Tres espectaculars coves d'Euskal Herria: Pozalagua, Arrikrutz i Mendukilo
2012/12/01 Irazabal Tamayo, Nagore - Alfonso Antxia Espeleologi Zientzien Elkartekoa. Biologian doktorea Iturria: Elhuyar aldizkaria
Pozalagua (cova d'estalactites excèntriques)
Pozalagua es troba en la muntanya Ranero de Carranza (Bizkaia). Un dels més espectaculars de tota Bizkaia: sostres a una altura de vint o trenta metres, columnes gegants de calcita, estalactites a la recerca de sòl, "gours" o canecillos, cortines de pedra visibles i, en general, la bellesa de la cova, són l'espectacularitat de la cova que ha durat molts anys.
En ella, a més, es troba un dels conjunts més bells del món de les estalactites excèntriques, que s'estenen a totes les direccions en lloc de dirigir-les cap al sòl.
Durant segles i durant tot el silenci, l'aigua, el carbonat càlcic i la màgia han creat una selva enrotllada d'estalactites excèntriques. Les estalactites excèntriques, encara que es tracti d'un fenomen conegut, són encara molt poc conegudes i sempre considerades exòtiques i inusuals. Aquesta cova, encara que només sigui pel nombre d'estalactites excèntriques que posseeix, val la pena visitar. Els investigadors no saben com es van convertir aquests dipòsits de minerals, però saben que la naturalesa ha creat aquestes estructures durant milers d'anys. Algú va dir alguna vegada mirant als excèntrics de Pozalagua: "Això és un palau d'hivern, sembla ser Versalles". La naturalesa ha utilitzat tots els seus recursos per a crear un tresor tan singular en les entranyes de la muntanya. A partir de llavors la cova alberga una habitació anomenada Versalles.
Pozalagua forma part del Parc Natural d'Armañón. Inclou extensos boscos autòctons com a alzinars, rouredes i fagedes, així com boscos mixtos de frondoses en fons de valls i vessants. Per tant, els visitants també poden realitzar agradables rutes al voltant.
Mendukilo (cova dels llacs)
La cova de Mendukilo es troba a la vall de Larraun (Navarra), en terrenys comunals del Consell d'Astitz, en les faldilles de la serra d'Aralar a 750 m d'altura. El seu ús per part dels pastors és molt antic, ja que és adequat per al seu ús com a refugi de muntanya, a causa de dues característiques: la boca d'entrada, orientada cap al nord, i la primera habitació àmplia, accessible i ben il·luminada per la llum natural. El nom de la cova té el seu origen en ell, és a dir, va ser l'estable de la muntanya Mendukilo. El petit jaciment arqueològic oposat a la sala d'entrada (Artzainzulo) ens mostra que els pastors de la zona durant l'Edat del Ferro (800-300 a. C.) També l'usaven. Actualment està adaptada per a acollir turistes i escolars. Disposa d'aparcament exterior, casa d'acolliment i un petit recorregut botànic.
L'objectiu de la cova és mostrar les meravelles del subsòl perquè el visitant prengui consciència de la importància de cuidar i protegir aquestes coses. L'habilitació de la cova ha tingut un doble objectiu: prevaler la cova i minimitzar l'impacte. Per a donar resposta al primer objectiu, dos de les sis sales de la cova no han estat condicionades per al públic, ja que els accessos a aquestes sales són molt estrets i perquè puguin accedir els visitants és necessari perforar molt. A més, s'ha respectat la fauna i la qualitat de la cova abandonades en les existents. D'altra banda, per a minimitzar l'impacte de l'habilitació, s'han instal·lat infraestructures desmuntables i en l'actualitat es poden visitar les sales Artzainzulo, Laminosin i Herensuge.
Al llarg de l'any es realitzen visites guiades i el guió es basa en els principis de l'educació ambiental. A més, al llarg del curs escolar es duen a terme programes dirigits a escolars sobre la base de l'educació ambiental. L'objectiu d'aquests programes és despertar la sensibilitat i la consciència, ja que el coneixement és la base del respecte. Les unitats didàctiques estan adaptades al currículum escolar de cada curs i tenen com a objectiu ser un component pràctic del treballat en les classes teòriques.
Quant a l'exterior, l'abundància de monuments megalítics (el primer, construït fa més de 4.000 anys) en tota la serra, indica que ha estat present des de la prehistòria pastoral. Les pastures que demanda el bestiar i la forma de vida dels pastors, és a dir, la influència humana, han configurat en gran manera l'aspecte actual de les serres, l'ecosistema de les quals és fruit de llargs anys de convivència entre el pasturatge i la vida silvestre. Sense boscos podem veure perfectament algunes de les formacions exteriors del karst: dolines, lapiaces, penya-segats...
El Projecte Mendukilo ha passat de ser un estable de muntanya a ser un equipament d'ecoturisme, un laboratori subterrani i una sala d'educació ambiental. Seguint la filosofia dels primers pastors que van utilitzar la cova, es planteja una capacitació responsable centrada en la gestió orientada cap a l'ecoturisme.
El seu objectiu és recuperar i mantenir l'espai natural en el qual es desenvolupa l'ecoturisme. És a dir, pretén ser una eina útil per a la recuperació de l'espai natural, que asseguri el gaudi de les generacions esdevenidores, ja que l'únic espai natural rendible és aquell que perdura de generació en generació. D'aquesta manera, a més de desenvolupar-se en un espai natural, ha de desenvolupar-se tant per l'entorn com per l'entorn. Els beneficis econòmics redundaran en benefici de la població local. Però també s'ofereix als visitants la possibilitat de gaudir d'un oci saludable i ampliar els coneixements sobre la naturalesa.
En aquest sentit, l'ecoturisme i el turisme rural ben orientat i planificat poden suposar un desenvolupament equilibrat de la vall i el seu entorn. Amb l'objectiu de captar i impulsar els recursos turístics de la zona, en 1994 es va constituir el Consorci de Turisme del Plazaola. Per això, s'han posat en marxa les següents actuacions complementàries:
- Passaport Plazaola . En la proposta impulsada pel Consorci de Turisme han participat nombroses cases rurals, restaurants, empreses d'activitats i recursos turístics. En aquesta iniciativa, un passaport segellat genera diferents descomptes en els establiments participants.
- Subsòl Sense Fronteres. 6 coves turístiques germanades (Mendukilo, Arrikrutz, Pozalagua, Ikaburu, Sara i Zugarramurdi) per a facilitar l'accés al visitant del món subterrani i premiar la visita. En aquesta iniciativa s'ha creat un fullet promocional amb tota la informació sobre cadascuna de les coves germanades. Aquest fullet se segella quan es visita una cova i dóna dret a un descompte de la tarifa individual quan es visita una altra cova. Amb tot el fullet segellat es recull un regal en l'última cova visitada.
Coves d'Arrikrutz-Oñati (mitologia i llegendes)
A l'interior de Guipúscoa, el paisatge d'Oñati compta amb interessants elements de gran qualitat. En les faldilles de la muntanya Aizkorri, prop del Santuari d'Arantzazu, es troben espectaculars calcàries, i en el subsòl, al llarg de 14 quilòmetres que alberga els complexos i espectaculars sistemes de karst de Salines d'Arrikrutz, fenòmens i complexos espais espeleològics com la cavitat de la cova d'Arrikrutz.
Els rierols subterranis i les galeries plenes d'enormes estalactites són una mostra de la seva composició geològica i riquesa.
El projecte turístic té com a objectiu augmentar el valor del patrimoni natural i cultural. Arrikrutz és un dels pioners d'Euskadi en estudis espeleològics, arqueològics i paleontològics. En els primers treballs es van descobrir restes arqueològiques com l'esquelet complet d'un lleó rupestre, primer descobriment d'aquest tipus en l'Estat. A més, compta amb restes esquelètiques i cranis de panteres i un espectacular jaciment d'óssos.
Quant a la mitologia, cal destacar que fa centenars d'anys els habitants d'Oñati, Alt Degui i Àlaba acudien a la cova de Sandaili en peregrinació per a demanar la pluja per als solos. D'altra banda, les dones estèrils es banyaven en les aigües de Sandaili per a ser fèrtils. D'aquesta manera es mantenien els costums creats milers d'anys abans --en l'època dels gentils. Tenint en compte totes aquestes consideracions, l'Ajuntament d'Oñati, per unanimitat, va decidir millorar i completar la seva oferta natural, preparant la cova d'Oñati-Arrikrutz per a l'acolliment de visitants.
El sistema de recorregut per l'interior de la cova permet abordar des d'un punt de vista pedagògic i d'una manera totalment interessant temes com la cincelación de la cova per l'aigua i la hidrologia, la creació de l'univers mineral, les troballes arqueològiques i paleontològiques d'Arrikrutz, la mitologia sandailiana o la importància d'Arrikrutz en la història de l'espeleologia.
Assessor lingüístic: Agurtzane Urrutia.
Oferta
Iñaki
Et vas, et veniu, i dejás anells en la meva imaginació (G. Belli)
Asierri
La justícia és com les serps, només mosseguen als descalços (E. Galeano)
Asier va morir l'1 de desembre de 2008, en un accident laboral ocorregut en la Variant Sud de Bilbao (Supersur), a causa de l'incompliment de les mesures de seguretat en el treball, tal com s'ha resolt en la 9 de Bilbao. Sentència núm. 131 de 18 de març de 2011 del Tribunal Social. No obstant això, ens van anul·lar la via penal. (asierirazabal.wordpress.com).
Bibliografia
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia