Raigs de Röntgen

2010/05/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Fisika
• Biografiak
• Historia

El 23 de gener de 1896, en la Universitat de Würzburg, es van reunir multitud per a presenciar aquella exposició científica. La sala estava penjada, amb cadires plenes en forma d'amfiteatre i gent dempeus al costat de les parets. Un jove es va acostar a la taula del tablado i el públic va callar de sobte. A continuació va sortir un home barbut de poca altura i el públic es va aixecar amb respecte a aquell científic. Va arribar a la taula fent grans passos i el jove va dir: "Senyores i senyors, el professor Wilhelm Röntgen reclama amb total respecto la seva atenció".

Röntgen va començar a donar explicacions sobre el seu últim descobriment amb paraules ben mesurades. No es va allargar molt, i per a acabar va demanar permís al prestigiós anatomista Albert von Kölliker per a treure una "foto" de la seva mà. Kölliker ho va acceptar amb moltes ganes. Röntgen va mostrar la foto en uns minuts. La resposta va ser un aplaudiment. En ella es veien clarament els ossos de la mà, una de les primeres radiografies realitzades amb raigs X.

El primer ho va treure a la mà de la seva dona un mes abans. Tot va començar al novembre de 1895. Röntgen ja tenia 50 anys i era conegut entre els científics, tant com professor d'universitat respectat, com a investigador que treballava amb rigor i precisió. En aquella època, com altres físics, investigava les propietats dels raigs catòdics. Va repetir els treballs d'Hertz, Lenard, Hittorf i Crookes i va ratificar els resultats obtinguts per aquests. Però també va fer altres aportacions. Va observar, per exemple, que els raigs catòdics enfosquien les plaques fotogràfiques i que algunes sals produïen fluorescència, especialment en el platocianuro de bari.

El 8 de novembre de 1895 es va adonar d'una cosa molt curiosa: encara que es posava cartó entre el tub de raigs catòdics i les plaques recobertes de platocianuro, en la placa apareixia fluorescència. Com es podia? Com arribaven els raigs a la placa? De fet, el cartó havia d'obstaculitzar lògicament els raigs dels càtodes. Però, llavors, què provocava aquesta fluorescència?

Era el divendres a la tarda i estava sol en el laboratori. Per a assegurar el que estava passant, va cobrir tot el tub amb cartó negre i va col·locar l'habitació a les fosques perquè la llum solar no tingués res a veure. El cartó no permetia el pas dels raigs catòdics, però quan va acostar la placa recoberta de platicianuro va aparèixer la llum fluorescent. Va quedar sorprès en Röntgen. Hi havia alguna cosa que no coneixien; alguna cosa, potser uns raigs invisibles, travessaven el cartó i arribaven a la placa.

Va passar tot el cap de setmana en el laboratori, fent proves repetides, tractant d'entendre el que estava passant. Així ho va dir a la seva dona Anna: "Quan la gent s'assabenta del que estic fent, 'Röntgen s'ha perdut el cap!' diran".

Però Röntgen sabia que allò que estava veient era real i que no estava boig. No obstant això, durant un temps no va dir res a ningú. Durant diverses setmanes la seva dona i tots dos van experimentar. Al no tenir idea de què era aquesta radiació capaç de travessar el cartó, els va dir raigs X. I van veure que, a més del cartó, travessaven la fusta i també la paret. L'única cosa que frenava aquests raigs eren els metalls. Per exemple, quan uns pesos metàl·lics es van col·locar davant d'una placa fotogràfica, en la placa van aparèixer clares les siluetes d'aquells pesos.

L'ocorregut el 22 de desembre va ser el que més va sorprendre. Anna va col·locar la mà sobre una placa fotogràfica i la va sotmetre als raigs X durant 15 minuts. Va deixar els resultats sense alè. No era per a menys; veure a la foto l'esquelet de la mà (i l'anell) va provocar al mateix temps fascinació i pànic. Així ho demostren les primeres paraules que Anna va poder pronunciar: "He vist la meva mort!"

El passat 28 de desembre es va publicar en l'article de Über eine neue Art von Strahl ( Sobre un nou tipus de raigs ) tot el que Röntgen havia après sobre aquests nous raigs. La notícia es va difondre immediatament. El 5 de gener London Daily Chronicle deia: "El rumor d'una alarma bèl·lica no ha d'allunyar la nostra atenció del fascinant assoliment de la ciència comunicada a Viena. Segons han anunciat, el doctor Röntgen, de la Universitat de Würzburg, ha trobat una llum en fotografiar, que travessa carns, robes i altres substàncies orgàniques".

Les aplicacions també es van veure immediatament, sobretot els metges. Poder veure l'interior sense obrir el cos era impressionant. L'anatomista Kölliker també va veure clara la importància del descobriment en la mostra de Würzburg. Així ho va reconèixer allí mateix, veient l'esquelet de la seva mà. I va proposar cridar a aquests raigs Röntgen.

Però el propi Röntgen va preferir continuar dient raigs X. Era un home humil. Es va negar a patentar el descobriment, fins i tot quan li van oferir el títol Von. No obstant això, va rebre diversos honors. Els premis Nobel es van lliurar per primera vegada en 1901, i el de física va ser per a Röntgen. Va donar els diners del premi a la Universitat de Würzburg.