}

Es confirma que hi ha un forat negre en el centre de la nostra galàxia

2002/10/17 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

Des de fa temps es pensava que la Via Làctia, igual que altres galàxies, té en el seu centre un forat negre de gran massa. Però com no és possible veure forats negres, fins ara no s'ha pogut demostrar. Investigadors de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre han descobert una estrella que orbita al voltant del centre de la galàxia i li han fet un seguiment durant els últims 10 anys. Amb les dades recollides s'ha comprovat l'existència d'un forat negre.

L'equip de Schödel ha seguit el moviment de l'estrella S2 des de 1992. L'estrella gira al voltant del centre de la galàxia i durant aquest temps els investigadors han descobert que ha complert dos terços de la seva òrbita. Això no és gens corrent, els moviments de rotació de les estrelles solen ser molt més lents –pensa que el Sol triga 230 milions d'anys a fer un volt a la nostra galàxia– i la vida d'una persona no és suficient per a recollir les dades que ha pogut obtenir l'equip de Schödel. Però han vist que l'estrella S2 té una òrbita de 15 anys, la qual cosa ha permès demostrar que en el centre de la nostra galàxia hi ha un forat negre de gran massa.

L'estrella forma una òrbita el·líptica al voltant de l'objecte Sagitarius A*. I aquesta òrbita coincideix amb la teoria que Sagitarius A* és un objecte de petita grandària amb una massa 2,5 milions de vegades major que el Sol, és a dir, que Sagitarius A* és un forat negre. Altres teories, com les que afirmen que en aquest lloc hi ha estrelles de neutrons, no serveixen per a explicar l'òrbita de l'estrella.

Igual que el M109 de la imatge, la Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral. Els astrònoms creuen que en el centre de totes les galàxies hi ha forats negres.

Fins ara s'han rebut ones de ràdio i raigs X de gran intensitat des de Sagitarius A*. Aquests dos fenòmens es relacionen amb els forats negres, per la qual cosa molts valoraven positivament la hipòtesi del forat negre. Ara, el publicat avui en Nature per investigadors de l'Institut Max Planck ha servit per a donar un impuls definitiu a la hipòtesi.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia