Hedy Lamarr: inventor a l'ombra, estrella a la llum
2016/03/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia | Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Quan va arribar a Hollywood, Hady Lamarr va ser promocionada com la “dona més bella del món” i va rodar i va rodar. En els temps en els quals no es rodava, es dedicava de ple a l'oficina de la seva casa, entre paper i maquetes. Volia crear un nou sistema de comunicacions sense fils. El seu objectiu era ajudar els aliats a enfrontar-se als nazis. Els odiava. Desgraciadament els coneixia bé.
Hedy Lamarr era austríac, nascut a Viena en 1914, en una família d'origen jueu. Hedwig Eva era llavors Maria Kiesler. Aviat es van adonar que tenia una intel·ligència extraordinària. Va començar a estudiar enginyeria però els va abandonar perquè somiava amb ser actor.
Amb la seva cinquena pel·lícula va ser famosa en 1932. Ekstase va aixecar pólvores, sobretot per una escena: Primer pla del rostre d'Hedwig representant un orgasme. Es va considerar escandalós i es va prohibir en molts llocs.
Hedwig tenia fins a 19 anys i el seu pare va intentar entrar directament en el camí. Va obligar a casar-se amb Fritz Mandl. Mandl era amo d'una fàbrica d'armes, un dels homes més rics d'Àustria, gelós i autoritari. Li va prohibir fer cinema i estava completament controlat. No li faltava luxe, però era una presó d'or per a Hedwig. Va aprofitar l'època per a aprofundir en els estudis d'enginyeria.
El seu marit l'obligava a estar al seu costat en tots els actes socials, fins i tot en les reunions de treball. I en aquestes reunions va aprendre molt de sobre la tecnologia militar capdavantera. En les magnífiques festes que el seu marit organitzava a la seva casa va conèixer a Mussolini i a Hitler. L'últim era un home molt agradable, com Hedwig reconeixia, encara que ell no podia suportar-lo. No podia suportar tot aquell món. I va decidir fugir.
Va agafar totes les joies i es va escapar a París sense un altre equipatge amb roba que portava. Durant els dies va perseguir al seu marit, però va aconseguir arribar a Londres. Allí s'assabenta que el cap de Metre Goldwyn Mayer estava buscant a l'actor Louis Mayer i es presenta a si mateix. Però ell no li va donar bon tracte. Posteriorment, Hedwig va descobrir que Mayer anava a tornar als Estats Units i es va embarcar en el mateix vaixell. Quan va arribar als Estats Units tenia un bon contracte acordat. A canvi, Mayer li va demanar que canviés de nom perquè no s'unís a Ekstas. Va ser triat Hedy Lamarr.
Amb la seva bellesa i el seu glamur, aviat es va convertir en una estrella de Hollywood. “Qualsevol dona pot tenir glamur —deia—, n'hi ha prou amb estar quieta i fingir ximpleria”. Malgrat ser enginyós en aparences, tenia poc pel tunte. I en el temps lliure va començar a fer invents. Entre altres coses, va inventar un millor semàfor i una píndola per a fer refrescos a casa, sense grans èxits.
Mentrestant, els nazis estaven prenent força a Europa. I quan els vaixells carregats de civils van començar a atacar, Lamar va decidir fer alguna cosa. Es va oferir a treballar en el Consell Nacional d'Inventors, però se li va respondre que era millor que la seva fama i bellesa fora per a vendre bons de guerra.
Així va ser, però no va cessar. Pel seu compte va decidir millorar les comunicacions per ràdio. A més de ser un important mitjà de comunicació de la ràdio, s'estaven desenvolupant sistemes de control remot d'armes. No obstant això, la comunicació per ràdio tenia un problema: no era segura. Era relativament fàcil detectar la ubicació de l'emissor o provocar interferències.
Lamar va tenir una gran idea per a solucionar-ho: dividir els missatges en petites parts i enviar-los alternant les diferents freqüències. Per a girar les freqüències s'utilitzaria un model irregular el codi del qual només podia desxifrar el missatge. Els emissors i receptors estarien sincronitzats i, d'acord amb aquest codi, saltarien simultàniament d'una freqüència a una altra.
Lamar no tenia problemes per a desenvolupar a l'emissor i al receptor, però no sabia com sincronitzar tots dos. Llavors, amb sort, en un sopar va conèixer a George Antheil, que escrivia música per a pel·lícules. Van quedar fascinats. No es tractava de converses tan intel·ligents amb qualsevol.
Anys abans, el Ballet Mécanique, estrenat per Antheil a París, va ser un espectacle escandalós. Era una orquestra especial: dos pianos, 16 pianolas sincronitzades, tres xilòfons, set campanes elèctriques, tres hèlixs d'avió i una sirena. El públic, enfadat per la ira, va acabar llançant butaques. A l'any el va intentar a Nova York, però allí també va fracassar. A partir de llavors va decidir dedicar-se a escriure bandes sonores.
Però la veritat és que Antheil va ser capaç de sincronitzar 16 pianolas. I això era precisament el que necessitava l'invent de Lamar. Van treballar dur junts durant diversos mesos i al juny de 1941 van sol·licitar patentar el seu “Sistema de comunicació secret”.
Amb la tecnologia de l'època era difícil portar endavant aquell invent. No obstant això, en 1957 uns enginyers estatunidencs van desenvolupar el sistema Lamarren i Antheil. I tres anys després de l'extinció de la patent el Govern va començar a utilitzar-la. Avui dia, moltes de les comunicacions sense fils que s'utilitzen tant en l'àmbit militar com en el civil, com el wifi i el bluetooth, continuen estant basats en aquest sistema.
“Si s'utilitza a tot el món, per què no he rebut cap carta?”, assenyalava Lamar. Mentre va actuar amb metro Goldwin Mayer, es va amagar a aquella faceta d'inventor en la convicció que podia perjudicar la seva imatge divina. Ningú relacionava el seu nom amb cap invent.
En total van participar 30 pel·lícules. Es va casar sis vegades i es va repartir sis vegades. “Haig de deixar de casar-me amb homes que se senten menys que jo”, va afirmar.
Els últims anys no van ser dolços. Prenia massa pastilles i, encegat de la cirurgia estètica, va deformar la cara. També va sofrir problemes de cleptomanía, atrapada en petits robatoris. Finalment es va tancar a la casa de Miami.
Tres anys abans de la seva mort, en 1997, va ser guardonat amb el Pioner Award. Quan el van informar, va respondre amb encert: “era hora”.
Bibliografia:
TUSQUETS, E.; FROUCHTMANN, S. (2015): “Hedy Lamarr, la inventora que va ser estrella a Hollywood”. El País.
MORRÓN, L. (2015): “Hedy Lamarr, la inventora”. Els Mons de Brana
NPR (2011): 'Most Beautiful Woman' By Day, Inventor By Night'.
