Tempesta gegant de Saturn, més forta de l'esperat

A dalt: Gran Taca Blanca de Saturn, observada des de la sonda Cassini i comparada amb la grandària de la Terra. El cap de la tempesta apareix augmentada a la dreta de la imatge. A baix: Mapa de vent

La immensa tempesta Gran Taca Blanca de Saturn, en 2010, no sols va aconseguir els milers de milions de quilòmetres d'extensió, sinó que va provocar vents més forts de l'esperat. De fet, el Grup de Ciències Planetàries de la UPV ha publicat en la revista Nature Geoscience un treball que explica la dinàmica de la tempesta.

Cada any aproximadament de Saturn, 30 anys terrestres, es produeix una tempesta gegant. Pel seu aspecte en l'atmosfera del planeta es denominen grans taques blanques. L'última va ser la Gran Taca Blanca 2010 i la nau espacial Cassini va poder obtenir imatges en alta definició. El punt de partida de la tempesta va ser un petit núvol blanc, brillant en les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, que va anar creixent ràpidament i va romandre activa durant més de set mesos. Durant aquest temps va sorgir una mescla de núvols blancs que es van expandir fins a formar un anell de núvol turbulent que ocupava milers de milions de quilòmetres quadrats. El Grup de Ciències Planetàries va presentar fa dos anys el primer estudi de la tempesta i ara, en aquest nou treball, han analitzat detalladament el "capçal" o "focus" de la tempesta.

Analitzant les imatges preses per la sonda Cassini s'han mesurat els vents de cap de la tempesta. En aquesta regió, la tempesta i l'atmosfera circumdant interaccionen i es formen vents continus molt forts a 500 km/h. "No esperàvem un trànsit tan violent a la regió en la qual es desenvolupa la tempesta, símptoma d'una interacció especialment violenta entre la tempesta i l'atmosfera del planeta", explica el director de la recerca, Enrique García (Fundació Observatori Esteve Duran – Institut de Ciències de l’Espai, CSIC).

A més, els investigadors han creat models matemàtics de la tempesta. Es calcula que el focus de la tempesta és profund, 300 km per sobre dels núvols visibles, i que la tempesta va transportar enormes quantitats de vapor d'aigua a les capes altes de l'atmosfera aquàtica. Es van formar núvols visibles i es van alliberar grans quantitats d'energia, una injecció d'energia que va interaccionar amb els vents dominants de Saturn, donant lloc a un vent de 500 km/h. Així mateix, l'estudi ha demostrat que, malgrat l'enorme activitat de la tempesta, no va ser capaç de canviar substancialment el règim dels vents dominants del planeta, però es va produir una forta interacció.