Ecologia Econòmica
2000/09/03 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia
Aquesta actitud està canviant en països com Austràlia i Costa Rica. El mes de maig passat la companyia australiana Earth Sanctuaires va ser la primera companyia a cotitzar en borsa per la conservació. La companyia va adquirir terres i va recuperar la flora i la fauna autòctones, que ara els reporta beneficis turístics ecològics. Van aconseguir modificar les lleis que estableixen el valor dels béns i declarar com a béns a les espècies animals que els alberguen.
Des de 1997 el Govern de Costa Rica paga amb diners els serveis prestats pels ecosistemes: captura de diòxid de carboni per les plantes, protecció dels rius i la biodiversitat o preservació de la bellesa del paisatge. Els diners es paga als propietaris que cuiden les seves terres i ha suposat una major protecció i recuperació dels ecosistemes. Els pagaments s'obtenen d'impostos sobre els combustibles fòssils i de crèdits de carboni venuts a diverses nacions europees. Aquestes iniciatives governamentals han comptat amb el suport de científics i indústries.
Quant preu?
Amb l'objectiu de controlar les inundacions, filtrar l'aigua, assegurar la fertilitat del sòl, estabilitzar el clima o el gaudi de l'ésser humà, els ecosistemes s'estan protegint i recuperant de llarg a llarg de tothom, desenvolupant nous mecanismes econòmics. Hem començat a posar preu a la naturalesa; donar valor econòmic i pagar al que fins ara es prenia a canvi. Les indústries fusteres, per exemple, hauran de canviar les funcions ecològiques que no compliran els arbres que tallen.
Abans de posar l'import cal establir com l'ecosistema genera serveis i com interacciona entre ells. Per a començar, és imprescindible comptar les fonts dels serveis oferts per l'ecosistema i els consumidors. Per a això cal tenir en compte els serveis que l'ecosistema concret ofereix al lloc, a la regió i al planeta. El control dels mosquits, la contribució a la prevenció d'inundacions o l'estabilització del clima redunden en benefici local, regional i planetari, respectivament, i tots aquests serveis han de ser valorats econòmicament. Però dir és més fàcil que fer.
El valor d'un determinat ecosistema depèn d'onze factors. El temps que suposa la provisió de serveis i la seva recuperació, per exemple, són punts crítics, però totes dues característiques són poc enteses i el continuarà sent de moment. Els ecosistemes no responen linealment a les mescles. A Austràlia, per exemple, encara que els pagesos no s'adonen, el sòl s'ha salat durant dècades i ha aconseguit un nivell crític. Amb la plantació de flora autòctona s'aconsegueix reduir el grau de salinitat (benefici), però al mateix temps es redueix el cabal dels rius (cost). És més, cada ecosistema té les seves peculiaritats, és a dir, la qual cosa es fa en un lloc pot no servir per a res en un altre lloc. Això és el que ocorre a Austràlia. S'ha aconseguit reduir la salinitat mitjançant la instal·lació de plantes en l'est, però perquè aquest camí doni els seus fruits en l'oest caldria posar una quantitat enorme de diners. Per a poder dur a terme la teoria i donar valor econòmic a un ecosistema, és fonamental disposar d'informació local.
Bases per a l'avaluació
Per a començar, al llarg de tot el procés d'avaluació és necessari combinar el punt de vista ecològic amb l'econòmic i seguir tres passos.
Un: identificar totes les alternatives. El primer pas és el més important i, alhora, el més menyspreat de tots, i moltes vegades es realitza seguint una visió massa reduïda. Si una ciutat vol ampliar el seu sistema de tractament d'aigua, els enginyers estudiaran els diferents tipus de depuradores i probablement oblidaran les opcions basades en ecosistemes naturals.
Dos: identificar i mesurar els efectes de cada alternativa, des dels inputs actuals fins als efectes biofísics i socials a llarg termini. És estrany disposar de dades suficients per a realitzar estimacions precises, però és important calcular els dubtes i els riscos que pot suposar el desenvolupament del procés.
Tres: avaluar com afectarà el benestar humà la conservació de l'ecosistema tal com està o l'avanç en cada alternativa, tant en el present com en el futur. En funció de cada alternativa, els éssers humans accediran a una sèrie de serveis i béns, però també hauran de renunciar a altres recursos. L'afecció es mesura per la diferència entre totes dues vies i s'utilitzen unitats econòmiques.
Límits de l'avaluació
Els assajos de valorització de l'ecosistema es troben en la pràctica amb els problemes més antics de l'economia: detectar i agrupar prioritats i manejar la incertesa. Tots els mètodes de càlcul de valor presenten dificultats: el preu de mercat no reflecteix en moltes ocasions el cost real del producte i, d'altra banda, la majoria dels serveis que ofereixen els ecosistemes estan fora del mercat. Els mètodes de priorització no són vàlids per a calcular el valor de la tinença de determinats béns. En funció de la diferència de fertilitat entre terres contaminades i sòls nets, es pot establir un valor d'aire net, però com es mesura la satisfacció que genera mirar a la selva tropical?
Una aposta prometedora
La validació dels ecosistemes és una guia per a organitzar la informació i ajudar a la presa de decisions, però no és ni l'objectiu ni la fi del camí, sinó una eina més posada a la disposició de les autoritats. Però perquè resulti profitós cal ajudar a altres iniciatives: fer una política econòmica adequada i advertir a l'individu del valor dels béns dels ecosistemes. Quan els beneficis són molt majors que els costos, un projecte té grans possibilitats de seguir endavant i, en aquest sentit, els que abans eren erronis a l'hora de valorar els ecosistemes poden convertir-se ara en virtuts. Quant a la depuració de l'aigua, s'assumeix que el valor de la filtració natural és el cost del filtre i, encara que el seu valor real és major, ha estat un impuls a favor dels sistemes naturals de depuració en diferents punts del món. Allí i aquí, s'han adonat que la conservació i recuperació dels sistemes de depuració naturals és més barata que la construcció de depuradores i, per damunt, té un valor econòmic afegit.
També s'han posat en marxa iniciatives que tenen en compte la interdependència dels serveis dels ecosistemes. Austràlia i Costa Rica són dos dels projectes ecològic-econòmics que van néixer amb l'objectiu de controlar la salinitat i capturar el diòxid de carboni de l'atmosfera, però amb sort també protegiran altres serveis que no s'entenen tan bé. El ressò i la demanda d'iniciatives que combinen ecologia, economia i societat són cada vegada majors. Només s'ha obert la petjada.
Publicat en el suplement Natura de Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia