Projecte LIFE com a suport en Aiako Harria
2008/03/01 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
El Programa LIFE és un instrument creat per a finançar iniciatives en matèria mediambiental a la Unió Europea. Es tracta d'una línia de finançament creat per al foment d'iniciatives innovadores que permetin investigar i provar la utilitat de noves accions de gestió amb objectius concrets.
Els gestors del parc natural d'Aiako Harria van comprovar que el programa LIFE s'ajustava al seu àmbit. De fet, tenien molta curiositat pels resultats que podien tenir formes poc habituals de gestionar. Per tant, en la convocatòria de 2005 es va elaborar un projecte per a la millora de la gestió del parc natural.
Al costat d'ells, altres 182 grups van presentar els seus projectes. Però de tots ells només 54 van ser aprovats i Aiako Harria va quedar en sisena posició. El beneficiari va ser la Diputació Foral de Guipúscoa, a través de la Direcció General de muntanyes i Medi natural. Totes les accions proposades en el projecte es duran a terme durant un període de quatre anys, és a dir, fins a la tardor de 2009.
Projecte circular després d'un objectiu
Un dels requisits del programa LIFE és que els projectes han d'abordar diversos aspectes. D'aquesta manera, tots els projectes han d'incloure diferents activitats -recerca, execució d'accions i divulgació de resultats- i destinar una determinada proporció del pressupost per a cada objectiu.
El projecte LIFE d'Aiako Harria té quatre línies d'actuació per a adaptar-se a aquests objectius: dur a terme una gestió forestal innovadora, recuperar els hàbitats naturals, garantir la supervivència de les espècies més interessants, ampliar els resultats obtinguts i sensibilitzar sobre la importància d'Aiako Harria.
Per a això esperen obtenir uns resultats concrets. Quant als hàbitats, es pretén, d'una banda, millorar l'estat de les fagedes i rouredes d'Aiako Harria i, d'altra banda, anar introduint espècies pròpies en les zones en les quals s'hagin plantat arbres forans, a mesura que es vagin tallant els exteriors. D'altra banda, pretenen protegir i conservar els hàbitats de les espècies d'interès, especialment la planta amb flor de Soldanella villosa, la falguera de Trichomanes speciosum i l'excés pirinenc Galemys pyrenaicus, i finalment, augmentar el grau de coneixement i conscienciació dels propietaris particulars, entitats de gestió i societat en general d'alguns trams de la Pedra d'Aia.
Per a cadascun d'aquests resultats s'estan duent a terme diferents accions. Algunes d'elles són actuacions innovadores que mai abans s'havien realitzat. Per exemple, han provat una acció d'aquest tipus en treballs de substitució de plantacions amb arbres forans. El primer treball consisteix en l'extracció d'arbres forans (que per a la seva adequada explotació esperen que l'arbre creixi prou). I quan salin omplen el buit amb arbres autòctons.
Aquesta actuació innovadora és la manera de treure els arbres. En el mètode tradicional els arbres són arrossegats i, malgrat anar amb compte, es danyen algunes plantes. Per a evitar-ho, s'està provant treure la fusta tallada per cable. D'aquesta manera, hauran de fer menys trasplantaments per darrere.
A vegades han d'inventar com fer el treball. Per exemple, per a augmentar la complexitat estructural del riu Añarbe, entre altres coses, calia introduir troncs en el llit. Per descomptat, disposaven de les eines necessàries per a això, però en determinades circumstàncies, per a arribar a deixar els troncs en un punt concret del llit, es va anar inventant el procediment a mesura que el van fer. De fet, no és una activitat forestal habitual deixar en el riu troncs tallats.
El projecte continua sent útil
Alguns experiments no veuran els resultats d'un dia per a un altre, sinó que necessitaran molts anys. Però aquesta experiència és molt útil tant per als gestors d'Aiako Harria com per a les organitzacions que han fet els seus treballs --aprendre noves maneres de treballar les fa més competitives-, com per a qualsevol persona que treballa en la gestió forestal.
I és que, una vegada obtinguts els resultats, sabran quines accions valen la pena i quins no. Això és molt útil per als gestors a l'hora de sol·licitar subvencions, ja que és més fàcil aconseguir diners si demostren que una acció que està proposant ha donat resultats satisfactoris amb anterioritat.
També pot succeir el contrari, és a dir, que una acció que suposadament hagués donat bons resultats no doni realment això, o que sigui més cara que una altra que ja usen. És a dir, tenen l'oportunitat de comparar metodologies tradicionals i noves.
Per exemple, aquesta comparació s'està realitzant en el cas del cable anteriorment esmentat. En una zona s'està utilitzant el sistema de cable d'extracció d'arbres i en una altra la metodologia habitual. Tant un com l'altre tenen els seus avantatges i inconvenients: en la zona d'extracció d'arbres per cable, hauran de fer menys plantacions, però és un mètode molt car.
La metodologia tradicional és molt més econòmica, però en finalitzar l'extracció hauran de plantar més arbres, fer un seguiment de la plantació, etc. D'aquí a uns anys veuran quin de les dues maneres de treure arbres val la pena.
Obrir-ho als quatre vents
S'està fent un gran esforç per a donar a conèixer els resultats de les tasques de gestió que s'estan provant. D'una banda, tenen una pàgina web (www.lifeaiakoharria.net) on s'insereixen els treballs realitzats, les conclusions obtingudes, els articles de divulgació publicats, etc. D'altra banda, realitzen visites per a qui vulgui veure una obra en viu, aportant tots els detalls i dades necessàries. També s'han instal·lat panells explicatius en les obres, s'han elaborat fullets informatius per a la difusió del projecte, etc.
A més, a partir de juny es realitzarà una exposició itinerant que es traslladarà a tots els municipis inclosos en el parc natural. I per a despertar l'interès dels més joves per la naturalesa i donar a conèixer la importància del projecte LIFE en Aiako Harria, s'està preparant un videojoc.
El projecte Aiako Harria, per tant, està servint per a provar noves coses. No obstant això, la gestió d'un espai natural és molt més que això, ja que és una activitat que mai acaba. Els treballs de millora que es realitzaven abans de començar amb aquest projecte, i una vegada finalitzats els mateixos, continuaran fent més treballs, limitant, com sempre, els fons disponibles.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
