}

Doble abans de començar a treballar!

2002/09/25 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

Un equip de bioquímicos de la Universitat de Nova York ha aconseguit predir com es plega una petita proteïna en tres dimensions.

Encara que es forma en cadena, les proteïnes han de plegar-se a una estructura tridimensional per a funcionar. D'alguna manera, aquestes estructures fan el seu treball envoltant a una petita molècula i abraçant-les. Però per a això la proteïna no es plega de qualsevol manera, perquè només funciona una de les mil formes que pot adoptar. I és que, a mesura que la cèl·lula sintetitza, la proteïna s'està plegant per si mateixa i sempre (o gairebé sempre) s'adapta a aquesta única posició efectiva.

No obstant això, quan els científics ho fan en laboratori no aconsegueixen aquest resultat. Les proteïnes sintètiques, malgrat tenir la mateixa composició química que una produïda en la naturalesa, no adquireixen el seu aspecte; es desnaturalitzen en el procés de plegat. Els bioquímicos estan molt preocupats per aquest problema. Com es dobleguen les proteïnes en la naturalesa? Donada la composició d'una determinada proteïna, és possible conèixer l'estructura final? El científic que aconsegueix donar resposta a aquestes preguntes serà probablement candidat al Premi Nobel.

Recerca

Les línies de recerca abordades amb aquest objectiu són, lògicament, nombroses. Però la majoria de les sessions no han suposat avanços. Les proves s'han realitzat tant en laboratori com en ordinador. Per exemple, un grup va intentar estudiar el plegat espontani, estenent una proteïna natural i deixant-la doblegar per si mateixa. Però és molt difícil comprendre comportaments generals d'aquesta mena de sessions.

Ara, un equip ha aconseguit alguna cosa amb un altre mètode. En una simulació per ordinador han aconseguit predir com es plega una petita proteïna composta per 20 aminoàcids. Es tracta d'un treball difícil, ja que la proteïna es plega mitjançant complexos 'principis', que l'equip de l'investigador Carlos Simmerling ha aconseguit almenys una vegada. La proteïna utilitzada, Trp-cage, és de 20 aminoàcids i la majoria del cos humà té centenars d'aminoàcids, però és el punt de partida. Igual estan en el camí correcte. Ara caldrà veure si aquesta metodologia s'adapta a qualsevol proteïna de 20 aminoàcids o només funciona en aquest cas. No obstant això, cal parlar d'èxit i deixar oberta una porta a l'esperança.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia