Et vull, em vols, Robot

2011/09/03 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Biokimika
• Robotika

Encara que la zona està en els seus inicis, el Laboratori de Robòtica Social de la Universitat de Singapur ja ha construït un prototip. Ha estat presentada en diversos congressos i ha inclòs vídeos en You Tube. En els vídeos s'ha explicat el funcionament del robot i s'han realitzat representacions per a mostrar com es comporta, per exemple, quan la persona que mestressa acaricia (se li aproxima) i quan aquesta persona parla amb una altra (s'allunya i fingeix).

La veritat és que a la vista del vídeo, en els moviments del robot s'identifiquen fàcilment aquests dos comportaments estereotipats, és a dir, la satisfacció amb els gestos amorosos i la gelosia. No obstant això, segons els investigadors, en la seva recerca han buscat que la relació es mantingui en totes dues direccions, la qual cosa és més difícil de veure en el vídeo. Segurament l'aparença del robot no ajuda molt a això, perquè no sembla molt volguda (s'assembla a una cassola revolucionada).

En qualsevol cas, la recerca és tècnicament molt interessant. Els robots socials ja disposen de sistemes d'interacció amb l'entorn i les persones. En la Universitat de Singapur s'ha dissenyat un mòdul de comportament específic per al robot, amb la finalitat que actuï de manera adequada per a aconseguir un vincle profund amb una persona.

Per a “decidir” com actuar, el robot rep dos tipus de senyals, auditives i tàctils de la persona. Les respostes, a més d'aquestes dues formes, les dóna el color, el moviment i la vibració. D'altra banda, controla paràmetres com a proximitat, repetició, adhesió, imitació i atracció.

De fet, segons els investigadors, són els factors de comportament que més influeixen en les relacions amoroses. Per tant, han desenvolupat i aplicat al robot un model informàtic que contempla aquests factors perquè pugui comportar-se adequadament quan interacciona amb el seu amant i el seu entorn.

Equacions hormonals

No obstant això, el més cridaner és que el robot ha estat sotmès a un sistema hormonal artificial. Sembla ser que aquest sistema és clau perquè el robot tingui la capacitat d'estimar i ser estimat. Entre les hormones artificials que han utilitzat es troben la dopamina, la serotonina, l'endorfina i l'oxitocina, totes elles estretament relacionades amb les emocions que viuen en les relacions amoroses: excitació, alegria, benestar, satisfacció, empatia, confiança, adhesió...

A més d'aquestes quatre hormones, s'han afegit algunes relacionades amb paràmetres biològics (concentració de glucosa en sang, freqüència cardíaca, temperatura corporal, fam...): melatonina, epinefrina, noepinefrina, orexina, grelina i neptina. Al costat de les anteriors, totes elles són variables de les equacions que determinen el comportament del robot.

Així, segons els investigadors, el robot es comporta de manera afectiva i emocional. A més, aquest vincle és permanent, es va consolidant amb el temps i és bidireccional. Així, per exemple, sentirà menys amor que el seu amant habitual respecte a una persona que acaba de conèixer. Qualsevol sap, el robot pot tenir èxit entre els qui busquen una relació d'aquest tipus.

Publicat en l'Annex GAUR8.