Parentiu entre dofins fluvials i balenes

2001/03/23 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Eboluzioa
• Zoologia

El resultat d'aquest estudi es correspon amb altres estudis morfològics i moleculars. Segons ells, la relació de parentiu dels mamífers marins dentats és més complicada del que es pensava. Per exemple, les balenes dentades i els catxalotes viuen en aigües profundes de l'oceà obert i mengen calamars, però segons els seus fòssils no sembla que tinguessin el mateix avantpassat. D'altra banda, també s'ha qüestionat la seva relació amb els dofins dels rius en els quals viuen (Riu Blau, Amazones, Ganges, La Plata).

Per a il·lustrar l'arbre genealògic, investigadors de l'Institut Tecnològic de Tòquio han recopilat mostres d'ADN de 14 espècies de cetacis i identificat petits fragments repetitius d'ADN barrejats aleatòriament en el genoma. D'aquesta manera, han fet una seqüència que separa la balena, el dofí i la marsopa. Es diu que l'ordre seria el dels catxalotes, els dofins del Ganges i les balenes dentades, seguides de la resta dels dofins marins i fluvials.

No obstant això, hi ha investigadors que no coincideixen amb el que diuen els de l'Institut de Tecnologia de Tòquio. Per exemple, Christian de Muizon, paleontòleg del Museu Nacional d'Història Natural de París, no està d'acord amb la ubicació del dofí de Ganges. Encara que algunes restes de fòssils del dofí del Ganges reforcen la influència japonesa, la majoria de les proves apunten al fet que estan genèticament més prop de les balenes dentades i dels catxalotes. En qualsevol cas, Christian de Muizon considera que els resultats de la nova recerca han de tenir-se en compte i que les relacions entre aquestes espècies haurien de ser revisades.