Extinció dels dinosaures
2008/06/01 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia
Un grup internacional ha realitzat l'última proposta: ha descobert en els sediments de l'època en què els dinosaures van desaparèixer uns grans d'hidrocarburs (cenosferas) que només es produeixen per combustió de combustibles fòssils. Això els ha fet pensar que potser un dels factors desencadenants va ser un gran incendi de combustible que es va produir en aquella època.
Època de grans canvis
Durant aproximadament 160 milions d'anys, els dinosaures van dominar la Terra. I fa uns 65 milions d'anys van desaparèixer, pel que sembla de sobte. Al costat d'aquests gegantescos animals es van destruir molts altres vius. Sembla que va ser una de les cinc violentes desaparicions que s'han produït en la història de la Terra.
Encara que no ho saben del tot segur, perquè no poden veure el que va passar en el temps enrere, la majoria dels científics creuen que un meteorit va ser el responsable, almenys en part, de la desaparició. En molts llocs de la Terra es va descobrir en els sediments de l'època una capa rica en iridi. L'iridi és un mineral molt escàs en la superfície terrestre i molt més abundant en els meteorits. Per tant, van concloure que un asteroide va xocar contra la Terra. També es va determinar el lloc del xoc: En Chicxulube, en la península mexicana de YucatÃn. Allí van trobar un cràter de 280 quilòmetres de diàmetre.
No obstant això, com ja s'ha esmentat, els científics no creuen que el simple impacte del meteorit va ser prou violent com per a provocar la disminució. Pensen que la col·lisió va desencadenar altres esdeveniments i fan propostes. Un fenomen suposadament ocorregut va ser l'escalfament global. La calor despresa de la col·lisió va provocar, pel que sembla, grans incendis forestals que van provocar l'alliberament massiu de diòxid de carboni a l'atmosfera. L'acumulació de diòxid de carboni en l'atmosfera va provocar un escalfament del clima que els dinosaures no van poder suportar.
Una altra de les propostes és que potser aquells grans incendis van generar molts sutges i que el sutge va cobrir la llum solar. Sense llum solar van morir les plantes terrestres i així els dinosaures es van quedar sense aliment. En realitat, si l'exposat hagués estat realment, l'efecte s'estendria per tota la cadena alimentària, ja que les plantes són la base de la cadena alimentària.
Una altra opció és el grup que ha trobat la cenosfera. Pel fet que la formació de les cenosferas requereix necessàriament la crema de combustibles fòssils, es considera que en la zona afectada per l'asteroide existia una gran reserva de combustibles fòssils (actualment existeix). La col·lisió va provocar primer l'evaporació dels combustibles i, posteriorment, l'incendi en l'atmosfera. Així, es va formar una gran bola de foc de combustibles fòssils i es va expandir durant centenars de quilòmetres. De fet, s'han analitzat 13 jaciments de tot el món i s'han trobat cenosferas en nou. A més, aquestes boletes es troben en els sediments d'aquella època, ni anteriors ni posteriors.
No saben si les boles de foc van matar als dinosaures (cremant boscos, escalfant el clima o cobrint el foc solar amb sutge), però han demostrat que en aquella època es van cremar combustibles fòssils. Aquest era el problema amb les propostes realitzades fins al moment: consideren que es van cremar els boscos, han trobat restes de sutge, però han trobat molt poques plantes calcinades en els sediments de llavors. Han fet un pas endavant.
Publicat en 7K.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia