Riu Errobi en cerca un bon pla de gestió
2001/07/08 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
Herria és desastrosa, i molts altres, encara que sembla que és millor, cura, perquè el seu aspecte sovint enganya. Afortunadament, sembla que s'està incrementant el nivell de conscienciació i la voluntat de canviar la situació a través dels plans de gestió. El conveni de la regata del riu Errobi avança almenys, i a pesar que es tracta d'un projecte ancestral, ha quedat reforçat amb la signatura del conveni per part dels col·laboradors financers d'ahir.
El riu Errobi no serà un riu molt conegut per a molts, però, bo, segurament a ningú se li estranya que als voltants de Bidarrai i Baigorri hi ha un entorn únic per a practicar esports aquàtics com kayas i rafting. Els habitants de l'alt llit d'Errobi el coneixen sobretot per ser un lloc idoni per a la pesca, mentre que els del baix llit d'Errobi l'aprecien per la captació d'aigua potable. Cadascun veu el seu rostre al riu en funció dels seus interessos, però mai ha d'oblidar-se la influència que cada ús pot tenir en la qualitat del riu i, per tant, en altres activitats.
Per descomptat, és imprescindible que en tots els rius hi hagi aquest tipus d'actuacions (els rius no són reserves integrals), però rares vegades existeix un pla que pretén unificar totes aquestes activitats i usos i recuperar la qualitat del riu. Errobin és un pla de gestió des de fa temps, però després d'un temps d'arrossegament, amb forces renovades, ja que els col·laboradors financers han signat el seu compromís.
Característiques d'Errobi
Errobi neix als Pirineus de la Baixa Navarra i aboca les seves aigües en Baiona a l'Aturri. 75 km de recorregut i 1000 km 2 de conca. En els seus 43 localitats habiten 70.000 habitants. El 27% dels terrenys dels marges són ocupats per boscos, el 42% per prats i el 22% per urbanitzacions. En conseqüència, és clar que l'activitat principal és el cultiu, encara que també hi ha certa indústria. No obstant això, el cultiu no és intensiu i no s'han demostrat efectes adversos. La població, no obstant això, llança al riu abundant aigua bruta i els estudis microbiològics han demostrat que aquests abocaments són un greu problema.
No obstant això, com ja s'ha indicat, a més dels residus domèstics i dels cultius, altres activitats també afecten la qualitat del riu, i n'hi ha prou amb fer una passejada pels marges dels rius per a adonar-se d'això. Les 17 piscifactories, 20 microcentrales, caçadors, pescadors (un total de 6.200) i els que practiquen esports aquàtics (unes 25.000 persones a l'any), que es troben a partir de l'origen del riu, són una mostra de la importància d'aquest riu. Baixant a la zona de Cambo, l'aigua d'Errobi s'utilitza per al termalisme, mentre que a l'altura d'Ustaritz es troben els camions dedicats a l'extracció de la pedra d'Errobi, així com les instal·lacions de l'empresa que proveeix d'aigua als veïns de Baiona, Anglet i Biarritz a 20.000.000 m 3.
Aspecte bonic, però greus problemes
Sense acostar-se massa, és difícil pensar que Errobi té tantes actuacions, però en el pla de recuperació de la qualitat és necessari tenir-les en compte.
Segons Miren Iturriotz, dinamitzadora del pla de gestió, "en l'estudi físic-químic es va detectar que Errobi és un riu de molt bona qualitat, però la qualitat bacteriològica en la part baixa del riu és dolenta o molt dolenta". Les dades aportades per l'estudi bacteriològic han de tenir-se en compte, d'una banda, per la problemàtica que suposa per a l'aigua potable i, per un altre, per l'emergència d'un problema greu en la conca del riu. La llei exigeix que en 100 ml d'aigua hi hagi menys de 20.000 coliformes fecals en l'aigua captada per a ser potable. En Errobi existeixen en alguns punts anivellis de concentració de 18.000 coliformes fecals i si se supera el nivell es prohibiria el bombament d'aigua potable d'Errobi. En paraules de Miren Iturrioz, "això seria catastròfic, ja que a l'hivern es deixaria sense aigua a 200.000 habitants i a l'estiu a 400.000. El primer objectiu del pla de gestió és garantir la qualitat bacteriològica".
El punt negre que origina aquest problema són les aigües brutes de la casa. A més de les aigües abocades per tres depuradores (la de Donibane Garazi, la d'Alduque i la de Baigorri), Errobi rep sense cap tractament les aigües brutes de nombroses cases disperses. No obstant això, segons la legislació francesa, cada municipi haurà de disposar per a l'any 2005 d'un pla de sanejament de tots els habitatges.
La prohibició del bany d'Errobin també és conseqüència d'una mala qualitat bacteriològica. En l'actualitat es practica molt esport en Errobi (caiac, rafting...) i no és d'estranyar que durant l'estiu la gent es vegi banyada, però de fet està prohibida. És obvi que, millorant aquesta qualitat, la imatge d'Errobi canviaria radicalment.
També es considera necessària una major qualitat per a la vida biològica del riu. Per a això es pretén garantir el seguiment hidrogràfic i la conservació dels marges. S'ha d'aconseguir que les escales superin totes les barreres per als peixos migradors i que els microcentrales respectin el cabal mínim del riu.
No obstant això, encara que tots els agents han mostrat la seva disposició a col·laborar en la mesura que sigui possible, el principal problema és que la gent tingui interessos diversos.
D'una banda, es troben els conflictes entre diferents activitats i per un altre, entre els pobles. De fet, és difícil que el pescador i el practicant de l'esport aquàtic s'arreglin junts. Així mateix, els problemes existents en la part superior i inferior d'Errobi no són els mateixos. En el curs baix es busca aigua de bona qualitat per a l'aigua potable, mentre que en el curs alt, els petits pobles veuen difícil que només ells financin totes les instal·lacions de la depuradora. Segons Miren Iturriotz, "es vol recordar que el riu ha de ser considerat íntegrament i signar un acord de solidaritat. Així, els habitants de Baiona, Biarritz i Anglet pagarien 10 cèntims més i ajudarien als pobles que estan aigües amunt".
La idea de conveni fluvial, en la mesura en què abasta la totalitat del riu i abasta tots els usos, sembla un element de gestió interessant. Ara queda arribar al ciutadà i obtenir resultats interessants.
Què és un conveni de riu?
El conveni de regata és un acord entre agents públics i particulars que poden generar canvis en un riu. L'objectiu és unificar totes les activitats que es realitzen en el propi riu o conca, recuperant la qualitat del riu i protegint totes les fonts d'aigua de la zona, tenint en compte totes les característiques del riu.
Els signants del Conveni es comprometen, en funció de les seves respectives responsabilitats, a aconseguir els objectius marcats a mitjà termini. La labor dels càrrecs electes dels municipis de la conca se centra principalment en la fixació d'objectius i en l'impuls, però és necessària la sensibilització de tota la població. Així, encara que l'acord és un pla d'uns anys, augmentant la sensibilització es contribueix a un desenvolupament sostenible tan esmentat.
L'estructura del conveni fluvial és molt senzilla. D'una banda, existeix un grup operatiu que aglutina als càrrecs electes, i per un altre, una comissió que agrupa persones potencialment afectades (piscifactories, pescadors, pagesos, esportistes aquàtics, responsables de microcentrales, ecologistes, industrials...) i a totes les persones interessades. Les decisions que adopten aquests dos grups es comuniquen a tots els habitants de la conca. En certa manera l'agent de grup realitza una labor de coordinació i sensibilització.
Avui parlem del conveni del riu Errobi, però no és l'únic que hi ha en Iparralde. Els rius Urdazuri de Lapurdi i Uhaitzandi de Zuberoa tenen també un pla adaptat a les seves necessitats.
Publicat en el suplement Natura de Gara.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
