El sexe dels mol·luscos com a indicadors de contaminació

2008/12/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biologia
• Ingurumena

(Foto: infomatique/Creative Commons/Reconèixer i compartir sota la mateixa autorització)

Les superfícies estables són molt apreciades en la mar, sobretot si estan a poca profunditat. Posa una superfície en la mar, com un maó, i en poc temps tindràs tot un ecosistema: microorganismes, algues, briozoos, cirrípedos, poliquetos...

Això és el que ocorre, mancant mesures, en els cascos dels vaixells. Però a l'amo del vaixell no li interessa tenir un ecosistema en el casc, no així. D'una banda, perquè no beneficia al material, i per un altre, perquè el transport de tota aquesta fauna i flora augmenta considerablement la fricció, la qual cosa redundarà en un major consum de combustibles.

Per això, s'utilitzen pintures especials per a mantenir netes i llises les parts inferiors dels vaixells. Aquestes pintures contenen biocides, substàncies tòxiques per a matar als éssers vius. Doncs bé, el biocida més utilitzat en pintures per a vaixells en les últimes dècades és el tributilo estany o TBT.

Més enllà del casc

El problema és que la influència de la TVD no es limita al casc de l'envàs. Les conclusions poden ser més àmplies del desitjat. Precisament pels efectes de la TVD sobre els cultius bivalves i els ecosistemes marins, a partir de la dècada dels 80, en diversos països s'ha anat restringint progressivament el seu ús, quedant prohibit a Europa des de l'1 de gener de 2008.

El nivell d'imposex s'ha mesurat en les poblacions guipuscoanes dels gasteròpodes Nassarius reticulatus i Nassarius nitidus. En la imatge, la primera espècie.

AZTI-Tecnalia

No obstant això, aquest tipus de substàncies no desapareixen de la nit al dia, ni per descomptat el seu efecte sobre el medi ambient. AZTI-Tecnalia ha realitzat un estudi per a conèixer la situació actual de Guipúscoa, finançat pel Departament d'Innovació i Societat del Coneixement de la Diputació Foral de Guipúscoa i la Direcció d'Aigües del Govern Basc.

Hi ha antecedents. A Guipúscoa, el primer estudi sobre la contaminació per TBT va ser realitzat per l'equip de la professora Esmeralda Millán del Departament de Química Aplicada de la Universitat del País Basc l'any 2000. En aquest estudi es van trobar concentracions molt elevades de TBT en els sediments d'alguns estuaris de Guipúscoa.

A partir d'aquest estudi, els investigadors d'AZTI-Tecnalia han volgut conèixer l'evolució d'aquesta contaminació. Els nous resultats mostren una disminució generalitzada de la concentració de TVD en els sediments respecte a l'any 2000. No obstant això, segons els investigadors, el nivell actual continua sent ambientalment sensible.

Femelles

Per a analitzar el seu impacte en el medi ambient, a més del mesurament de la contaminació per TVD en els sediments, AZTI-Tecnalia ha utilitzat també éssers biomonitores. S'ha mesurat el grau d'imposex en dues espècies de gasteropodos, és a dir, s'ha comprovat si en les femelles apareix alguna característica anatòmica dels mascles.

Blakeman S. L'investigador Smith (Universitat de Rochester, els EUA) va descobrir en 1971 aquest fenomen: va descobrir que algunes femelles de gasteròpodes desenvolupaven el penis i el tub deferent, fenomen que va denominar imposex. Posteriorment, diversos investigadors han vist que aquesta anormalitat en les femelles es deu precisament a la TVD. Per això, en l'actualitat, diverses institucions i acords internacionals recomanen avaluar el fenomen imposex en analitzar la contaminació causada per la TVD.

Aquesta femella de gasteròpode Nassarius reticulatus en aigües contaminades amb TBT té desenvolupat el penis.

AZTI-Tecnalia

Les poblacions dels gasteròpodes Nassarius reticulatus i Nassarius nitidus han mesurat el grau d'imposex a Guipúscoa, trobant-se el nivell més alt en la zona de Lezo, en l'estuari del riu Oiartzun. Totes les femelles analitzades en aquesta zona tenien molt desenvolupat el penis i el tub deferent. Per contra, en les femelles situades en zones allunyades del trànsit marítim no s'han trobat restes d'imposex.

Per a continuar amb l'estudi, s'ha volgut mesurar la biodisponibilitat de la TVD actualment present en el mitjà, és a dir, el grau de disponibilitat d'aquesta substància per als éssers vius o la seva assimilació. Per a això van agafar els gasteròpodes de les zones sense imposex i els van ficar en el port de Pasaia durant 75 dies. Aquest experiment va posar de manifest la influència de la TVD: Durant aquests 75 dies, el 39% de les femelles van desenvolupar un penis o conducte deferent.

D'altra banda, els investigadors asseguren que l'ús d'aquests gasteropodos com biomonitores és eficaç per a avaluar la biodisponibilitat de la TV. D'aquesta manera, aquest procediment serà de gran utilitat per al seguiment de la millora que el medi marí hauria de tenir com a conseqüència de la prohibició europea. En els pròxims anys es podrà comprovar aquesta millora mitjançant el seguiment de riscos.