}

Tolerants a l'arsènic però no més

2012/07/11 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Tolerants al bacteri arsénica oposada en la llacuna Bufó de Califòrnia. Ed. © Science/AAAS

Dos articles publicats en la revista Science neguen la capacitat dels bacteris del llac Bufó de Califòrnia per a utilitzar l'arsènic.

Al desembre de 2010 un equip d'investigadors de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA va publicar que el bacteri GFAJ-1 del Llac Bufó era capaç de substituir el fòsfor per arsènic en diverses biomolècules, com l'ADN. La notícia va suscitar un gran debat, tant per la forma anunciada com per les conseqüències del descobriment. De fet, qüestionava les bases de la química de la vida. La vida es basa en sis elements: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor. I encara que l'arsènic és bastant semblant al fòsfor, és tòxic per a tots els éssers vius que es coneixen fins ara, excepte aquest bacteri.

Molts van qüestionar el descobriment i la microbiòloga de la Universitat British Columbia, Rosie Redfield, va afirmar a l'inici de l'any que no va poder repetir en laboratori els resultats de la NASA. Redfield és un dels autors d'un dels articles publicats ara. En aquest article s'indica que en l'ADN dels bacteris que han crescut en un mitjà amb molt pocs fòsfors i arsènic, en les mateixes condicions que els de la NASA, no s'han detectat arsènics. I en el segon article, investigadors de l'Institut Federal Suís de Tecnologia han publicat que no creixen sense fòsfor, encara que siguin arsènics.

Així, els investigadors conclouen que el GFAJ-1 és resistent a l'arsènic, però que no l'utilitza en lloc del fòsfor, i que, encara que és capaç de créixer amb molt pocs fòssils, el fòsfor és imprescindible. En qualsevol cas, Felisa Wolfe-Simon, autora de l'article original, ha afirmat a Nature que “l'article original suggeria la necessitat d'un fòsfor, com s'observa en aquests dos articles, però les nostres dades indicaven que l'ús d'una quantitat molt petita d'arsènic en cèl·lules i biomolècules permetia sobreviure en un entorn molt pobre en fòsfor. Aquestes quantitats d'arsènic poden ser molt difícils de mesurar una vegada obertes les cèl·lules”.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia