Substitució de dissolvents orgànics en la indústria
1998/02/01 Etxaide, Maider Iturria: Elhuyar aldizkaria
Els dissolvents orgànics més utilitzats són el tolueno, els xilens o els cetones, però entre tots ells els clorats, com el percloroetileno, el 1,1-tricloroetano, el triclorometano, el clorur de metilè, el cloroform i l'hexaclorobenceno, són els més tòxics i perillosos.
Entre els efectes nocius per a la salut humana dels dissolvents orgànics destaquen, com a efectes aguts, la irritació d'ulls, pell i vies respiratòries, mal de cap, nàusees i fatiga, i com a efectes a llarg termini, el càncer, els problemes de fertilitat, els efectes neurotòxics i els danys renals i hepàtics. Uns produeixen efectes locals i uns altres són sistèmics, és a dir, afecten el funcionament d'altres òrgans que no han estat atacats directament. La inhalació és la via d'exposició més perillosa per l'habilitat dels pulmons per a dispersar qualsevol substància per tot el cos. Algunes substàncies que s'absorbeixen a través de la pell no produeixen efectes visuals sobre aquest òrgan corporal, mentre que unes altres provoquen cremades violentes.
En tractar-se de substàncies produïdes per l'ésser humà, també destrueixen el medi ambient, ja que la naturalesa no pot assimilar-les ni eliminar-les. D'altra banda, per la seva similitud amb les membranes cel·lulars tendeixen a acumular-se en éssers vius, especialment en teixits grassos, causant danys tant als éssers aquàtics com als terrestres. Finalment, algunes d'aquestes substàncies, com el CFC, el tetraclorur de carboni i el 1,1,1 tricloroetano, principalment dissolvents clorats, destrueixen la capa d'ozó.
En aquest sentit, s'han impulsat diverses iniciatives per a eliminar o almenys reduir l'ús de dissolvents perillosos.
Projecte SUBSPRINT
Les màquines offset d'impressió emeten a l'aire l'1% de les emissions totals de productes orgànics volàtils a Europa. Preocupat per això, un grup d'empreses i institucions europees han emprès un projecte per a desenvolupar dissolvents nets per als processos d'impressió. La paraula SUBSPRINT és un resum de la denominació Substitution of organic solvents in the printing industry que suposa la substitució de dissolvents orgànics derivats del petroli per dissolvents i detergents vegetals. L'objectiu del projecte és donar a conèixer a les indústries els detergents vegetals volàtils per a màquines offset.
La reducció de les emissions contaminants reduirà en gran manera els greus problemes de salut que sempre ha ocasionat el treball en les impremtes. Per tant, el projecte Subsprint, emmarcat dins del programa europeu SPRINT, té com a objectiu millorar les condicions ambientals i sanitàries de la indústria gràfica. Si el que s'ha dit torna a xifres, el total de treballadors que treballen amb aquestes substàncies tòxiques és d'aproximadament 120.000 i es pretén reduir a 18.000.
Dinamarca va ser la primera que va posar en marxa aquesta experiència en 1989, fomentant l'ús de l'èster d'olis vegetals com la soia, la colza o el coco per a la neteja de màquines d'impressió. D'aquí es va anar estenent a altres països europeus, iniciant-se en 1992 el projecte SUBSPRINT. Avui dia diferents organitzacions de 12 Estats, entre elles sindicats, centres de recerca, universitats i indústries gràfiques, col·laboren en l'execució del projecte. En l'àmbit estatal, SERMASA (Societat de l'Energia i el Medi Ambient) i Comissions Obreres són les organitzacions que estan participant en aquest projecte.
S'ha demostrat que els productes netejadors d'origen vegetal, a més d'aportar avantatges des del punt de vista sanitari, són bons detergents, redueixen costos i a més redueixen els costos energètics i de recollida. L'empresa danesa Haustrup, per exemple, ha aconseguit reduir dràsticament el consum anual de benzè durant cinc anys (de 40.000 a 2.000 quilos) i ha deixat d'utilitzar el querosè (2.000 litres a l'any).
Projecte de recerca VOFA Pro
Vegetable Oils and their fatty Acid Esters as Substitutes for Organic Solvents in Industrial Processes. Aquest projecte de recerca va començar en 1995 amb la subvenció del programa AIR (Agro-Industrial Research Program) de la Comissió Europea. Com ja s'ha comentat, l'objectiu d'aquest projecte és l'estudi: classificar els olis vegetals i els seus èsters d'àcids grassos i adaptar-los per a la seva aplicació en moltes zones. S'ha demostrat que els èsters d'àcids grassos són eficaços en moltes aplicacions, per la qual cosa les possibilitats d'ús dels mateixos en àrees industrials no industrials de les impremtes són elevades.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia