Internet de les coses: cap a un món intel·ligent
2010/06/01 Leturia Azkarate, Igor - Informatikaria eta ikertzaileaElhuyar Hizkuntza eta Teknologia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Ja existeixen diversos aparells que no són ordenadors i que es connecten a Internet: sensors de condicions meteorològiques (temperatura, pressió, velocitat del vent...) que envien informació automàticament a un servidor, webcams que s'estan transmetent constantment col·locades en diferents llocs, aparells GPS que emeten la ubicació dels taxis o autobusos a una central, sensors de trànsit... Els serveis basats en aquestes aplicacions porten temps entre nosaltres.
Però aquest tipus de dispositius encara no són tant, s'estima que el trànsit generat per les màquines sense l'ajuda de les persones pot suposar aproximadament el 12% del total d'Internet. Però en desenvolupar la Internet de les Coses hi haurà molts més objectes o eines connectats a Internet que persones.
Electrodomèstics connectats a internet
Lògicament, els següents dispositius que es connectaran primer a Internet seran els electrodomèstics. Un exemple pràctic de les possibilitats que això suposa és l'optimització del consum elèctric. En l'actualitat existeixen optimizadores de consum elèctric en les llars per a posar en marxa la rentadora, el rentavaixella, etc. a la nit i de manera intermitent, així que si els electrodomèstics es connecten a Internet, la companyia elèctrica sabrà quants aparells cal posar en marxa i pot coordinar les ordres de posada en marxa. Això permet una optimització global. Un altre exemple és que connectant les televisions a Internet es pot obtenir informació detallada sobre el públic. O podríem posar en marxa o apagar els electrodomèstics, fins i tot fos.
Fins i tot connectant dispositius més petits a Internet es poden aconseguir moltes coses. Per exemple, el despertador pot saber quan despertar-nos sense haver-nos dit, connectant-nos a la nostra agenda en línia i coneixent l'estat del trànsit. O les nostres sabatilles poden enviar automàticament al programa de conducció del nostre entrenament quants quilòmetres i a quina velocitat hem fet cada dia.
Informació de qualsevol objecte
No obstant això, el concepte d'Internet de les coses va més enllà. Qualsevol objecte sense alimentació elèctrica ocupa el seu lloc, encara que sigui de forma més passiva, mitjançant RFID. RFID significa Ràdio Frequency IDentification, és a dir, identificació per radiofreqüència. Aquest sistema està format per etiquetes RFID i lectors RFID, que emeten senyals de radiofreqüència i que en trobar-se amb una etiqueta RFID pròxima (un adhesiu molt petit amb xips i antenes), detecta el seu número d'identificació.
En el número de maig de 2006 va aparèixer un article sobre tecnologia RFID en la revista Elhuyar Zientzia eta Teknologia. Entre els possibles usos que allí s'esmentaven, en els supermercats calia fer el pagament sense necessitat de buidar el carret, si tots els articles del supermercat tenen l'etiqueta RFID o que la nevera ens avisés quan se'ns està esgotant un producte que sempre tenim. Combinant la tecnologia RFID amb Internet s'obren moltes possibilitats. En l'exemple de la nevera, per exemple, la pròpia nevera pot fer la compra del que ens falta per internet.
A més, ja existeixen en el mercat lectors RFID que es poden adquirir per a connectar-se a l'ordinador de casa i que podem programar per a realitzar una acció concreta en detectar cada etiqueta. Així, per exemple, col·locant un adhesiu en la motxilla dels nostres nens, podem programar que quan arribi a casa s'enviï automàticament un avís al correu electrònic del nostre centre de treball.
Preocupacions per la privacitat
Encara que la capacitat d'Internet de les coses és enorme, per a això els nostres dispositius i altres coses han d'estar connectats a ella. A més, amplien la informació, al cap i a la fi ens informen molt sobre nosaltres. Aquesta informació només pot ser utilitzada per a prestar a nosaltres els serveis adequats (protegint la nostra privacitat), però també per al control social, el bombardeig de publicitat, etc. Hem d'intentar que aquesta Internet de les Coses que s'està creant no es converteixi en un Gran Germà.
No obstant això, a més de millorar la nostra qualitat de vida a nivell personal, la Internet de les Coses pot proporcionar avanços en la societat aprofitant el coneixement col·lectiu que es genera en ella. El correcte tractament global de tota aquesta informació que es produeix permet obtenir un coneixement més precís i millor del món i una organització i gestió més eficient dels recursos.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
