Informatiu de les estrelles Sidereus nuncius

2010/04/01 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia
• Historia
• Bibliografia

(Foto: Planetari de Pamplona)

"Per a ser un llibre de divulgació perfecte només mancada que no sigui en llatí", afirma Ramón Núñez, comissari de l'exposició que mostra un exemplar de l'edició original del Sidereus nuncius. "Va escriure tots els altres llibres en l'idioma del poble, en el qual pot considerar-se italià d'aquella època".

Sigui perfecte o no, és un llibre valent. Galileu revela les primeres sorpreses en l'observació amb telescopi. Ens parla de les muntanyes de la Lluna, de moltes estrelles que no es veuen a simple vista i, per a acabar, de quatre satèl·lits de Júpiter. "Dóna una notícia molt important", diu Núñez. "Aquesta és la notícia de l'univers. A principis del segle XX teníem una idea d'Aristòtil incorrecta".

De fet, el llibre era un conjunt de notes de recerca. "Galileu passava sis hores al dia mirant des de la ulleres i en finalitzar anotava el vesteixo. Va començar al novembre de 1609 i va finalitzar el seu treball per al 2 de març. Mentrestant, va prendre un descans de 16 dies, és a dir, que el cel estava ennuvolat i no podia veure res", diu Ibon Plazaola. Ha realitzat la traducció al basc per encàrrec de la Fundació Elhuyar, i coneix perfectament la història de l'època.

Galileu va recollir aquest treball i el va publicar en un informatiu estel·lar (un sidereus nuncius). No obstant això, el títol del llibre no és només aquestes dues paraules. Seguint el costum de l'època, el títol defineix l'autor, el seu contingut i la seva memòria. Aquest últim detall és molt important. I és que, amb el llibre preparat per a la seva publicació, el mateix Galileu no sabia en el seu honor: En homenatge al duc Cosme II de la família Medici o a tota la família. "El llibre va començar a imprimir-se deixant el títol per a després i va demanar consell", diu Núñez. "Finalment va decidir dir els astres Medicitar als satèl·lits de Júpiter, creient que el nom era més apropiat, i va imprimir tot el llibre". No obstant això, la història ha cobert el nom de Medici, que nosaltres diem satèl·lits galileanos.

Ibon Plazaola: "El llatí de Galileu no és gens retòric"

Per encàrrec de la Fundació Elhuyar, Ibon Plazaola ha traduït al basc el llibre Sidereus nuncius, en directe des del llatí. La traducció ha estat presentada en el Congrés de Comunicació Científica de Pamplona.

Diem que és un llibre històric. Tots els llibres són històrics.

Sí. No cal entendre la paraula històrica com una cotilla. És històric perquè el llibre va ser important. En aquest llibre Galileu va donar a conèixer diverses observacions realitzades gràcies a un nou artefacte o a un supòsit nou.

Telescopi...

Ho diem telescopi, però Galileu encara no sabia que allò que tenia era un telescopi, ja que la paraula telescopi va ser inventada poc després. Això és molt curiós, quan estava traduint el text m'ha donat un dels majors maldecaps: com donar en basc la paraula que utilitza, perquè no es podia utilitzar la paraula telescopi (és anacronisme).

La teva opció ha estat una ulleres.

Traductor d'Ibon Plazaola Bakun. Ed. : Ainhoa Iribar.

Sí. Ell també ho usa en llatí: perspiculum. Així ho tradueixen les llengües de voltant: lunette en francès, anteojo en castellà, spyglasses en anglès,... I en basc també ho necessitava. Els noms dels satèl·lits de Júpiter --Ganímedes, Io, Europa i Calisto - també són posteriors. Galileu els va dir l'astre Medicitar.

XVII. El llatí del segle XX és igual a l'actual?

No, és evident, no són iguals. La llengua és morta, així ho diuen. Avui dia, si no m'equivoco, els únics capaços de parlar bé en llatí són els que van condemnar a Galileu, els cardenals del Vaticà, etc. Per tant, actualment, quan s'estudia llatí o grec clàssic, s'aprèn llatí o grec en els textos. XVII. Al llatí del segle XX se'n diu neolatina, on va haver-hi diverses adaptacions morfosintàctiques, etc. Llavors, és un altre llatí dins del llatí; el llatí que utilitzaven Galileu no és en absolut el que jo sé. Però jo sóc capaç de comprendre i traduir aquest llatí.

És un text difícil?

Són frases llargues i retòriques. No obstant això, l'estil de Galileu és molt clar i diafano. El seu llatí no és gens retòric. Usa un llatí molt elegant, però no és gens “filat”.

Com sorgeix l'oportunitat de traduir aquest important llibre?

La veritat és que la major part de les coses es produeixen, fins i tot les més felices. Jo vaig començar aquesta traducció perquè ens van fer un encàrrec. Jo treballo en l'empresa de traducció Bakun i a l'empresa de traducció la Fundació Elhuyar li va preguntar si hi havia algun "boig" capaç de traduir del llatí al basc, i en l'empresa Bakun hi havia un boig: jo mateix. I coneixia l'obra de Galileu i l'època. Estima molta l'època i el llatí de l'època. Així van ocórrer les coses. I ho he fet molt a gust.