El dessalatge de la sal suposa un risc per al medi ambient
2007/07/29 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
Malgrat l'escassetat d'aigua disponible per a l'ésser humà sobre el total del planeta, el seu ús és cada vegada major, estimant-se que en les pròximes dues dècades l'ús de l'aigua augmentarà un 40%. En la seva major part, prop del 70%, s'utilitza en agricultura, i a mesura que augmenta la població, l'agricultura consumeix més recursos per a produir aliments.
Al marge de l'agricultura, el consum d'aigua en altres sectors és cada vegada major, sobretot als països desenvolupats, alhora que disminueix la disponibilitat d'aigua degut, entre altres factors, a la contaminació.
Salat en dessalar
Per a solucionar el problema s'estan provant diferents vies. Una d'elles és la dessalació de l'aigua de la mar. Segons WWF/Adena, en el golf d'Aràbia, el 60% de les necessitats d'aigua dolça es cobreixen amb aigua dessalinitzada.
A Espanya també s'utilitza molt l'aigua dessalada. Existeixen 700 dessaladores i l'aigua dessalada és utilitzada en agroturismes i zones seques. Cal destacar que el 22% de l'aigua utilitzada en l'agricultura és aigua marina dessecada a Espanya. A Austràlia, els EUA i Gran Bretanya també existeixen nombroses instal·lacions de dessalinització, seguides de les quals es troben a la Xina i l'Índia.
WWF/Adena acaba de publicar aquest tipus de dades cridaneres en un informe. Però no s'ha limitat a facilitar dades, sinó que a més adverteix dels riscos que comporta. De fet, segons WWF/Adena, la dessalació de l'aigua de la mar té efectes nocius per al medi ambient.
Les dessaladores d'aigua marina, igual que moltes altres indústries, consumeixen molta energia i emeten gasos que augmenten l'escalfament global. Segons WWF/Adena, per cada metre cúbic d'aigua que s'obtingui, s'alliberen a l'atmosfera entre 1 i 2 quilograms de diòxid de carboni.
Altres implicacions estan directament relacionades amb l'activitat desenvolupada en aquestes instal·lacions. En dessalar l'aigua s'obté també aigua amb alta concentració de sals com a producte lateral. Aquesta aigua s'aboca a la mar, afectant greument els habitants del lloc on s'aboca. És especialment greu l'afecció a la planta marina Posidònia oceanica.
La posidònia oceanica es veu fortament afectada per abocaments amb elevades concentracions de greix. (Foto: M. Sant Félix / Universidad de Maryland)
Posidònia oceanica, natural del Mediterrani, forma ‘prades’ en la costa, en aigües succintes. En l'ecosistema mediterrani exerceix un paper molt important, mantenint el sòl del fons marí i proporcionant menjar i protecció a milers d'espècies animals. Per això, la posidònia ocupa un lloc preferent en les directives comunitàries sobre hàbitats.
Per al creixement de la posidònia, el lloc ha de tenir dues condicions fonamentals: la llum solar i la concentració constant de sals. Per tant, els abocaments de les instal·lacions de dessalatge incompleixen aquesta segona condició.
Per tot això, WWF/Adena considera que la dessalació de l'aigua de la mar no resol el problema de l'aigua. Per això, proposa buscar altres solucions. Al costat d'això, considera fonamental millorar la gestió de l'aigua per a no malgastar-la i aprofitar-la millor que ara.
Publicat en 7K.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia