}

Les persones amb majors ingressos tenen la major petjada energètica

2024/08/20 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

En l'estudi també s'ha tingut en compte el flux d'energia que queda ocult. - Ed. D'arxiu

Un estudi realitzat a Espanya pel grup de recerca Ekopol ha posat de manifest els factors que més influeixen en la petjada energètica dels individus. En concret, els factors que més influeixen són els ingressos, la població i l'origen de l'habitatge. Així, en habitatges d'alt ingrés s'han mesurat fins a 63,3 MWh de residus energètics per persona i any, un 75% més que la mitjana estatal. Així mateix, s'observa que la petjada energètica de les persones que viuen soles és un 41,4% superior a la mitjana. Per contra, en habitatges d'origen migratori la petjada energètica és de 24,7 MWh per persona i any, un 31,8% inferior a la mitjana.

Pel que fa a les Comunitats Autònomes, Navarra i la CAPV són les que presenten major petjada energètica: Navarra és un 17,6% superior a la mitjana espanyola i la CAPV un 15,4% superior.

Per a arribar a aquests resultats, els investigadors han analitzat el consum de les CCAA espanyoles per segments socioeconòmics (ingressos, nacionalitat, nombre d'habitants d'habitatge, edat, grandària i gènere del municipi) i han tingut en compte els fluxos d'energia ocults, és a dir, l'energia integrada en els serveis i productes importats. De fet, la investigadora de Llomes Ekopole, Estitxu Villamor, ha recordat que quan es parla de sostenibilitat, sovint es posa el focus en països exportadors de productes com l'Índia o la Xina. No obstant això, segons Villamor, és important tenir en compte la responsabilitat dels països enriquits, que han deslocalitzat la indústria als països abans citats.

Segons l'estudi, la major part de la petjada energètica és indirecta, és a dir, integrada en productes i serveis, que aconsegueix el 74,9% del total. D'altra banda, AEA i Navarra encapçalen el rànquing amb 32.9 i 32,6 MWh per persona i any, respectivament. La recerca completa ha estat posada a disposició en obert en la revista Cleaner Environmental Systems.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia