“Cadascun pot avançar molt, però per a anar lluny fa falta un equip”
2025/03/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Gorka Orive Rierol (Vitòria-Gasteiz, 1976) és catedràtic de Farmàcia, professor i investigador de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). GEROA Diagnostics és també fundadora de la companyia biotecnològica; entre altres coses, s'està desenvolupant un test per a diagnosticar alzheimer a través de la saliva. També col·labora en altres projectes de recerca com la medicina regenerativa o la farmàcia sostenible. Ocupa un lloc destacat en les llistes dels investigadors amb més esments, com el rànquing de la Universitat de Standford, i fa un esforç especial per socialitzar la ciència i la recerca a través de les xarxes socials.
Què és el que més li ha sorprès, agitat o sorprès des que va començar a treballar?
Enguany es compleixen 25 anys des que vaig acabar el grau. En mirar enrere, veig que fa dos anys, en 2023, em vaig convertir en catedràtic. Això constitueix una fita, però en el conjunt del treball docent i investigador veig clarament la importància de l'experiència. L'experiència m'ha donat la claredat per a tenir clars els objectius i la solidesa per a abordar-los.
A més, crec que he tingut la intuïció d'abordar les possibilitats. Això no vol dir que sempre he dit que sí, però, en aquests anys, he tingut l'oportunitat d'estar en contacte amb diversos investigadors, i estic content d'haver estat valent. Per exemple, quan vaig conèixer a Eduardo Anitua Aldecoa vaig tenir l'oportunitat de conèixer el seu projecte i, sens dubte, vaig decidir començar a col·laborar amb ell. M'ha ajudat molt a conèixer com és el món empresarial.
El mateix va ocórrer fa 10 anys, quan vaig crear la meva pròpia empresa. Potser el més normal hauria estat seguir el camí que portava, sense ficar-se en res nou. Però per a mi és fonamental la innovació i la il·lusió, la il·lusió per crear projectes que ajudin a la gent i que actuïn en ells.
A més de l'aspecte tècnic, és imprescindible la dimensió social, les relacions. Cadascun pot avançar molt, però per a anar lluny fa falta un equip. La formació de grups m'anima.
Quina revolució o descobriment t'agradaria ser testimoni?
El més senzill seria respondre que m'agradaria desenvolupar o inventar alguna cosa per a superar una malaltia greu... No obstant això, en el meu cas, el veig bastant lluny. Els meus somnis no són tan brillants i tenen a veure amb els projectes que estic fent.
Per exemple, m'ha tocat col·laborar en el desenvolupament d'una eina per a ajudar en el diagnòstic de l'Alzheimer. Per tant, el meu somni és que aquesta eina arribi a la gent, sigui eficaç i es difongui. Que ajudi a la gent, aquest és el meu somni.
D'altra banda, estic immers en un projecte que vincula farmàcia, sostenibilitat i medi ambient, amb el qual canviar i millorar les coses és un somni, i a més s'està complint.
En el futur, m'agradaria seguir en l'educació i crear un projecte sense ànim de lucre. M'agradaria crear una fundació que m'ajudi a aprofundir en aquests projectes i que ajudi a la gent.
Finalment, m'agradaria continuar amb el meu treball en les xarxes socials. Han canviat molt, però crec que és important continuar fent divulgació científica en aquests espais, especialment en els temps de la postveritat.
