Han acabat els embussos!

2001/01/14 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Garraioak
• Industria
• Ekologia

Quan a primera hora del matí s'encén la ràdio i s'està comunicant l'estat del trànsit durant l'embús, quina ràbia prenem? Perquè ha acabat per sempre. A partir d'ara entra en la cuneta, prem un botó i a l'aire! Volarem directament a casa per sobre de tots els cotxes anteriors.

Recorda, lector, Blade Runner o Cinquè element les imatges que apareixien en les pel·lícules? A les ciutats del futur tots els cotxes volen a diferents altures d'un costat a un altre, sense obstacles.

Perquè no creguis que després estem parlant d'un futur tan llunyà. L'enginyer californià Moller desenvolupa un vehicle anomenat M400 Skycar (cotxe dels cels). El Skycar té forma de cotxe. De fet, té unes dimensions aproximades d'un cotxe normal i està autoritzat per a circular per qualsevol carretera. Però aquest cotxe que té forma de Batmobil té una altra peculiaritat curiosa... que vola.

El skycar té 6 metres de llarg, 3 metres d'ample i 4 persones poden viatjar còmodament. El M400 Skycar disposa d'un sistema vertical d'enlairament i aterratge similar al dels avions Harrier, actuant en vol com qualsevol altre avió de propulsió a raig. Només necessita un camp de 10 metres de diàmetre per a enlairar i quan vola pot aconseguir una velocitat de 500 km/h a 3.000 metres d'altitud.

No sols això. El M400 pot utilitzar qualsevol combustible convencional (gasolina, gasoil, gas...). El seu consum és molt baix, 8 litres per quilòmetre i pot recórrer 1.500 quilòmetres sense haver d'omplir el dipòsit de combustible.

L'enginyer Moller va començar en 1963 a desenvolupar vehicles d'enlairament vertical. Era professor d'enginyeria en la universitat de Califòrnia, i a pesar que el seu primer prototip es deia XM-12 volava, era molt inestable en l'aire.

En 1985 va comprar a una empresa d'Illinois dedicada a la fabricació de motors fora de calç la tecnologia de motors rotatius tipus Wankel. En els motors de combustió interna convencional els pistons retrocedeixen i avancen dins del cilindre. En els motors rotatius, per contra, el rotor triangular gira en la cambra de combustió i el rotor gira al llarg de tota la gira, donant tres voltes a tot el procés de combustió de quatre temps. Aquests motors tenen una relació molt bona entre potència i pes i són altament fiables en tenir pocs components en moviment. Així, quatre anys després, en 1989 va construir el vehicle M200X. Tenia forma circular i capacitat per a dues persones. Va enlairar verticalment, quedava estable a 20 metres i tenia capacitat d'aterrar de nou, però no va volar més llarg.

El M400 Skycar que ara s'està desenvolupant té quatre motors, dos davanters i dos darreres. Cada motor acciona un ventilador i el vent generat passa per unes plaques mòbils. Aquestes planxes poden moure's i depenent de la posició de les planxes el vent generat pels ventiladors es desvia cap avall o cap endarrere. Així, en enlairar, els quatre ventiladors emeten el vent cap avall i quan estan en l'aire el tiren cap endarrere. Mitjançant l'ordinador es controla la força de cada ventilador i la posició de les planxes, la qual cosa permet controlar la direcció del vehicle. El M400 no té FLAP ni cap articulació mecànica complexa.

Conduir el Skycar serà molt senzill. El M400 disposarà de dos comandaments manuals. Amb la mà esquerra el pilot controlarà l'altitud i amb la dreta controlarà la velocitat i la direcció

De moment s'estan realitzant proves en túnel de vent, però el M400 Skycar estarà llest per a l'any 2003. Segons Moller, encara que els primers models rondaran els 400.000 $ (80 milions de ptes., 3 milions de lliures), en augmentar la producció, el preu de cadascun d'ells disminuirà fins als 50.000 dòlars (10 milions de ptes., 400 mil lliures). Més car que el cotxe normal, però més barat que el cotxe de luxe. Moller International ha rebut ja més de 100 sol·licituds.

El major problema del Skycar és la falta de regulació del trànsit aeri adequat a aquesta mena de vehicles. De fet, en l'actualitat l'espai aeri és competència militar i té unes normes de regulació estrictes. De moment, el Skycar està subjecte a les normes que ha de seguir qualsevol altre avió homologat. Enlairar en aeroports autoritzats, seguir la ruta triada per al vol i, com no, el pilot haurà d'estar autoritzat a conduir avions convencionals.

No obstant això, als Estats Units s'està desenvolupant un sistema que conduís automàticament els avions més petits. Mitjançant el sistema de satèl·lit GPS, l'ordinador central controlarà la posició de l'avió i serà un sistema per a millorar la gestió de l'espai aeri. D'aquesta forma, els aeroports sense radar o torre de control també podran ser utilitzats reduint el trànsit aeri en aeroports més grans. Aquests canvis no són, per descomptat, canvis dirigits a Skycar, però seran impossibles per al seu futur.

En 1940 va ser avançat per Henry Ford: "Escolteu-me bé: arriba la combinació de l'avió i el cotxe. Potser l'anterior t'ha fet somriure, però ve". No funcionava, no, un gran error americà.

Publicat en 7K