Les estacions de gel de James Croll

2013/05/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biografiak
• Historia
• Geologia

Signava amb el nom de James Croll i fins llavors ningú el coneixia, però a principis de la dècada de 1860 va despertar l'atenció dels científics més capdavanters de l'època. De sobte va començar a publicar obres d'alt nivell. El que més renou va provocar va ser, sens dubte, el relatiu a les èpoques de gel, que assenyalava que els canvis cíclics de l'òrbita terrestre podien provocar estacions de gel. Era revolucionari. Però qui era aquest Croll que va sortir del no-res? Escrivia des de la universitat Anderson's Institution de Glasgow, però no era investigador o professor de la universitat, ni alumne, sinó porter.

Croll va trigar quaranta anys a donar una oportunitat a la seva vocació. Va néixer en una família senzilla, en 1821, en el llogaret escocès de Little Whitefield. Dos de cada quatre germans van avançar, el mateix James i David, un any més jove i concordant. James també va ser un home de salut feble des de la infància, i al llarg de tota la seva vida va tenir molts problemes. Va començar tard a l'escola i va acabar aviat, i a més no li va agradar res. Ho va abandonar als tretze anys, sense molta formació.

Però en aquella època va conèixer la revista Penny Magazine (editada per l'Associació per a la Divulgació del Coneixement Útil). Aquesta revista li va suscitar un interès diferent al de l'escola, sobretot els temes de filosofia i ciències físiques. Aquestes noves idees que portava la revista eren emocionants. A partir de llavors va començar a llegir i aprendre tot el que va poder pel seu compte.

"Des del principi, no van ser els detalls i dades de les ciències físiques els que em van cridar l'atenció, sinó les lleis i principis que estaven darrere d'elles", escriuria posteriorment Croll. "Això em va portar a estudiar d'una manera sistemàtica, perquè per a entendre una determinada llei era necessari conèixer les lleis o condicions que li van precedir. Record bé com abans de poder avançar en l'astronomia física vaig haver de retrocedir i aprendre les lleis del moviment i els principis bàsics de la mecànica. Igual vaig estudiar pneumàtica, hidroestàtica, llum, calor, electricitat i magnetisme. No vaig tenir ajuda. De fet, no hi havia ningú al voltant que tingués res sobre aquests temes".

Croll es va convertir en un adolescent savi, però això no li anava a donar menjar i amb 16 anys havia de començar a pensar en què anava a treballar. Li hauria agradat anar a la universitat, però els pares no tenien diners. Va aprendre com a moliner. En els pròxims anys va recórrer tota la costa aquest d'Escòcia per a reparar els seus molins. Era un treball dur, tot el dia en el camí i a penes guanyava diners. Va deixar el treball i va tornar a casa. I a l'escola, perquè volia aprendre algebra. Allí va estar l'home de 22 anys, en classe, entre nens.

Després va començar Fuster. Va treballar tres anys, però el colze es va ossificar i va haver d'abandonar-lo. A continuació embeni te i cafè en una botiga de la ciutat d'Elgin. Allí va conèixer a Isabella i es van casar. Entre tots dos es va instal·lar un hotel però no va tenir èxit. Després va actuar com a venedor d'assegurances en les Dundes, Edimburg i Leicester. No li agradava el treball. Quan la seva dona va emmalaltir es van traslladar a Glasgow, al costat de la seva família. Croll va prendre un temps i va escriure The Philosophy ot Theism. Després, durant any i mig va treballar com a periodista.

Un lloc que canviaria la seva vida als 38 anys: Plaza de Conserge de l'Anderson's Institution. El sou d'una lliura de la setmana a penes semblava per a la seva dona, per a viure al seu germà, amb el qual matava als seus pares. No obstant això, Croll era més feliç que mai. Aquest treball li oferia una oportunitat única per a continuar aprenent. Anderson's tenia a les seves mans una magnífica biblioteca plena de llibres de ciències. Les tasques pròpies del lloc no eren difícils i moltes vegades portava al seu germà a treballar amb ell. Així, mentre el germà realitzava les seves obres, ell podia estar llegint.

Aviat va començar a escriure i publicar les seves recerques. Totes teòriques. Va escriure moltes coses, d'hidrostàtica, d'electricitat... però a poc a poc va començar a estudiar com pot afectar el moviment de la Terra al clima. Va ser l'aportació més important de Croll. En la seva obra, publicada en 1864, Croll assenyalava que en una època en la qual la Terra estava en ple debat si la Terra va estar coberta de gel, no hi havia una època de gel, sinó que va haver-hi diverses, a causa dels canvis de l'òrbita terrestre.

Va començar a relacionar-se per carta amb alguns dels científics més prestigiosos de l'època: Lyell, Wallace, Darwin, Tyndall, Hooker, Kelvin... Darwin li va respondre així quan Croll li va enviar el seu treball: "Crec que en la meva vida mai m'ha interessat tant un debat geològic. Acabo de començar a entendre per primera vegada què significa un milió... T'agraeixo molt que hagis netejat tant la boira davant dels meus ulls".

No obstant això, no tots estaven d'acord amb la teoria de Croll. Charles Lyell, per exemple, pensava que les raons geològiques havien d'influir molt més en el clima que les raons astronòmiques. Lyell estava preparant la 10a edició del seu prestigiós Principles of Geology i tenia el dubte de si havia de tenir en compte les idees de Croll. Li va preguntar a John Herschell què opina sobre el que deia Croll, qui li va respondre que el porter escocès podia funcionar correctament.

En 1866, Croll va rebre unes pàgines escrites per Lyell, que van ser escrites per al capítol de clima de la nova edició del llibre. Després d'intercanviar un parell de cartes, Lyell li va enviar una còpia del llibre. Croll li va agrair en una altra carta el regal, així com el bon tractament de la teoria astronòmica del clima en el llibre.

El nom de Croll va anar creixent. I en 1867 li van oferir un lloc de treball en el Geological Survey d'Escòcia. En 1875 va publicar el llibre Climate & Time. I a l'any següent va ser membre de la Royal Society i membre d'honor de l'Acadèmia de Ciències de Nova York i...