El reflex de l'holografia en la tecnologia actual

2003/08/08 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Irudiak/Soinuak

Un holograma rep la llum completa, per la qual cosa la imatge és més real que la d'una foto.

Algunes aplicacions de l'holografia són tan quotidianes que molta gent no s'adona. Però si es fixés en el bitllet que té entre mans, de seguida veuria en la part posterior i a la dreta la brillant franja de dalt a baix. Això és un holograma en el qual, si es mou el bitllet, s'indica el símbol de l'euro i l'import del bitllet. Les targetes de crèdit i de telèfon també mostren un holograma per a comprovar la seva autenticitat.

L'holografia neix en els anys 40. De fet, el primer holograma que va realitzar el científic Dennis Gabor, premi Nobel. La seva intenció era millorar el microscopi electrònic mitjançant un registre fotogràfic d'imatges. Aquest registre es basava en dos passos; es registrava en una placa fotogràfica i, després de revelar-la, es feia passar un raig de llum per a formar la imatge de l'objecte en una pantalla.

Gabor no va aconseguir l'objectiu, però va inventar un interessant camí per a obtenir imatges. Va prendre el nom del grec, perquè holos significa ‘tot’. Posteriorment, Emmet Leith i Juris Upatnieks, utilitzant làser, van millorar molt el sistema.

Hologrames, imatges més reals

L'holograma és molt més real, més complet que la foto. Una foto només recull l'amplitud de la llum i la longitud d'ona. I el color s'aconsegueix barrejant els tres colors bàsics i utilitzant filtres. L'holograma recull els colors reals. Per què?

Una de les mesures de seguretat dels bitllets és és aquesta brillant franja de dalt a baix.

Una font de llum envia a l'espai una ona esfèrica; a una distància de la font, l'ona és idèntica. No obstant això, quan es troba amb un objecte, l'ona s'altera i perd l'esfericitat. En mirar a l'objecte, els dos ulls no reben la mateixa informació, però el treball que realitza el cervell fa que la imatge es reestructuri i es vegi en tres dimensions. Un holograma recull tota l'ona: amplitud o intensitat, longitud d'ona o color, i fase o direcció dels raigs.

L'holograma es realitza utilitzant làser. El làser permet obtenir feixos de llum de longitud d'ona exacta. Aquesta llum es divideix en dues: una d'elles, el raig de referència, s'envia directament al suport i l'altra és reflectida per l'objecte. En unir ambdues, es produeixen interferències: les dues ones de la mateixa fase generen una ona de major intensitat, i si les fases de les ones són oposades s'eliminen. Aquestes variacions d'intensitat associades a la fase queden registrades en el material, la qual cosa permet recollir tota la llum i obtenir el relleu.

Aplicacions tecnològiques de l'holografia

Una de les aplicacions més interessants de l'holografia és la capacitat d'emmagatzematge d'informació. La memòria hologràfica és similar a la fotografia tridimensional. No obstant això, a diferència de les pel·lícules fotogràfiques, en el material de la memòria hologràfica es poden guardar diverses 'imatges', l'una sobre l'altra.

Per a això s'utilitzen raigs de referència emesos des de diferents angles. A continuació, per a llegir les 'imatges' s'utilitzen dos raigs làser creuats per a recuperar el model de llum utilitzat en l'escriptura. La informació obtinguda dependrà de l'angle des del qual es miri el suport, com ocorre en els hologrames normals. D'aquesta forma, es pot emmagatzemar molta informació en un petit suport i amb això s'espera que la memòria dels CDs s'incrementi enormement.

L'holografia també serveix per a desentranyar els secrets de la matèria, ja que les molècules poden veure's en tres dimensions gràcies a una tècnica basada en l'holografia. Aquesta tècnica té una resolució enorme, al voltant d'un àngstrom, és a dir, de la grandària d'un àtom aproximadament. Com en altres aplicacions, es tracta de registrar la interferència entre dos raigs, un alterat per l'objecte i un altre no. Els raigs utilitzats, en lloc de ser de làser, són raigs X o electrons. Això permet conèixer l'estructura de les molècules.

Aquestes dues aplicacions són només exemples, ja que existeixen molts més, per exemple, alguns científics han inventat la manera de transformar les ones de ràdio en imatges, fins i tot pot usar-se per a convertir la pantalla plana de la televisió en tridimensional, per a realitzar mesures concretes... És clar que l'holografia serveix per a alguna cosa més que per a seduir als nens!

Publicat en Zabalik.