Dels brunzits de la nit a les burxades del dia?

2024/06/01 Cevidanes Miranda, Aitor - Animalia Osasun SailaNEIKER | Mendikute Erauskin, Lide - Gipuzkoako Osasun Publikoaren eta Adikzioen ZuzendariordetzaEusko Jaurlaritza Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena
• Osasuna
• Zoologia
• Ekologia

Els mosquits juguen un paper fonamental en la salut pública i animal, per la seva capacitat com a vector de diversos patògens i el seu impacte en la qualitat de vida com a insectes punxants. La globalització, els viatges humans i el comerç global han facilitat l'expansió dels exòtics mosquits invasors del gènere Aedes. A més, els canvis climàtics i mediambientals augmenten el seu potencial d'expansió i implantació en noves regions. A Europa s'han introduït sis espècies de mosquits invasors del gènere Aedes des de la dècada de 1970, algunes de les quals han generat poblacions estables. Dos d'ells s'han trobat en el nostre territori.

Qui és l'eltxo tigre?

El tigre Eltxo, científicament Aedes albopictus, espècie originària del sud-est asiàtic, ha aconseguit estendre's per tot el món gràcies a la seva habilitat per a avançar en molts ambients. S'ha estès sobretot a regions temperades i tropicals d'alguns continents, com Europa, Amèrica del Nord i Sud-amèrica, Àfrica, Pacífic i Índia. Va ser descobert per primera vegada a Europa a Albània a la fi dels anys 70 i posteriorment a Itàlia en els anys 90. Des de llavors s'ha anat estenent progressivament a altres països del Mediterrani [1]. L'èxit d'Aedes albopictus en l'adaptació a nous territoris s'atribueix a la seva habilitat per a combatre les baixes temperatures i l'hivern en zones temperades, així com a la seva capacitat d'adaptació a determinats hàbitats afectats per la globalització i el canvi climàtic [2].

Presenta marques blanques i negres característiques en cos i cames (d'aquí el nom de tigre). Aquesta espècie es caracteritza per la seva activitat diürna, sobretot per altres mosquits més coneguts al nostre país, però també per la seva capacitat de reproducció en petits contenidors d'aigua estancada (Figura 1). Aquest últim és un dels secrets de la seva expansió, ja que una de les raons de la seva expansió és, en gran manera, la seva excel·lent habilitat per a créixer en els contenidors artificials que es troben en jardins privats i entorns urbans. A diferència de moltes altres espècies de mosquits que creixen principalment en tolles o aiguamolls naturals, Ae. l'albopictus s'adapta perfectament a petits recipients creats per l'home que pot contenir aigua: tests, pneumàtics rebutjats, abeuradors d'animals, etc., és a dir, tot element de petita grandària que pugui emmagatzemar aigua de pluja [2].

Aquest comportament permet que els mosquits avancin en zones urbanes amb gran població humana. Més encara quan les zones de potencial creixement són nombroses, ja que moltes vegades no es cuiden. Els llocs de cultiu dels jardins privats, juntament amb les escombraries abandonades i altres objectes amb aigües estanques, creen unes condicions immillorables en Ae. establir i reproduir poblacions d'albopictus. En conseqüència, els esforços que es realitzen per a eliminar o gestionar adequadament aquests hàbitats de contenidors són fonamentals per a controlar l'expansió del mosquit tigre i reduir el risc de malalties en els nuclis urbans.

Sí, efectivament, el tigre mosquit és una amenaça per a la salut pública, perquè és capaç de transmetre malalties virals als éssers humans. Entre ells, el dengue, el chikunguny i el cítric, tots ells amb potencial per a produir brots epidèmics. A més del risc per a la salut, la presència del mosquit tigre pot afectar negativament la qualitat de vida i al turisme.

En el nostre territori

La ràpida expansió del tigre Eltxo està causant una gran preocupació per la salut pública en tota Europa, especialment en la conca mediterrània, però en els últims anys també en la nostra. Després de la seva detecció en el sud-oest aquità en 2012, en 2013 es va posar en marxa un programa de vigilància entomològica en Hego Euskal Herria. Gràcies a aquesta iniciativa, en 2014 Ae. es van identificar per primera vegada els ous d'albopictus en Behobia [3]. Durant els tres primers anys NEIKER va realitzar la vigilància entomològica. A partir de 2016, el personal de Salut Pública del Govern Basc i el personal municipal dels tres territoris es van unir a la realització dels treballs de mostreig, la qual cosa va suposar una important ampliació de la vigilància. Amb les dades analitzades en un primer estudi, entre 2013 i 2018 [3], es va confirmar l'expansió i consolidació del mosquit tigre. A més, a la Comarca Sanitària del Bidasoa es va detectar un augment significatiu del nombre de picades per a 2018 [3].

Però això no és l'únic mosquit exòtic que tenim en nosaltres. De fet, en 2020 es va detectar per primera vegada en diverses localitats del País Basc el mosquit asiàtic Aedes japonicus [4]. Aquesta espècie de mosquit està adaptada a climes temperats, però té la capacitat de resistir hiverns freds i nevats. A diferència d'Aedes albopictus, Ae. japonicus prefereix els boscos i zones arbustives. Encara que no és un risc primari per als humans, Ae. Es creu que Japicus té potencial de ser vector d'alguns virus, entre ells el chikungunya, el dengue, el zika i els virus de l'oest de Nil.

Expansió d'Aedes albopictus i Ae en 2020 en les tres províncies basques. A conseqüència de la percepció japonicus, l'any 2021 es va realitzar un estudi per a avaluar la distribució d'aquestes espècies de mosquits i la seva relació amb els factors d'urbanització [5]. Es van analitzar les dades de vigilància entomològica de 2021 (568 obitrans en 113 emplaçaments, en 45 municipis). L'estudi va posar de manifest que l'expansió dels mosquits invasors Aedes es va fer realitat en trobar ous en el 66% dels llocs. Si Ae. albopictus i Ae. japonicus es va veure molt estès, en 23 i 26 municipis respectivament. Es va detectar la presència de totes dues espècies en 11 municipis. L'anàlisi de presència i urbanització de mosquits va mostrar Ae. que l'albopictus es localitzava principalment en zones urbanes i periurbanes, i Ae. japonicus en zones periurbanes i periurbanes (figura 2). A més Ae. l'albopictus es va associar a municipis amb major densitat de població; Ae. japonicus amb densitats de població més baixes. Això va posar de manifest la importància de programes de vigilància i control adaptats als diferents nivells d'urbanització, contextos ambientals i densitats de població, per a fer front a la possible incidència d'aquests mosquits invasors en la salut pública.

Encara que al nostre país coneixem el tigre de mosquit des de 2014, en general, fins a l'any 2023 no s'han començat a notar les conseqüències entre la població, excepte en alguns municipis que sofreixen aquests mosquits des de fa molt temps, sobretot a la comarca del Bidasoa. Com ja s'ha comentat, aquests dípters tenen un impacte significatiu en la qualitat de vida de la població a causa de les intenses activitats i picades del dia, confirmat per l'auge de les notícies publicades l'any 2023. Les dades de vigilància entomològica dels últims anys han posat de manifest que, any rere any, aquestes espècies estan augmentant en el nostre territori, i les condicions climàtiques de l'estiu passat semblen beneficioses per a ells, sobretot per al mosquit tigre (Figura 3).

Com afrontar-ho?

La prevenció i control del tigre Eltxo requereix una visió integral que impliqui la comunitat, a les autoritats locals i a experts en salut pública. La cura permanent i la col·laboració entre diferents sectors és fonamental per a fer front a aquest complex problema multifactorial. A més, tenint en compte que entre el 60% i el 80% de les zones de cultiu del mosquit se situen en propietat privada [6], gran part de la responsabilitat de la prevenció resideix en els ciutadans. Per això, la realització d'activitats educatives dirigides a la ciutadania és imprescindible, per exemple, a través de programes d'informació i formació comunitaris. Només a través de la col·laboració entre l'Administració i els ciutadans es podrà canalitzar el problema de manera eficaç i sostenible.

El mosquit tigre posa els seus ous en petits recipients on s'acumula aigua inerta. Per això, per a reduir la reproducció és necessari eliminar o gestionar adequadament aquests espais reproductius. És important revisar periòdicament els voltants de les cases, balcons o hortes per a buscar objectes que puguin emmagatzemar aigua, com a tests, plats, galledes, papereres, pneumàtics vells, joguines exteriors o qualsevol objecte que reculli l'aigua de pluja. L'aigua es buida d'aquests recipients almenys una vegada per setmana. Si es tracta d'un recipient amb aigua (com a abeuradors d'animals o banyeres d'ocells), asseguri's que l'aigua canvia amb freqüència per a evitar que es converteixi en un planter de mosquits. És important que els recipients que no es poden buidar, com a dipòsits d'aigua o cubes de pluja, es cobreixin bé amb una tapa per a evitar que entrin mosquits tigres i que es fresin.

Una altra manera d'ajudar és a través de la ciència ciutadana, a través de l'aplicació Mosquit Alert (figura 4). Mosquit Alert és un projecte cooperatiu de ciència ciutadana sense ànim de lucre. Gràcies a aquesta aplicació, qualsevol persona, des del seu mòbil, pot mostrar, mitjançant una fotografia, el descobriment de mosquits invasors, així com els punts de cultiu dels espais públics. Un equip d'experts entomólogos s'encarrega de validar les fotografies rebudes i de comunicar el resultat al participant. A més, els resultats es publiquen en el mapa públic en www.mosquitoalert.com. La informació obtinguda a través de l'aplicació completa el treball científic de vigilància de mosquits invasors [7].

En definitiva, el control dels mosquits tigre és una responsabilitat compartida que requereix la participació activa de la comunitat i de les autoritats locals. Des de la supressió dels espais de cultiu de propietat privada i la col·laboració a través d'iniciatives científiques ciutadanes, les accions individuals i comunitàries són importants per a afrontar de manera eficaç i sostenible aquest repte de la salut pública.

Bibliografia

[1] Miranda MÁ, Barceló C, Arnoldi D, Augsten X, Bakran-Lebl K, Balatsos G, et al. AIMSurv: First pa-European harmonized surveillance of Aedes invasive mosquit species of relevance for human vector born diseases. Gigues Bytes. 2022;1–13.
[2] Medlock JM, Hansford KM, Schaffner F, Versteirt V, Hendrickx G, Zeller H, et al. A review of the invasive mosquitoes in Europe: Ecology, public health risks, and control options. Vector Born and Zoonotic Diseases. 2012;12:435–47.
[3] Goiri F, González DT., Goikolea J, Oribe M, de Castro V, Delacour S, et al. Progressive invasion of Aedes albopictus in Northern Spain in the period 2013–2018 and a possible association with the increase in inindustrbites. Int J Environ Cap de bestiar Public Health. 2020;17.
[4] Eritja R, Delacour-Estrella S, Ruiz-Arrondo I, González DT., Barceló C, García-Pérez AL, et al. At the tip of an iceberg: citizen science and activi surveillance collaborating to broaden the known distribution of Aedes japonicus in Spain. Parasit Vectors [Internet]. 2021;14:1–12. Available from: https://doi.org/10.1186/s13071-021-04874-4
[5] Cevidanes A, Goiri F, Barandika JF, Vázquez P, Goikolea J, Zuazo A, et al. Invasive Aedes mosquitoes in an urban—peri-urban gradient in northern Spain: evidence of the wide distribution of Aedes japonicus. Parásit Vectors. 2023;16:234.
[6] Ministeri de Sanitat. - Madrid; 2023 Abr
[7] Eritja R, Ruiz-Arrondo I, Delacour-Estrella S, Schaffner F, Álvarez Chachero J, Bengoa M, et al. First detection of Aedes japonicus in Spain: An unexpected finding triggered by citizen science. Parásit Vectors. 2019;12