June Almeida. Expandint els límits del microscopi

2021/03/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Historia
• Mikrobiologia
• Biografiak

Tyrrell no tenia molta esperança. Sabia que era gairebé impossible, però també sabia que si algú ho aconseguia, Almeida ho aconseguiria. I ho aconseguim. Les imatges eren meravelloses. Per primera vegada van poder veure aquells virus. Quan es van reunir per a parlar del descobriment se'ls va posar el nom de coronavirus.

June Dalziel Hart va néixer a Glasgow (Escòcia) trenta-sis anys abans, en 1930. Malgrat ser un alumne brillant, els seus pares no tenien diners per a pagar els seus estudis universitaris i no va tenir més remei que començar a treballar als 16 anys. S'incorpora com a tècnic de laboratori a l'hospital Glasgow Royal Infirmary. Es va dedicar a la histopatología, és a dir, a l'estudi microscòpic de mostres tèxtils de pacients. Posteriorment es va traslladar a Londres, a l'hospital St. Bartholomew’s i va continuar amb el mateix treball. Li encantava treballar en el microscopi.

En 1954 es va casar amb l'artista veneçolà Enrique Almeida i a partir de llavors June Almeida, fins i tot després del seu divorci. Aquest mateix any van viatjar al Canadà, on també va trobar la manera de continuar mirant al microscopi. De fet, en el nou Institut de Càncer d'Ontario es buscava un tècnic de microscopi electrònic. Allí va treballar durant deu anys.

Al Canadà, malgrat no tenir formació acadèmica, va tenir l'oportunitat de desenvolupar-se com a investigador. I va deixar clar que era un investigador brillant. Va demostrar que la tècnica de tenyit negatiu podia ser molt útil per a l'estudi de diverses mostres biològiques. La mostra es teñe amb una substància opaca per als electrons (Almeida usava àcid fosfowolfrámico), la qual cosa permet una visualització molt més clara, com a neurones i virus.

A aquesta tècnica es va afegir Almeida, creada en la dècada de 1940, que no es va desenvolupar fins que Almeida va refinar la tècnica: l'ús d'anticossos per a l'associació de virus i facilitar així la seva visualització al microscopi. En un treball publicat en 1963 va demostrar que la utilització conjunta de totes dues tècniques era molt útil per a detectar i veure l'estructura dels virus.

En 1964, el microbiòleg Tony Waterson, conscient que el treball d'Almeida era capdavanter, li va oferir incorporar-se al seu equip de recerca en el prestigiós hospital St. Thomas’s de Londres (avui King’s College). Així va tornar a Londres. Va començar a treballar amb el virus de l'hepatitis B i el virus del refredat. I va continuar afinant la tècnica dels anticossos. Amb el seu treball en Ontario i St. Thomas’s, Almeida també va obtenir el doctorat.

En 1966 Waterson i Almeida comencen a col·laborar amb el metge David Tyrrell. Tyrrell, director de la Unitat de Refredat (Common Cold Unit, una unitat del Consell de Recerca Mèdica del Regne Unit). Per a investigar el refredat, cada quinze dies, rebien 30 voluntaris. Per a atreure al voluntariat s'anunciava en periòdics i revistes com una oportunitat per a passar unes vacances diferents i se'ls oferia una mica de diners. S'infectaven amb virus que creien que podien causar refredats i havien d'estar en petits grups aïllats durant 10 dies al sud de Salisbury.

L'equip de Tyrrell tractava de conrear aquests virus en el laboratori, en cultius cel·lulars, per a evitar l'ús de voluntaris. I amb la majoria dels virus estaven obtenint bons resultats, però hi havia un que van anomenar B814, que en cap cas aconseguien replicar-se en les cèl·lules. Per les proves que es van dur a terme, tenien clar que era un virus que provocava els símptomes del refredat en infectar als voluntaris. Havien d'aconseguir una certa detecció del virus.

Tyrrell havia sentit que Almeida estava ampliant l'abast del microscopi electrònic a nous límits. I quan li va posar el repte sobre la taula, Almeida li va dir que sí, que ell aconseguiria trobar aquest virus.

Tyrrell estava pessimista. Sabia que tots els experts així ho deien, sense purificar i concentrar el virus era gairebé impossible veure'l al microscopi. Però no perdrien res per intentar-ho. Es van enviar diverses mostres a Almeida: El del B814, que coneixien bé a altres dos: el de la grip i el de l'herpes.

“Va superar totes les nostres expectatives. Va identificar els coneguts virus i les seves imatges mostraven meravellosament la seva estructura —escriuria Tyrrell en el seu llibre Cold Wars—, però, cosa que és més important, també va veure els virus de la mostra B814”.

Almeida aviat es va adonar que aquests virus s'assemblaven molt a uns altres que havia vist abans: la bronquitis de les gallines i l'hepatitis dels ratolins. No van acceptar l'article sobre ells, argumentant que no eren més que imatges dolentes del virus de la grip. Però ara Almeida tenia molt clar que aquells que llavors eren un altre tipus de virus i ara.

Almeida, Waterson i Tyrrell es van reunir en l'oficina de Waterson per a analitzar els resultats obtinguts per Almeida. “Estàvem segurs que era un nou tipus de virus”, escriuria Tyrrell. “Ens fixem en l'aparença i ens vam adonar que els virus tenien una espècie d'halo al voltant. En el lèxic llatí apareix el corona. Així va néixer la paraula coronavirus”.

Almeida també va obtenir les primeres imatges del virus de la rubèola. I un dels seus principals descobriments va ser descobrir que el virus de l'hepatitis B té dos components. Encara que en 1985 va abandonar la ciència per a dedicar-se a altres tasques, la seva filla escriuria “no va poder deixar mai la microscòpia electrònica”. I a la fi dels 80 torna a St. Thomas com a assessor. Amb la seva inestimable ajuda van obtenir les primeres imatges del virus de la sida, el VIH.