}

SQUID: EMN en camp magnètic baix

2002/03/25 Lasa Iglesias, Aitziber - STEAM Hezkuntza arloko arduraduna

No sols físics, sinó també químics busquen imants cada vegada més poderosos. De fet, per a poder realitzar una ressonància magnètica nuclear (RMN) exacta, el problema més greu és l'alt camp magnètic a aconseguir.

En la RMN es realitza espectroscòpia de radiofreqüència dins d'un camp magnètic, i a major camp magnètic, major espectre. La utilització d'aquesta propietat permet conèixer la composició de les mescles, ja que la RMN no "denúncia" a un nucli concret: en influir en el seu camp magnètic els veïns d'aquest nucli, també és possible predir la presència de grups nuclears.

El químic de la Universitat de Califòrnia, Alexander Pines, i el físic del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, John Clarke, han tractat d'identificar els compostos en camps magnètics baixos. Per a això, s'ha estudiat la mostra d'aigua, àcid fosfòric i fosfat trimetil en el detector SQUID ultrasensivo al camp magnètic i s'ha separat el grup fosforo-oxio-hidrogen en la línia espectral.

L'èxit d'aquest assaig té una gran importància, ja que quan en l'actualitat es realitzen anàlisi per RMN, el més costós és induir aquests alts camps magnètics. La RMN té aplicacions en sistemes generals d'anàlisis en química orgànica i en medicina, com per exemple l'elaboració de models tridimensionals per al diagnòstic de l'Alzheimer, però també per a moltes altres.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia