El que no van dir

2009/12/12 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Mikrobiologia
• Medikuntza

Potser per prudència han callat aquest tema. Potser temien equivocar-se, recordant l'error comès pel responsable de salut dels Estats Units en l'època en la qual van descobrir la sida: un any després de l'aïllament del virus, en 1984, va anunciar que en dos anys la vacuna de la sida anava a estar en fase de prova. Desgraciadament no va encertar.

Encara no hi ha vacuna. Hi ha alguna cosa a dir, no obstant això, perquè a principis de tardor els mitjans de comunicació van difondre una notícia gairebé desfavorable o, almenys, esperançadora. De fet, segons l'exèrcit estatunidenc i el ministeri de salut de Tailàndia, la vacuna que s'estava provant va tenir èxit. Reduïa el risc d'infecció per SIDA en un 31%. No era tan bo com perquè la vacuna es comercialitzés tal qual, però si el millor que s'havia aconseguit fins ara. Anaven pel bon camí.

Va començar a provar-se en 2003 i es trobava en l'última fase abans del seu llançament (III. Fase). La vacuna és una combinació de les dues vacunes existents que conté els gens del VIH i una proteïna de pell. 16.400 voluntaris tailandesos ho van provar; la meitat van prendre un placebo i l'altra meitat, la vacuna. Posteriorment, en tots dos grups es van mesurar el nombre de persones infectades i el número de virus en sang que contenien els infectats. A la vista de tots aquests resultats es va concloure que la vacuna era "reeixida", encara que només la protegia en part.

Un mes després es van presentar totes les dades de l'experiment en un congrés sobre sida a París. El cap de la recerca, Reks-Ngarm, del Ministeri de Sanitat de Tailàndia, va afirmar que la seva recerca era "una fita en la recerca de les vacunes contra la sida" i els científics allí presents la van aplaudir.

D'aplaudiments a crítiques

Posteriorment, els aplaudiments es van convertir en crítica. De fet, van tenir l'oportunitat d'analitzar bé els resultats i van comprovar que les dades recollides en l'experiment van ser analitzats de tres maneres. I el 31% secundava que el resultat era el millor dels tres, mentre que els altres dos no aconseguien el 26%. Per tant, les dades no eren significatius, no eren apreciables.

En termes quantitatius s'aprecia més clarament que en percentatge la petita diferència entre els qui es van vacunar i els qui no ho van fer: D'aquests 11.600 voluntaris, en el grup dels quals estaven integrats, només es van contaminar 51. I 74 per als quals van substituir a la vacuna per placebo. És a dir, hi havia una diferència de 23 persones.

Segons alguns investigadors, el resultat també era decebedor quant al número de virus que tenien en la sang. Existeixen vacunes que, encara que no protegeixen totalment de la infecció, eviten la proliferació del virus, evitant així el desenvolupament de símptomes. Però aquesta vacuna tampoc la va aconseguir.

És a dir, els resultats reals estaven molt lluny dels inicialment anunciats. Les crítiques no van tenir tanta repercussió en els mitjans com la previsió de setembre, i des de llavors a penes s'ha sentit parlar de la vacuna.

No obstant això, els investigadors continuen treballant. En aquell experiment es van gastar 119 milions de dòlars, que en els pròxims anys es destinaran encara més a la vacunació. No obstant això, existeixen altres propostes: utilitzant un model matemàtic, en la Universitat canadenca d'Ottawa s'ha arribat a la conclusió que amb 65 milions de dòlars en 5 anys s'aconseguiria detenir la pesta. També han detallat en què s'hauria de gastar: retrovirals, campanyes educatives i condons dirigits a tothom. Serà algú qui sostingui l'embolic?

Publicat en Gara