. A més de Barrutia i Sanz -Azkue, també han participat Aritz Ruiz -González i José Ramón Díez López investigadors de la UPV.