Música com a sexe i drogues

2011/01/15 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Biokimika
• Anatomia/Fisiologia

En concret, els investigadors han descobert que la producció de dopamina augmenta en escoltar la música del seu gust. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el plaer que produeix el cervell en adquirir els necessaris per a viure. Així, en obtenir menjar o sexe, el cervell segrega dopamina i s'activa el mecanisme retributiu: en sentir plaer es fomenta la motivació i es potencia l'adhesió a la font de plaer.

Des del punt de vista evolutiu, es tracta d'un mecanisme immillorable, ja que ens empeny a intentar aconseguir les coses que necessitem per a sobreviure. No obstant això, l'efecte col·lateral és que les substàncies psicoactivas activen aquest mateix mecanisme, per la qual cosa creguin dependència.

I la música, què té per a ser com el sexe i les drogues? La música no és imprescindible per a viure, però l'escolta genera plaer; en totes les cultures hi ha afició a la música, i encara que la música a la qual li agrada d'una persona a una altra pot ser totalment diferent, la influència és similar en totes. Tot això feia sospitar que la música podia estar relacionada amb la dopamina.

Per a comprovar (o anul·lar) la sospita, investigadors de la Universitat McGill del Canadà han realitzat un experiment. Han reunit joves d'entre 19 i 24 anys, tots aficionats a la música però no experts o músics, i als quals els agraden els diferents estils musicals, des del clàssic al jazz, el tècnic o el punk.

Els investigadors els van fer sentir el seu gust i la seva música neutra, mentre medieron una sèrie de paràmetres físics: freqüència cardíaca, conductivitat elèctrica de la pell, temperatura corporal, respiració... Així es confirma la reacció física de la música favorita. Cal destacar l'ús exclusiu de la música instrumental, ja que se sap que la veu de les persones influeix profundament en el cervell i que els investigadors volien descartar la influència d'aquesta variable.

Pel cervell

A continuació s'analitza l'activitat cerebral dels participants. Per a això s'han utilitzat dues tècniques: la tomografia d'emissió de positrons (PET) i la representació funcional per ressonància magnètica (fMRI). Amb la primera es pot veure si augmenta la producció de dopamina i amb la segona, on i quant s'allibera.

Així, han demostrat que escoltar la música favorita genera dopamina i, a més, han descobert que la resposta del cervell s'avança. De fet, l'emissió de dopamina comença uns segons abans de sentir la part musical favorita, en una determinada zona del cervell. Després, quan arriba la part més emocionant per a un mateix, flueix en un altre lloc. De fet, el primer àmbit es relaciona amb el sistema d'anticipació i anticipació i l'altre amb les emocions.

Segons els investigadors, l'experiment ajuda a comprendre per què la música influeix tant en les persones. L'emissió de dopamina pot explicar l'efectivitat de la música en rituals, màrqueting o teràpia. D'altra banda, assenyalen que és el punt de partida per a l'anàlisi de fonts abstractes de plaer. La recerca ha estat publicada en la revista Nature Neuroscience i pot llegir-se completa en la seva pàgina web.

Publicat en Gara