Carpa científica: tocant la ciència
1991/06/01 Aizpurua Sarasola, Joxerra Iturria: Elhuyar aldizkaria
Els responsables d'aquesta acció tenien preparat un dossier per als periodistes, però com la nostra curiositat era més important, vam anar a buscar una relació personal. De seguida descobrim el seu màxim responsable, el senyor Carles Schnabel. Biòloga d'estudis, la seva veritable professió és la divulgació científica. Hem reunit el que s'ha dit per aquest home i si et sembla interessant, el lector podrà veure-la a Pamplona al juny.
La Carpa Científica és bàsicament donar resposta a una necessitat. En el Museu de la Ciència de Barcelona fa temps es van adonar que molts dels visitants procedien de fora de Catalunya. Encara que a Europa hi ha molts museus de ciència, en la península Ibèrica no ocorre el mateix. Aquí, excepte a Barcelona i la Corunya, no hi ha cap museu científic. Luis Utrilla, antic responsable de l'exposició del Museu de la Ciència de Barcelona, va començar fa cinc anys a materialitzar la idea de la Carpa de Ciències.
Abans de seguir endavant, cal dir que el museu de ciències de Barcelona no és un museu corrent. En els museus comuns, les coses que es mostren estan per veure i no per tocar. En aquest Museu de la Ciència els diferents temes estan dividits en mòduls i, a més, s'ha pensat que quan s'ha realitzat el disseny d'aquests mòduls es presentin de manera tàctil. Per tant, els visitants d'aquest museu juguen experimentant els mòduls.
Per descomptat, les possibilitats que ofereix aquest tipus de museus de divulgació científica són enormes. I és que la clientela pot estar formada per joves o adults, sabors i ignorants.
Però tornem al relat. En la primavera de l'any passat es va realitzar el disseny definitiu de la carpa. De seguida van començar a construir bigues i estructures que subjectarien la Carpa i a la fi de l'estiu per primera vegada es van unir totes les peces formant la Carpa Científica.
Es tracta d'una carpa, una estructura metàl·lica desmuntable i un pavelló cobert de tendals. La planta és octogonal i té 9,53 m per costat. En el centre se situa un espai quadrat sobre el qual s'alça una torre de 23 m. A banda i banda hi ha dos contenidors per a entrar i sortir de la carpa.
En el disseny d'aquesta estructura s'han tingut en compte els vents de 140 km/h i les possibles càrregues de neu de les ciutats més importants a menys de 900 m d'altitud. La torre principal es recolza en quatre columnes. Cada columna té tres dipòsits de 1.500 litres de volum. Aquests dipòsits s'uneixen amb aigua per a estabilitzar l'estructura. El tendal i la fusta utilitzats no s'incendien i a més es disposa d'accés per a minusvàlids. La superfície total coberta és de 542 metres quadrats i la utilitzada per a mostrar els mòduls és de 439,90 metres quadrats.
La inauguració de la Carpa de les Ciències va tenir lloc el passat 19 de desembre a Madrid, però, segons ens va dir Carles, va tenir menys èxit de l'esperat, ja que la burocràcia va entrar en el buit. Posteriorment es van traslladar a Santander i Bilbao i la seva influència en la gent ha estat cada vegada major. A tall d'exemple, si bé van ser a Bilbao durant un mes, han hagut de passar per fi un parell de mesos. Quant a la clientela, cal dir que la majoria han estat escolars, ja que cada dia han passat 25 grups de 35 alumnes.
En la carpa només hi ha 56 mòduls, cal tenir en compte que en el museu de ciències de Barcelona hi ha al voltant de 300. Però, segons ens va dir Els, per a transportar la carpa i les seves 56 mòduls necessiten 9 camions. Per tant, és pràcticament impossible transportar tot el museu científic de Barcelona.
Els temes principals que es tracten en els mòduls són: percepció, òptica, ones, terra, mecànica, electroestàtica, informàtica i estació meteorològica.
Al costat de la Carpa de Ciències s'organitzen altres activitats. En la Comunitat Autònoma del País Basc, per exemple, segons un acord signat entre el Govern Basc i Caixa, s'han organitzat nombroses exposicions sobre diferents temàtiques. Holografia, temps i rellotges, simetria, cervell, etc. han estat els temes d'aquestes exposicions.
També preguntem als sobre les fonts financeres. Encara que el Museu de la Ciència de Barcelona (i per tant la Carpa Científica) ha nascut des de l'interior de Caixa, el seu objectiu social és més que econòmic. No es recuperaran els costos de creació de la Carpa Científica, però quan circulin per les ciutats s'intentarà recuperar, almenys, les despeses que s'originin en aquesta, bé posant preu a l'entrada o arribant a un acord amb l'administració pública local.
També existeix un espai per als professors dins de les funcions que organitza la Carpa Científica. A Bilbao, per exemple, es va organitzar l'esdeveniment denominat Recursos culturals per a l'educació científica. En ella es van analitzar els recursos i possibilitats de divulgació científica. Els d'Elhuyar també vam poder participar.
I com és l'actitud de la gent davant aquestes accions? La resposta dels va anar: Al principi la gent es desplaça d'un costat a un altre, però quan comença a centrar-se comença a llegir les guies i panells que hem col·locat i finalment cadascun realitza les seves sessions en els mòduls que més li agraden. En el cas dels alumnes, segons l'ambient que ha creat el professor, s'aprecia una gran diferència entre els grups.
Abans de finalitzar aquest article, volem donar a conèixer una idea. Com a Euskal Herria hi ha més ambient científic i tècnic que en altres llocs, no és hora de començar a construir el nostre museu de ciències? Cal agrair al senyor Mikel Agirregabiria, del Departament de Cultura del Govern Basc, la presència de la Carpa de Ciències al País Basc, però sabem que la seva idea és dur a terme un museu de ciències. Ens deia que hem de preparar l'ambient. També Carlos ens va dir el mateix. I nosaltres, lector, et proposem crear un ambient.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
