Nova Supernova

1990/03/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia

Els astrònoms han detectat la supernova més remota mai vista, en un cúmul de galàxies a 4 mil milions d'anys de nosaltres. Aquest descobriment pot tenir importància per a calcular la velocitat de propagació de l'univers.

Els investigadors (Hans Norgaard-Nielsen, Leif Hansen, Henning Jorgensen, Alfonso Aragó, Richard Ellis i Warrick Couch) ho van descobrir en 1988, quan la supernova batejada amb el nom d'O l'exploració de galàxies remotes.

Des de 1986, aquest grup ha estudiat seixanta galàxies cúmuls a través del telescopi danès de la Silla, a Xile. La supernova 1988 O apareix per primera vegada en la fotografia realitzada el 8 d'agost. A partir d'aquest moment va començar a treballar també el telescopi William Herschel, situat a les Illes Canàries. Es va observar que la supernova era del tipus Ia i que estava situada en el centre del cúmul de galàxies.

Les supernoves tipus Ia són importants per als cosmólogos, ja que tots tenen un nivell màxim de lluentor similar. Aquesta lluentor absoluta és un dels quatre factors que li confereixen la lluentor que mostra la supernova des de la Terra. Altres factors, la quantitat de llum que produeix la pols interestel·lar, la distància a la qual es troba la supernova i l'amplitud de l'univers.

Tots els factors poden calcular-se amb relativa facilitat, excepte la velocitat de deceleración de l'univers.

En l'univers obert (és a dir, en l'univers que s'expandeix per sempre) la supernova es veu més lluminosa que en l'univers tancat (un univers que deixa d'expandir-se).

L'efecte de la velocitat de deceleración sobre la lluentor aparent de la supernova depèn de la distància. A la distància de la supernova, la diferència de lluentor entre les supernoves de l'univers tancat i obert és de magnitud 0,28. Com la diferència és molt petita, són moltes les supernoves que cal estudiar per a obtenir conclusions fiables.