“El principal estímul per a ser investigador era i és poder aportar al coneixement”
2015/01/09 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
En els últims anys dels estudis de física va sorgir el desig d'Irene Sendra de ser investigadora. “Els professors que em van tocar en aquella època, a més de bons professors, eren investigadors i el seu treball em va atreure molt”, ha recordat. Així, en cinquè de Física de la Universitat de València va rebre una beca per a iniciar la seva recerca en la secció d'Astronomia i Astrofísica.
Per a Sendra, “poder aportar al coneixement” era i és el principal estímul per a ser investigador. “Si és necessari, la meva aportació en la meva àrea és més abstracta que en altres àmbits. És a dir, un podria pensar que en la pràctica no serveix per a res. Però crec que els avanços que fem, per petits que siguin, serveixen per a augmentar el coneixement de l'univers”.
Encara que li agrada el treball d'investigador, a vegades també és dur, sobretot quan no s'obtenen resultats o quan els resultats no són els esperats per un. “En aquests casos, al principi intento arribar a resultats encara més exigent, si veig que no vaig pel bon camí o m'adono que la meva hipòtesi és errònia, poso tot potes enlaire, oblit del treball anterior i torno a començar amb una altra perspectiva”. Així ocorren les revolucions, en opinió de Sendra, en rebutjar camins equivocats i provar noves perspectives.
Premis i obstacles
Per a Sendra el més difícil de ser investigador és estar sempre subjecte a beques i subvencions, no saber si rebrà subvencions: “Per a mi el més dur és viure amb aquesta incertesa, perquè mai saps si en el futur podràs seguir amb el teu treball i això afecta a la teva vida personal”.
De fet, va venir de la Universitat de València a la Universitat del País Basc per a realitzar la seva tesi. “Cosmologia en un univers accelerat: observacions i fenomenologia” va ser el títol de la tesi i va rebre un premi. Posteriorment, va tenir diversos contractes per a investigar en el Departament de Física Teòrica i Història de la Ciència de la Facultat de Ciència i Tecnologia.
Però al final va haver d'abandonar la recerca, ja que les oportunitats que li van sorgir no estaven satisfetes: “Em van oferir una beca per a anar al Brasil i Portugal, però les condicions eren molt dolentes i no les vaig acceptar”.
Si no, li encanta treballar en equip. “A més, en l'astrofísica es formen grups internacionals i sempre aprens molt pels teus companys: altres maneres de fer treball, altres maneres de pensar i mirar... És molt enriquidor”.
En aquests moments no veu clar el seu futur com a investigador. Ara està a gust com a professora de joventut: “Em sembla que ensenyar és una manera de retornar el que sé a la societat. Intento contagiar als meus alumnes l'interès o la curiositat per la ciència i el coneixement, i m'omple molt”.
