Les conseqüències del canvi climàtic es manifesten en la flora marina de la costa basca
2012/08/14 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Des de la dècada dels vuitanta, la temperatura de l'aigua en la mar Cantàbrica oriental ha augmentat 0,24 °C per dècada fins als 0,33 graus a l'estiu. És a dir, en els últims 30 anys la temperatura mitjana de l'aigua a l'estiu ha augmentat gairebé 1 °C. Aquest augment, juntament amb altres factors derivats del canvi climàtic, està provocant canvis significatius en la vegetació marina. Així ho ha assenyalat el grup de recerca Itsas Bentos de la UPV en la revista Estuarine, Coastal and Shelf Science.
“En la Terra un canvi d'aquestes característiques sembla insignificant, ja que en el mateix dia la temperatura pot augmentar o disminuir en deu graus. Els canvis de temperatura en la mar són més lents. Per tant, l'augment d'un grau de temperatura en la mar en les últimes tres dècades és un canvi molt significatiu i sens dubte ha tingut conseqüències en la vegetació”, ha subratllat José María Gorostiaga, professor del Departament de Biologia Vegetal i Ecologia de la Facultat de Ciència i Tecnologia i director del grup Itsas Bentos.
L'estudi revela que les precipitacions primaverals i estiuenques han disminuït considerablement en els últims 30 anys. “La disminució de les pluges a l'estiu i la major estratificació de l'aigua de la mar fan que l'aigua sigui més transparent i que el sol afecti més el fons de la mar i que els aliments disminueixin. Totes elles han influït negativament en la conservació d'algunes espècies d'algues”, explica Isabel Díez, una altra de les autores de l'estudi.
S'han comparat les dades d'una recerca pionera realitzada per Gorostiaga en 1991 amb els registrats en els mateixos llocs amb la mateixa metodologia entre 2008 i 2009. “Detectem, per exemple, que les algues copades, espècies similars als arbres terrestres que formen prades marines al llarg de la costa basca, estaven sofrint un procés de desforestació”, ha assenyalat Gorostiaga.
“Els lamineros, les algues que viuen en aigües més fredes, eren abundants en Sant Joan de Gaztelugatxe i Bakio a principis dels 90, però ara han desaparegut per complet. Les espècies foranes han augmentat”, explica Díez. En l'estudi també s'ha observat que la diversitat d'algues simples i petites estacionals ha augmentat i és major.
El grup Itsas Bentos de la UPV-EHU ha conclòs que les algues són molt sensibles al canvi climàtic i que poden ser utilitzades com a indicador d'això. “Els canvis procedeixen de la interacció simultània de diversos factors. Per tant, és molt difícil preveure com es desenvoluparan aquests fenòmens. Coneixerem més detalls gràcies als projectes que duem a terme tant en el camp com en el laboratori”, ha afegit Díez.
Al costat de Gorostiaga i Díez han participat en l'estudi Nahiara Muguerza, Alberto Santolaria i Unai Ganzillo, pertanyents al Departament de Biologia Vegetal i Ecologia.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
