Passat avui a gran altura
2009/12/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Investigadors argentins han trobat estromatòlits intensos en alguns llacs salats dels Andes a més de 4.000 metres d'altitud. Encara que els estromatòlits fòssils es troben en diferents llocs del món, és molt difícil trobar estromatòlits vius. Hi ha alguns en la mar, com en la Badia Australiana del Tauró, o en els llacs salats, com en Yellowston, però és la primera vegada que els troben a tan alta altura.
La troballa ha estat realitzat per investigadors del Laboratori de Recerques Microbiològiques dels Lagos dels Andes, LIMLA, dirigit per la microbiòloga María Eugenia Farías. Els llacs es troben en l'altiplà de Puna i tenen aigua molt salada. A més, a aquesta altura, la radiació ultraviolada és molt gran i la tensió d'oxigen és baixa. En paraules de Farías, "hi ha condicions similars a les d'una època en la qual la Terra era jove".
D'aquesta manera, els investigadors esperen obtenir dades per a conèixer millor l'evolució de la Terra a través de l'estudi d'aquests estromatòlits. De fet, els científics creuen que els estromatòlits i altres microorganismes fotosintètics han canviat la composició de l'atmosfera.
A més, els estromatòlits dels llacs de Puna poden ser valuosos per a la recerca futura. Basant-se en les seves característiques, es poden desenvolupar interessants aplicacions biotecnològiques, segons Farías. Per exemple, la seva capacitat de fixació de diòxid de carboni en condicions extremes pot ser útil per a crear una aplicació contra el canvi climàtic.
Altres aplicacions poden ser filtres de radiació ultraviolada, substàncies antioxidants, sistemes de fixació de nitrogen en el sòl, biorremediación...
Els investigadors han demanat a les autoritats que implementin lleis i realitzin les infraestructures necessàries per a protegir els llacs. I és que estan en perill: Un pou pròxim al poble de Tolar Gran ja està contaminat, probablement amb aigües negres que arriben al poble i els estromatòlits del qual estan morts, mentre que l'aigua del llac Socompa es dirigeix a Xile per a la mineria.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia