Al·lèrgia a monedes d'1 i 2 euros

2002/09/12 Elhuyar Zientzia

• Teknologia
• Osasuna

Tenir al·lèrgia als diners no és una cosa nova. Molta gent diu que és al·lèrgic als diners per a dir que gasta molt i amb facilitat. No obstant això, des que es va llançar l'euro, és a dir, des de gener de 2001, s'han escoltat més d'una vegada les queixes i denúncies dels quals realment són al·lèrgics a l'euro.

Les monedes provoquen picor, enrogiment i èczema en la pell. I sembla que el responsable és el níquel utilitzat en els aliatges metàl·lics per a la producció de monedes. Però algunes monedes europees antigues, com la pesseta, també tenien níquel, i no poques! Per què les monedes de l'euro provoquen llavors més casos d'al·lèrgies que les antigues?

La resposta a aquesta pregunta ha arribat als nou mesos de la comercialització de les monedes, de la mà d'un article publicat en la revista Nature. Sembla que la clau està en aquestes peces de diferents colors de moneda d'un euro i dos. De fet, les dues peces que componen les monedes estan fabricades amb diferents components. La peça platejada és de coure amb un 25% de níquel. El color daurat és coure, 20% zinc i 5% níquel.

La suor produeix un flux d'ions entre aquests dos aliatges metàl·liques diferents, alliberant els ions níquel. Així, les monedes segreguen 320 vegades més níquel del que permet la Unió Europea. Des de la Unió Europea han anunciat que la normativa que limita la quantitat de níquel s'aplica a objectes en contacte permanent amb la pell com a rellotges, polseres i collarets.

A més s'informa que l'ús del níquel en la fabricació de monedes té motius. El níquel és un metall magnètic que facilita la identificació en les màquines de monedes i redueix la producció de monedes. D'altra banda, es recorda que les monedes s'han realitzat amb dues peces amb la finalitat de dificultar les falsificacions i no pel punt de vista estètic.