Nanopartícules magnètiques per a destruir els tumors per escalfament

L'objectiu és eliminar els tumors mitjançant la calor despresa per nanopartícules magnètiques, sense danyar els teixits sans. Ed. UPV/EHU La hipertèrmia és el tractament de la calor: els teixits del cos s'escalfen per sobre de la temperatura fisiològica per a produir l'efecte desitjat. En aquest cas, l'objectiu és destruir els tumors mitjançant calor despresa per nanopartícules magnètiques.

En la dècada dels 90 es va descobrir aquesta propietat de les nanopartícules magnètiques que, sota la influència de camps magnètics alterns, absorbeixen gran quantitat d'energia i la transmeten en forma de calor. La disposició estratègica de les nanopartícules en els tumors permet la seva destrucció. Aquesta aproximació, denominada hipertèrmia magnètica, s'utilitza des de 2011 com a teràpia experimental contra el càncer.

Un dels paràmetres més importants a considerar en aquest camí és la taxa específica d'absorció de nanopartícules, és a dir, la quantitat d'energia absorbida per unitat de massa de la nanopartícula. Aquest valor depèn de factors com la freqüència i intensitat del camp magnètic aplicat, la grandària de la nanopartícula, el seu aspecte, els seus components, etc.

Els investigadors de la UPV-EHU han construït un dispositiu que permet generar el camp magnètic desitjat i mesurar la taxa específica d'absorció de nanopartícules, per a posteriorment elaborar diferents models que permetin conèixer com canvia el valor de la taxa d'absorció específica en funció de la forma, material i ligantes de les nanopartícules.

“L'escalfament no ha d'aplicar-se en qualsevol lloc i de qualsevol manera —assenyala Eneko Garaio, membre de l'equip de recerca—: ha d'aplicar-se una temperatura entre 41 i 46 °C i només en els tumors. En aquest rang de temperatures la hipertèrmia magnètica és més efectiva”.

Segons Garai, aquesta metodologia té diversos avantatges: “D'una banda, els camps magnètics utilitzats no danyen els teixits sans del cos. Les nanopartícules es poden envoltar amb ligantes. Normalment les partícules són d'òxid de ferro, mentre que el ligante és una capa de molècules orgàniques. Aquest sistema permet l'adhesió de nanopartícules a les cèl·lules tumorals sense afectar cèl·lules sanes”.

Per aquest treball de recerca, i en concret per un article publicat en la revista Measurement Science and Technology, acaba de rebre el premi Outstanding Paper Award.