Germans Herschel, de la música a les estrelles
2012/07/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Va arribar a Anglaterra amb dinou anys i sense diners. Era 1757, els francesos havien agafat Hanover i va marxar d'allí. Wilhelm Herschel era músic, com el seu pare i gairebé tota la família. Tocava el chelo, l'oboè i el clavecino, i el va compondre. Va avançar fent classes de música i tocant en orquestra a Anglaterra.
Per a Caroline el cop va ser dur. Tenia llavors set anys i admirava al seu germà. I durant els seus anys d'absència, l'admiració no es va fer més que augmentar. A Anglaterra, Wilhelm es va convertir en William, i deu anys després, Bath era responsable dels concerts de la ciutat, organista i director del cor.
Mentrestant, en Hanover, Caroline no era molt més que cambrera de casa. Als cinc anys va tenir el marge i amb l'onze el tifus, va quedar petit -no va arribar a metre i mig- per malalties, deixant la cara plena de marques. Com el seu pare li va dir una vegada que no era “ni bell ni ric”, no podia tenir esperança de contreure matrimoni i havia de conformar-se amb cuidar als seus pares majors.
William estava preocupat per la situació de la seva germana i li va convidar a viure amb ella a Anglaterra. Caroline va arribar a Bath en 1772. El seu germà li va fer classes de cant i en els seus concerts li va posar com a cantant solista. Caroline, una excel·lent cantant amb gran èxit.
Però William no sols va ensenyar música a la seva germana. De fet, William era una persona amb gran curiositat i estudiava matemàtiques, òptica, astronomia... en temps lliure amb ingestió de màquines. En els desdejunis comptava a la seva germana l'après dels llibres la nit anterior. I ell seguia amb gran interès les lliçons del seu germà.
William era especialment aficionat a l'astronomia. Passava hores mirant les estrelles, analitzant el cel, i estava fascinat per la Lluna. Deia que allí viuria. Els alumnes de música narraven com sovint parava l'escola i els treia fora per a veure a la Lluna.
William necessitava un telescopi. Però la qualitat dels quals podien pagar era molt escassa i només aconseguia frustració. Al final ell va decidir fer-ho.
William es va convertir en un gran fabricant de telescopis i va comptar amb un gran ajudant, Caroline, que també era capaç de polir lents i muntar telescopis. Sempre li acompanyava. "Una vegada vaig haver de donar-li el menjar a la boca --va escriure Caroline després -, estava acabant un mirall de dos metres i no va llevar les mans per sobre d'ell durant setze hores". I quan el meu germà estava en el telescopi, ell anotava tot el que ell descrivia.
William va veure muntanyes i boscos en la Lluna. Els astrònoms sabien que per a llavors la lluna no tenia atmosfera i que això era impossible. Però William estava convençut que hi havia éssers vius en la Lluna i en altres planetes i estrelles. No va ser un bon començament.
Però els herscheldarras van fer molt més. Per exemple, van observar parells d'estrelles. Es creia que aquestes estrelles estaven alineades des de la Terra. William va començar a observar tots els parells d'estrelles del cel. Va trobar prop de 800 parells i, després de 25 anys de seguiment del moviment d'aquestes estrelles, va demostrar en realitat que eren estrelles físicament contigües que giraven entre si.
En 1781, des del jardí de la seva casa observant els seus parells d'estrelles amb un telescopi, li va cridar l'atenció un objecte discoidal. Al principi va pensar que era un cometa. Però li va fer un seguiment i va descobrir com era el seu moviment. Era un planeta del Sistema Solar!
De sobte es va convertir en l'astrònom més famós del món. Durant milers d'anys ningú va trobar un planeta. Va voler cridar al planeta Georgium sidus, estrella de George en homenatge al rei d'Anglaterra. Però a Europa no ho van acceptar i durant un temps se'n va dir Herschel. Finalment es va decidir seguir amb els noms mitològics: Li van posar Urà.
Aquest mateix any va ser membre de la Royal Society i a l'any següent George III li va nomenar Astrònom del Rei i li va posar el sou. Així, els herscheldarras van abandonar la música per a dedicar-se de ple a l'astronomia.
William li va donar un telescopi a la seva germana perquè també fes les seves observacions. Però Caroline no trobava el temps que volia. Amb els projectes de William va treballar bastant. A més d'ajudar en les observacions, realitzava els llargs càlculs necessaris per a obtenir els resultats de l'observat.
No obstant això, en 1786 va trobar una cometa i la notícia es va estendre ràpidament: "La primera cometa que troba una dona". Com a col·laboradors de William, el rei va aconseguir posar un petit sou en 1787.
A l'any següent, William es va casar amb una rica vídua. Caroline no va rebre molt bé el canvi. No li agradava la dona de William. Posteriorment va canviar d'opinió. I a més, des que William estava amb la seva dona, tenia més temps per a realitzar les seves observacions. Va descobrir altres set cometes, estrelles i nebuloses.
William va continuar també fent telescopis. Eren els millors del món. I el més gran del món, de 12 m de longitud. A l'agost de 1789, en la seva primera observació amb aquest telescopi, troba una nova lluna de Saturn: Acarones. I un mes per a un altre: Enceladus.
Anteriorment havia descobert les dues primeres llunes d'Urà, Titania i Oberón. A més, va ser el primer observador d'estrelles variables i va ser el propi nom d'asteroide. Amb l'ajuda de la seva germana va catalogar 90.000 estrelles i 2.500 nebuloses. I va anunciar que les nebuloses estan formades per estrelles, estrelles i, potser, altres galàxies com la nostra. Gràcies als telescopis i al treball dels Herschel, l'univers es va disparar. I el sistema solar no era més que un petit grup en l'univers gegant.
La vida de William va durar el temps que va trigar Urà a fer un volt al Sol: Va morir als 84 anys, en 1822. Caroline va tornar a Hanover, però no va abandonar l'astronomia. Entre altres coses, va continuar corroborant els descobriments de William i va publicar el seu catàleg de nebuloses. En 1828 la Royal Astronomical Society li va atorgar la medalla d'or per aquest treball. I en 1835 ell i Mary Somerville van ser membres honoraris d'aquesta associació. Van ser les primeres dones que van aconseguir aquesta distinció.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
