L'ombra del mandela en el desenvolupament científic

2013/12/13 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Teknologia
• Medikuntza

Quan l'herència de Nelson Mandela al seu poble i al món s'està guanyant, s'oculta el seu treball de sobirania científica i tecnològica. Això és el que pensa almenys l'investigador Calestous Juma.

Juma, responsable de projectes per al desenvolupament de l'agricultura a Àfrica i directora del Centre d'Estudis Internacionals de la Universitat d'Harvard, ha publicat en la revista New Scientist un article titulat: Mandela’s unsung legacy of science in Africa, és a dir, “herència indeclarada de Mandela en la ciència africana”, aproximadament.

És coneguda la famosa frase de Mandela sobre educació, “l'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món”. L'autor de l'article va més enllà i recorda a l'Institut Africà de Ciència i Tecnologia, creat sota el nom de Mandela. Ja estan en marxa dos, un a Tanzània i un altre a Nigèria, i tenen previst fer un tercer a Burkina Faso.

Segons Juma, amb aquests instituts Mandela volia cobrir un buit. Creia que Àfrica no va encertar en l'explotació dels seus rics recursos naturals, perquè faltava capital humà, saviesa científica i infraestructures. Amb els instituts, Mandela va voler sembrar el coneixement cientificotècnic imprescindible per al desenvolupament econòmic d'Àfrica.

A més, l'autor cita en el seu article la distinció entre universitats i instituts. En general, les universitats es limiten a l'ensenyament i els instituts a la recerca. Segons Juma, és necessari unir tots dos camins. En aquest sentit, considera que encara caldrà fer molta feina, però no dubte que l'aportació de Mandela ha estat fonamental per a fer aquests primers passos. Cal destacar també que els Instituts Africans de Ciència i Tecnologia, coneguts com a Nelson Mandela, superen les fronteres de la República de Sud-àfrica.

Al marge de la formació científic-tecnològica, també han recordat la seva actitud cap a la sida. Per exemple, Science i The Lancet han lloat el seu treball en aquest camp. No obstant això, en la web de la televisió estatunidenca Frontline han denunciat que va secundar massa tard la lluita contra la sida. Per a això, han recordat una entrevista realitzada en 2009 a un jutge del Tribunal Constitucional de la República de Sud-àfrica.

El jutge, anomenat Justice Edwin Cameron, era un dels actors de la lluita contra la sida quan Mandela va arribar a liderar el govern. En la seva opinió, si l'expressió aliena podia influir en la lluita contra la sida era de Mandela. Però es va quedar en silenci.

Cameron reconeix que posteriorment, a partir de l'any 2001, Mandela va tenir una nova actitud, tant verbal com d'acció. En 2005, per exemple, va reconèixer que el seu fill Makgatho havia estat assassinat per la SIDA, declaració que va tenir una gran importància per als qui sofrien l'estigma de la malaltia. En opinió de Cameron, no obstant això, la influència de Mandela no era tan significativa com la que podia tenir quan governava, i era massa tarda per a alentir la propagació de la pesta (quan li van nomenar president, Cameron recorda que el percentatge d'infectats era del 5%, molt reduït respecte a l'actual). Agredolços, per tant, al costat dels quals només recorden el més dolç.

 

Publicat en el diari Berria.