Edificis celestes

2001/10/03 Elhuyar Zientzia

• Arkitektura
• Astronomia
• Historia

Les piràmides egípcies es van construir amb gran precisió en quatre punts cardinals. Per a poder fer-ho, el coneixement de l'astronomia sembla imprescindible i és el XIX. Des del segle XIX diversos investigadors han tractat d'explicar el coneixement astronòmic dels egipcis. I és que, com va aconseguir tanta precisió aquella civilització que considerem retardada respecte a la nostra societat tecnològica?

És evident que la resposta està en el cel, però no en els visitants extraterrestres, per descomptat, sinó en les posicions de les estrelles d'aquella època. L'investigador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, Juan Antonio Belmonte, ha abordat aquesta hipòtesi per a explicar l'orientació astronòmica de les piràmides que es van construir fa uns 4.500 anys. Segons l'investigador, les piràmides es van orientar en funció de com les estrelles Pheca i Megrez travessaven el meridià celestial. El meridià celeste és una línia imaginària que separa l'oest i l'est del cel i que va de nord a sud. Les línies que unien aquestes dues estrelles es corresponien amb l'estrella thuban (estrella polar de l'època).

Alineació més precisa entre estrelles i meridià a. C. Va succeir l'any 2562 i Belmonte creu que la piràmide gran es va orientar llavors. Segons estudis arqueològics, gran piràmide a. C. Es va construir entre els anys 2589 i 2551, per la qual cosa la teoria de Belmonte coincideix amb aquestes dades.

Recentment, l'egiptòloga Kate Spence va presentar la mateixa teoria en la revista Nature, però tenia en compte altres dues estrelles, Kochab i Mizar. Segons els càlculs de Spence, l'alineament més precís de les estrelles va tenir lloc l'any 2.478, per la qual cosa la gran piràmide va començar a construir-se més tard de l'esperat. Malgrat el ball dels anys, el més interessant és l'essència de la teoria, que basa la seva orientació en coneixements astronòmics relativament simples.

Informació complementària: Institut Canari d'Astrofísica