Guineus voladores?

1994/05/01 Zabala, Joserra Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ekologia

Veient l'evolució de les coses, aviat les guineus tindran dues alternatives: adaptar-se a viure en gàbies o aprendre a volar. Els qui no s'ajustin a aquestes dues opcions tindran un futur tremend.

La política que s'ha dut a terme a Euskal Herria de cara a la naturalesa ha estat molt dolenta quan s'ha dut a terme. En qualsevol cas, i abans de començar, haig de reconèixer que les intencions dels qui han impulsat aquesta política no han estat dolentes. Per exemple, l'informe elaborat per la Societat d'Aranzadi per al Govern Basc en 1989. En ell es proposava una xarxa d'espais naturals per a la Comunitat Autònoma del País Basc, amb una connexió coherent.

Des de llavors ha plogut molt, però no s'ha completat la xarxa proposada. Les conclusions són evidents, ja que la proposta de xarxa inicial s'ha limitat a protegir determinats territoris dispersos. Aquests territoris, a més, són independents entre si. Així apareix almenys en els documents de les Directrius d'Ordenació del Territori de la Comunitat Autònoma del País Basc. Prova d'això és el pla que presenta el Departament d'Agricultura en la denominada Acció General del Pla Rural Basc. En ella apareixen nou jardineres o zones verdes en la geografia de màxima grisa. A Navarra i Iparralde, encara que la situació no sigui tan greu, ens trobarem amb una cosa semblant.

Si segueixen endavant amb aquests plantejaments, i sembla que serà així, l'efecte "barrera" que s'està produint ara queda completament consolidat. És a dir, només unes zones verdes trista i disperses per la nostra geografia quedaran formant illetes, a les quals la fauna haurà d'adaptar-se. L'autopista Bilbao-Behobia ja ha provocat que en la costa guipuscoana això sigui així. La fauna de la zona de Jaizkibel i Kukuarri, excepte els ocells, viu aïllada. L'intercanvi genètic d'animals en aquests terrenys és pràcticament impossible, ja que tenen poques possibilitats de moviment. Les seves guineus, teixons, cataginetas i talps viuen en una gran gàbia. En un futur pròxim, no gaire llunyà, la majoria de les espècies autòctones estaran menyspreades.

Així les coses i si de moment es duu a terme la política que s'està plantejant aquí, en la Comunitat Autònoma no hi haurà espais naturals. En el seu lloc tindrem diverses gàbies verdes o, si us resulta més agradable la idea, uns gegantescos zoològics. Si volem conservar les restes de la nostra fauna en Urkiola i Aizkorri, hem d'alliberar als animals i cuidar-los, o bé posar belles fotografies que ens permetin recordar el que ha estat en el passat. No obstant això, la gran afauna es va acabar per sempre.

Sens dubte, aquest problema encara té solució. Per a això n'hi ha prou amb replantejar l'organització i recuperar la idea de la xarxa d'espais naturals proposta per Aranzadi en 1989. Desgraciadament, els nostres polítics, i el propi poble, haurien de tenir una altra sensibilitat cap a la naturalesa perquè això succeeixi, i això no és gens fàcil. Abans que es noti o vegi aquest canvi de sensibilitat, veurem volar les guineus o, si no, no veurem més en la nostra Comunitat Autònoma.