Per què algunes persones s'enterraven en dòlmens i unes altres en coves?

2017/09/27 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Paleontologia
• Arkeologia

Investigadors de la UPV-EHU i de la Universitat d'Oxford han realitzat un estudi per a conèixer millor els hàbits funeraris neolítics en diferents llocs de la Rioja Alabesa. I és que encara no saben per què enterraven a persones en dòlmens i coves. A pesar que han d'investigar més, hi ha evidències que en el Neolític poden existir ja desigualtats socioeconòmiques entre les persones que podrien ser la causa de les diferents inhumacions. Així ho diu el treball publicat en la revista científica PLOS ONE.

La investigadora de la UPV-EHU Teresa Fernández-Crespo va iniciar la recerca als voltants de la Serra de Cantàbria. Va estudiar 166 esquelets humans del neolític tardà per a detectar possibles diferències en la dieta dels uns i els altres. “Menjar és una necessitat fisiològica, però alhora la dieta està condicionada per la societat i la cultura. Per això pensem que estudiar la dieta ens donaria pistes per a saber qui eren aquestes persones” –ha assenyalat la investigadora–.

Els resultats dels isòtops de nitrogen i carboni indiquen que les dietes de tots dos grups eren similars, principalment consumint cereals (blat i ordi) i bestiar (boví i oví). Però hi ha una diferència cridanera: els enterrats en coves presenten un menor valor de l'isòtop del carboni.

Teresa Fernández-Crespo ha relacionat aquesta diferència amb la ubicació de coves i dòlmens. “Les coves es troben en els vessants de la serra de Cantàbria i els dòlmens a la vall. Aquestes zones de la serra són més boscoses que les de la vall, per la qual cosa els valors de carboni de les plantes són més pobres. També seran més pobres en carboni els animals que s'alimenten d'aquestes plantes i les persones que s'alimenten d'elles”.

La diferència de carboni que s'ha observat en els ossos del Neolític pot ser el reflex de dues situacions: una alternativa és la de ser dues comunitats amb hàbits d'enterrament i economies diferents, i l'altra, formar part d'una mateixa comunitat però amb estatus socioeconòmic diferent. “És possible que els enterrats en les coves tinguin menys estatus i, per tant, no puguin accedir als fèrtils terrenys de la vall, i que els enterrats en els megàlits, com la construcció del sepulcre suposava una gran inversió de treball, anessin de major estatus i podien accedir a les terres més riques per a l'agricultura” –diu Fernández-Crespo.

A partir d'ara s'investigaran els isòtops dentals per a determinar si aquesta última hipòtesi és correcta. “Les dents, a diferència dels ossos, són estables i no es modifiquen amb els anys. Per això, són una mostra de la dieta de la infància en l'època en la qual s'estaven produint les dents”, explica la investigadora. “D'aquesta manera, aclarirem si aquestes diferències són congènites i, per tant, si són dues comunitats diferents, o si són diferències que es produeixen en arribar a l'edat adulta i, per tant, si són membres dels dòlmens que amb els anys han adquirit un estatus social major”.

Fernández-Crespo va començar a investigar-les en la seva tesi doctoral i ja va veure que en els dòlmens s'enterraven més homes adults, i en les coves més dones i nens.

Malgrat els dubtes, el treball publicat ha posat sobre la taula una nova manera d'entendre els hàbits funeraris del Neolític. No sols això, sinó que ha llançat una nova pregunta en la comunitat científica: Es pot situar l'inici de les desigualtats socioeconòmiques a l'Europa occidental, en el Neolític?