Un futur sense escorxador?
2010/05/22 Aulestiarte Lete, Izaro - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
La carn fermentada és aquella que es produeix en el laboratori a través de cèl·lules mare i/o músculs d'animals com el pollastre, el xai o el porc. Els partidaris d'aquesta alternativa afirmen que és més saludable que la carn convencional, que té les mateixes proteïnes i que té menys impacte ambiental. La revista Time ho situa entre els 50 invents més importants de l'any 2009.
Amb l'objectiu de trobar alternatives a la carn, els membres de l'organització New Harvest, que conjumina esforços científics de tot el món, han destacat els múltiples avantatges de la carn produïda en el laboratori. Entre altres coses, creuen que el control de la producció en el laboratori permetria evitar malalties a l'estil de les vaques boges o la grip A. També aconseguir una carn light i fer “hamburgueses que evitin els infarts”.
Segons ells, el procediment no perjudicarà la salut humana.
Per contra, han explicat que suposarà un gran benefici per a la consciència humana i el medi ambient. En definitiva, es podria produir sense sacrificar als éssers vius i, per tant, reduir la necessitat que milions d'animals creixin en captivitat. D'aquesta manera, aquesta alternativa reduiria l'impacte ambiental actual de la producció de carn. De fet, el sector ramader és responsable en gran manera de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i el pasturatge també ha generat importants costos en l'ecosistema.
Els experts de Nova York creuen que la nova tecnologia també beneficiarà a la humanitat en general: “En teoria, amb una sola cèl·lula pots crear la carn que el món menja durant un any”.
Massa car
Se sap que la carn que es produeix lluny de pastures i caserius i els ramaders de “davantal blanc” poden generar desconfiança. No obstant això, els investigadors recorden que: “La majoria del que mengem avui també procedeix del laboratori, tot està processat”. S'han citat com a exemple la llet, el formatge o les famoses delícies.
La fórmula secreta per a produir industrialment en laboratori la carn en lloc de créixer en caseriu o viver és una espècie de sopa “biomèdica”. Aquesta sopa està composta per nutrients procedents de la sang animal i dels microorganismes, on es col·loca la “cèl·lula que després podria alimentar a tothom”.
Ara com ara, el resultat no és més que unes petites làmines de carn d'un centímetre de longitud. Però es poden tibar i afegir proteïnes. Seguint amb el desenvolupament de la tecnologia, els experts consideren que entre 5 i 10 anys poden produir aquestes plaques substitutives de la carn a gran escala, que tindrien una duresa suficient per a mossegar i que el seu sabor pot ser similar a una costella tradicional.
El producte està dissenyat però el principal obstacle per a la seva comercialització és el cost del procés. Segons els experts, “necessitem sistemes automatitzats més eficients que no requereixin el treball de les persones, i fins i tot components més barats, ja que els actuals provenen de la recerca biomèdica”. El preu actual d'una hamburguesa de laboratori podria ser d'un milió de dòlars.
En 2002 la NASA va voler fomentar el consum d'aquesta mena d'aliments en viatges espacials. Però va ser car i llarg i finalment va apostar per una dieta vegetariana. Des de llavors, els centres de recerca d'Holanda, els EUA, el Japó, Austràlia i països escandinaus també han invertit en el desenvolupament d'aquesta alternativa.
Publicat en Ortzadar
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
