La nanotecnologia en els aliments, objecte d'estudi

2010/12/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Nanoteknologia
• Dietetika/Elikagaiak

Experts conclouen que hi ha molt a fer en seguretat i normativa

La seguretat dels nanomaterials i la normativa han estat els eixos de l'últim congrés sobre nanotecnologia realitzat per l'Institut de Tecnologia Alimentària IFT.

L'institut estatunidenc IFT és un referent internacional i el seu congrés anual té una gran influència en la indústria alimentària. En aquest congrés sobre nanotecnologia es van analitzar altres aspectes com les possibilitats de la nanotecnologia en la indústria alimentària i les inversions en recerca. En la revista que ha publicat l'institut després del congrés, s'han destacat dos aspectes: seguretat i regulació.

En l'article s'esmenta una conferència sobre seguretat i riscos. El ponent era Bernadene Maguson, de l'Organització de Ciències de la Salut de Cantox, qui va assegurar que la majoria dels estudis realitzats en aquest camp són "escassos".

Cantox és una organització internacional especialitzada en ciència, legislació i consultoria alimentària que ha analitzat 30 recerques sobre la toxicitat de nanoproductos en la indústria alimentària. Magusón va presentar els resultats de la recerca i, segons ell, la majoria de les recerques no aporten dades suficients, sobretot sobre les característiques del nanomaterial investigat.

A més, algunes recerques són massa breus o presenten llacunes en alguns passos clau de la metodologia. Per tant, Magusón considera que perquè els resultats puguin ser considerats fiables caldria explicar amb més detalli la naturalesa i característiques dels nanomaterials investigats. A més, les pròpies recerques haurien de dissenyar-se millor i durar més temps.

Stefan Weigel, investigador de l'Institut Holandès de Seguretat Alimentària, va destacar les dificultats per a investigar aquests compostos. De fet, els compostos mitjançant nanotecnologia són molt variats, tant per la seva grandària, extensió, característiques químiques com per la seva activitat. Per això, no és fàcil crear protocols de recerca vàlids per a tots, ni amb resultats comparables entre si.

Normativa en qüestió

No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut també s'ha encarregat de la qüestió i l'any passat va publicar un informe que recollia el treball d'experts internacionals. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) considera que la normativa sobre riscos alimentaris és adequada per als aliments basats en la nanotecnologia. No obstant això, l'informe reconeix la necessitat d'estudis més profunds en alguns aspectes, entre els quals es troben la seguretat i les mesures necessàries per a garantir la mateixa.

A més, els reglaments continuen sent bastant limitats. Per exemple, a la Unió Europea no està regulat com han d'aparèixer els nanomaterials en l'etiqueta ni si han d'explicar-los. És a dir, si un aliment conté aquest tipus d'ingredients, no ha d'indicar-lo en l'etiqueta. En principi aquest tema està sent discutit, però no és fàcil de decidir, ja que ni tan sols es defineix la nanotecnologia de la mateixa manera en tots els llocs.

No obstant això, el tema és prioritari per als qui han invertit en nanotecnologia, ja que no volen perdre l'interès de la indústria ni la confiança dels consumidors. Per tant, és molt probable que en breu es facin passos per a garantir la seguretat i crear normatives sòlides.