Analitzen la transformació històrica dels paisatges dels estuaris bascos

L'estudi revela que la creació de nous sòls agraris ha estat el principal factor transformador del paisatge que envolta als estuaris de la costa basca. Això coincideix amb la tendència històrica de colonitzar aiguamolls en altres regions de la regió atlàntica europea.

Es van construir dics i altres estructures per la creació de nous sòls agrícoles, evitant l'entrada d'aigua salada. Així, la majoria dels boscos es van assecar i es van formar polders o riberes. Això va canviar dràsticament les ries. I és precisament aquestes accions les que han fet lloc a l'aspecte actual dels estuaris bascos, ja que molts dels sòls que es van crear per l'agricultura s'han dedicat a l'expansió urbana i industrial en l'últim segle i mitjà.

Així, els investigadors han subratllat que aquesta transformació ha tingut repercussions socials, econòmiques i mediambientals significatives. D'altra banda, han advertit de què encara queden molts vestigis d'aquestes transformacions. Per exemple, en Zumaia, en Basadizar, encara hi ha una ribera d'unes quatre hectàrees, tancada amb una trinxera perimetral i drenada per un sistema radial de rases. Els investigadors reivindiquen la seva importància històrica i posen l'accent en la necessitat de documentar-ne adequadament, per exemple, per ser tingudes en compte en projectes cada vegada més freqüents de recuperació d'aiguamolls.