Els ratolins aconsegueixen que els mals records es facin bons

Els neurocientífics han explicat que els records es componen d'elements que es guarden en una determinada zona del cervell però connectats entre si. És a dir, els records de les experiències viscudes es codifiquen en xarxes neuronals. Per exemple, la informació sobre els llocs (on) s'emmagatzemen en l'hipocamp i les emocions associades (quin tipus) en l'amígdala i les connexions entre tots dos.

Els investigadors s'han centrat en aquestes connexions i han investigat en els ratolins si es poden canviar. Per a això han utilitzat l'optogenética. De fet, aquesta tècnica permet transformar l'activitat genètica de les neurones a través de la llum, que ja s'ha utilitzat en altres experiments relacionats amb la memòria en el propi MIT.

L'experiment actual part d'un procés provat anteriorment. En aquest procés, les neurones de l'hipocamp són marcades mentre s'estan produint records, generant una proteïna sensible a la llum. Així, cada vegada que les neurones marcades s'activen a través de la llum, el ratolí evoca el seu record.

Una vegada fet això, van condicionar l'emoció que sentien cap al lloc on estaven els ratolins, fent viure una experiència agradable o desagradable. No obstant això, l'endemà passat es va canviar la situació i es van activar les neurones marcades, al mateix temps que els van donar una experiència contrària al viscut en el passat. Per exemple, si als ratolins mascles els feien sentir por en un lloc determinat, després els van permetre estar amb una femella de ratolí mentre els activaven aquestes neurones.

A continuació van tornar al lloc on van ser condicionats i van demostrar que havien perdut l'emoció inicial. Per exemple, aquells ratolins mascles ja no sentien por en aquell lloc on els van ensenyar a tenir la primera por. Van aconseguir canviar l'emoció del lloc.

L'estudi ha estat publicat en la revista Nature. Els autors, a més de tractar a persones amb records traumàtics, consideren útil per a comprendre altres malalties mentals.