Cornelius Rhoads: la guerra com a remei
2019/10/08 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
Barin, al sud d'Itàlia. Any 1943 i II. La Guerra Mundial estava en plena ebullició. El metge estatunidenc Cornelius Rhoads (1898-1959) es va quedar mirant als innombrables ferits de l'hospital: la guerra no anava a portar res bo. Mai. Mai?
—Senyor Rhoads! —li va cridar una infermera—. Uns avions alemanys bombardegen el port i deixen en el foc a l'USS Liberty. El vaixell transportava cent tones de gas mostassa. Hi ha molts ferits!
Més ferits! El senyor Rhoads va començar a treballar. Va observar en què consistia l'efecte del gas mostassa: immediatament després que es produïssin els gasos, el nombre de glòbuls blancs (leucòcits) dels pacients augmentava, mentre que en els pròxims dies els ferits quedaven pràcticament sense glòbuls blancs molts dels afectats per l'exposició violenta del gas murían.
Amb el pas dels dies, Rhoads es va sorprendre: a més del mal als leucòcits, a penes hi havia altres infeccions en els pacients.
—Sembla que el gas mostassa només afecta als glòbuls blancs! —es va adonar amb gran sorpresa que li va semblar realment estrany. Es podia treure una mica d'aquella raresa? Doncs sí! De fet, va ser el punt de partida de la quimioteràpia: en la leucèmia, els glòbuls blancs es multipliquen sense mesura i causen grans danys. Ara tenien un poderós arma contra aquesta malaltia.
La contrapartida va ser cara, però les bombes desafortunades van provocar una feliç conclusió.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia