A l'espai en el peletón
2008/10/05 Arakistain Aizpiri, Lorea - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
— —
— —
no és un astronauta qualsevol. Sense cap mena de protecció, en el peletón, recorre l'espai buit i torna a la Terra de bon peu. Aquest experiment no és recomanable per a l'ésser humà. No, hi ha pel·lícules que demostren que estaríem rebentant perquè no és cert que l'home no exploti en l'espai, però sí que no sobrevivíem més de dos minuts. És un experiment absurd? Sí, amb això de radioteràpia i, per tant, per una via de recuperació del càncer si no actuéssim.
El nostre heroi, el tardigrado, més conegut com a ós d'aigua, viu en un liquen humit o molsa. Si surt del seu entorn, es deté tota l'activitat biològica i s'espera el retorn al seu entorn. En aquest estat de somni és capaç de suportar la calor, el fred i la radiació de l'espai.
El viatge a l'espai es va realitzar al setembre de 2007 en la nau espacial FOTON-M3 de l'Agència Espacial Europea. En l'espai buit, gairebé tots els animals van ser exposats als raigs còsmics. I alguns fins i tot el nivell de radiació UV letal. En l'estat d'hibernació van aconseguir mantenir l'estructura cel·lular fins a tornar a l'aigua. En l'estudi realitzat al retorn a la Terra, els científics esperaven que el material genètic de les cèl·lules estigués dolgut, però no estava així.
L'home no aguantaria
Qualsevol altre ser no el suportaria, hauria d'estar protegit per a sobreviure en l'espai, el vestit dels astronautes. No obstant això, contra l'opinió d'alguns guionistes de cinema, el resultat de sortir nu a l'espai no és espectacular. En Total recall, a Arnold Schwazernegger li surten els ulls del seu lloc, mentre que en Outland els astronautes exploten el cap. Això no ocorreria.
Si l'home sortís nu a l'espai, la radiació i el fred serien insostenibles. Però, sobretot, li faria mal la falta de pressió. En primer lloc, l'aire dels pulmons sortiria de sobte; si es respira, els pulmons estarien. Els timpans estarien rebentats i el cos s'inflaria fins a aconseguir el doble de volum, però no s'explotaria. No obstant això, no s'adonaria, ja que per falta d'oxigen perdria el coneixement i moriria ofegat durant dos minuts. I també sofriria més danys. Però... al moment menys pensat, en un accident, si això ocorre, no tot està perdut: en pocs segons tornaria a recuperar-se, probablement.
Una cosa semblant li va passar a un empleat de la NASA. Segons va informar la pròpia NASA, en 1965, en el seu centre espacial Johnson, s'estava mesurant la resistència dels vestits. Per a imitar l'estat de l'espai, s'extreuen molècules fins a la mesura detectable i es forma buit. Un treballador va quedar atrapat en una d'aquestes cambres de buit. En quinze segons va perdre el coneixement i l'últim que recorda és que bull el txistu de la boca. Als vint segons, en començar a pujar la pressió de la cambra, va recuperar la consciència. L'accident no li va deixar conseqüències.
Combatre la radiació
Si l'accident s'hagués produït en l'espai en lloc d'en una cambra, tindria conseqüències. Malgrat retirar-se a temps i recuperar-se dels danys a la pressió, els danys provocats per la radiació de raigs UV no tindrien volta. Sofriria cremades greus en tot el cos.
No obstant això, els óssos d'aigua que van viatjar a l'espai no tenien restes de cremades. Els científics no creuen que la radiació no danyés l'ADN i creuen que aquests petits astronautes van ser capaços de remeiar-lo. Si fos així, seria una oportunitat per a millorar la radioteràpia utilitzada en el tractament contra el càncer. En els tractaments actuals, la radioteràpia també afecta a les cèl·lules sanes.
Si es demostrés la presència de molècules especials que afecten la reparació de l'ADN, aquestes podrien suposar un gran avanç en la radioteràpia.
Publicat en 7K.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
